POLISSONS AL MEU VAIXELL

Publicat dia 24 gener 2012 conill

A casa hem tingut visita. M√©s aviat diria que hem tingut polissons. El primer va embarcar en la Jana, quan ens en vam donar compte ja era massa tard. Darrere la Jana vaig anar jo i despr√©s el Jordi. El virus de la grip ha pogut amb tots tres, nomes se n’ha salvat l’Aleth (creuo els dits…)…

A mi em va agafar en ple cap de setmana, divendres a la nit em sentia el cap pesat, a la matinada ja ratllava els 39¬ļ. Cap de setmana de llit. Llit, llit, sopeta, llit, aigua, molt aigua, llit,…

El que té de bo tant de llit és que les estones en què baixa la febre i es té la força suficient als braços, una pot dedicar-se a la lectura. Això és el que he fet. Per casualitat el divendres va caure a les meves mans el Siddhartha de Hesse. Divina casualitat. La febre no em va permetre acabar-lo durant el cap de setmana però ho faré abans de que acabi el proper. Quina gran cosa ha estat retrobar-me amb Hesse. Quina emoció rellegir Siddartha!

√Čs evident que entre llen√ßols i lletres ha estat dif√≠cil trobar un moment per entrar a la cuina i aquests dies em trobo amb les baldufes de casa donant guerra i el seu pare suant per culpa dels¬†polissons sota les mantes. No em costa gaire trobar una bona recepta que ens solucioni m√©s d’una menjada.

CONILL CONFITAT SUCULENT I SENSE COMPLICACIONS

La recepta serà sempre la mateixa encara que variin les quantitats i/o els ingredients complementaris, jo avui he fet servir:

Els lloms tallats a rodanxes de¬†2 conills (de fet eren dues safates preparades del supermercat…)
Dues cebes tendres
3 pastanagues petites
2 grans¬†d’all
tomàquets dessecats
1 fulla de llorer
sal, pebre i farigola
oli (suficient per cobrir el conill i les verdures)

Salo i pebro els talls de conill i els poso en una safata per al forn. Tallo la ceba amitges llunes i la pastanaga en forma de bastonets, pelo els alls i ho reparteixo tot per damunt del conill, hi poso farigola, la fulla de llorer i els tom√†quets secs. Hi aboco l’oli fins a cobrir tot el conjunt i ho poso al forn.
Tinc el forn calent perqu√® hi he fet una altra cosa, est√† a uns 180¬ļ, hi poso el conill i al cap d’uns 5 minutets abaixo la temperatura fins a 90, 95¬ļ. La idea √©s que l’oli no bulli. No vull fregit, vull confit.

Ho tinc a punt al cap d’una hora i mitja. L’ideal seria deixar-ho fins a l’endem√†, per√≤ tamb√© espot menjar al moment.

Alguns apunts:

  • Si¬†es deixa¬†per a l’endem√†,¬†cal¬†reposar-ho al taulell i un cop estigui a temperatura ambient, tapar i passar a la nevera. Quan es vulgui consumir nom√©s caldr√† escalfar¬†la carn i la verdura¬†que es vulgui menjar i despr√©s amanir amb un fil de l’oli de cocci√≥.
  • Aquest plat √©s una conserva, ben tancat i esterilitzat pot aguantar for√ßa temps, i si nom√©s √©s tapat el podem guardar a la nevera una setmana.
  • L’oli que queda un cop acabada la carn, que √©s molt, s’ha d’aprofitar. Es pot decantar i guardar en un pot per amanir enciam, verdures o qualsevol altra cosa. Tamb√© es pot tornar a fer servir pel mateix i sin√≥ se’n pot fer sab√≥ de casa que va b√© per tot (un dia ja explicar√© com)
  • A alg√ļ li pot semblar el contrari, per√≤ aquest plat √©s lleuger i molt sa (a no ser que ens cruspim una barra de pa sucant a l’oil de la safata …)

Comenta