
No sé si Catalunya quedarà coberta per una gruixuda capa de gel; jo per si de cas, m’asseguro que tinc la nevera plena i el rebost ben dotat i em llenço a preparar litres de brou. I si al final res resulta ser el que es preveia i enlloc de fred polar ens quedem amb fred pallarès (que Déu n’hi do, no és pas per menystenir-lo) doncs ens calçarem bones botes, ens penjarem la càmera al coll i anirem a buscar aquests paisatges per regalar una mica de vida als nostres sentits.
Sigui com sigui, a taula no hi faltarà una sopa clàssica d’aquest temps:
SOPA DE CEBA
Ingredients:
1,5 l de brou de pollastre*
1/2 kg de cebes
2 gra d’all
farigola
1 culleradeta de cafè de sucre
1 cullerada de farina
1 raig de vi blanc sec
formatge gruyère ratllat (la quantitat: al gust de cadascú)
pebre negre
sal i oli
1 planxa de pasta fullada o massa per a coques (com aquesta, que vaig fer servir per a la coca de carxofes)
*Jo el faig amb la carcanada del pollastre, les ales i els ossos de les cuixes, 2 pastanagues grosses, 2 troncs d’api amb fulles, 1 porro, un ramet de julivert, 1/2 bulb de fonoll, 1/2 nap, 1 poma, 3 grans d’all, 1 patata, uns grans de pebre negre i 5 litres d’aigua (i sal!)
Procediment:
Ofegaré uns 10 minuts en una cassola gran la ceba tallada a rodanxes fines. Hi afegiré els alls picats, el sucre i la farigola, abaixaré el foc i ho deixaré encara 1/2 hora, remenant de tant en tant (la ceba ha de quedar ben daurada).
Espolvorejaré la farina damunt la ceba, la deixaré coure un parell de minuts i hi posaré el vi blanc. Remenaré una mica, que s’acabi d’evaporar l’alcohol, i aniré afegint el brou poc a poc. Sal i pebre i foc lent 30 minuts més.
Repartiré la sopa en 4 bols que aguantin la calor, hi posaré el formatge, els taparé amb la massa, ho pintaré amb una mica de rovell d’ou i ho enfornaré (200º i calor a la part de dalt) durant 10 minuts (o fins que la massa estigui cruixent).
aquesta sopa fa molt bona cara! amb el fred que fa aquests dies trobo que és una recepta que posaré en pràctica demà mateix 🙂
hola sara! doncs ja em diràs què t’ha semblat, a casa meva va triomfar!Fins aviat