Les tardes d’estiu se’m fan eternes. No ho dic com quelcom negatiu, m’agrada el concepte d’eternitat, de fet crec que defineix molt bé l’època de les vacances, els dies llargs de l’estiu, les coses que es fan amb més parsimònia, res és trascendent i tot passa de mica en mica, tot arriba en un moment o altre, abans que caigui la nit.
Hem passat una setmana de molta calor i no ens hem atrevit a sortir de casa fins passades les 7 de la tarda, alguns dies fins a les 8. No teníem esma ni per anar a la piscina o al llac. Aquests dies pensava en els estius de la infància en què les hores de més sol ens les feien aprofitar per fer la migdiada, una cosa que només he pogut fer sense esforçar-m’hi durant els embaraços, i per fer els deures, allò del “quadern d’estiu”. Vaja: deures però amb dibuixets més divertits que els llibres de text del curs escolar… No m’agradava gens fer quadern, a mi, aleshores, m’era igual que fes calor o que no haguessin passat les 3 hores de fer la digstió, jo volia anar al mar o la piscina i menjar-me un gelat.
Com canvien les perspectives… ara faria el ronso al sofà tantes hores com calgués, escriuria en un quadernet d’estiu durant tota la tarda, cuinaria (sense forn, això sí), poca cosa més. En canvi, tinc dos dimonis que només volen que sortir de casa, saltar sota el sol d’infern i corre i nedar per la piscina. Elles tenen pressa, jo, ara no massa, la veritat!
ESQUIXADA AMB 3 VERMELLS
Ingredients:
500 gr de bacallà dessalat
1 pebrot vermell mitjà
1 tomàquet madur d’amanir
300 gr de cireres
oli d’oliva
vinagre de Mòdena
un polsim de pebre rosa
En un bol gran he anat abocant els esqueixos de bacallà. He tallat el pebrot i el tomàquet a quadrets petits i els he afegit al bacallà. He tret el pinyol a les cireres i les he tallat a llunes, n’he fet uns 5 o 6 talls de cada una, també les he afegit al bol.
He amanit amb una bona quantitat d’oli, un cop de pebre i una mica de vinagre de Mòdena (també podria ser de vi o de Xerès si agraden els gustos més potents). Ho he remenat bé i ho he deixat a la nevera fins al moment de servir, hi ha estat una hora però també es pot preparar d’un dia per l’altre.
Si es vol un plat únic i més contundent, espodria afegir un pot de cigrons bullits a la barreja (combina bé!)
tiene pinta de estar delicioso!http://juegodesabores.blogspot.com.es/
amb cireres que bo i original!!! petons
Hola!!Gràcies per passar-te pel meu blog! 🙂 El ruibarbre ens el va portar una de les fruiteries del meu poble (Sentmenat) que compra a Mercabarna. Pel que tinc entès també n’hi sol haver a la boqueria quan és temporada. Felicitats pel teu blog!Molts petons!
Quina amanideta!! Ha de ser una delícia!Ai aquestes tardes d’estiu… aquestes “dimonietes” algun dia t’entendran! jejejeMoltes gràcies per participar!PetonetsSandra
Molt bona la combinació per l’amanida, visca l’estiu!Salutacions.http://persucar-hipa.blogspot.com
Qué original.Me gusta mucho esta propuesta. Una manera diferente de comer la exquixada.Besos
Mmm… Quina pinta aquest gotet carregat de coses bones! Un plaer que hagis participat a la recepta del 15 i haver-te trobat per aquí ;-)Molts petonets!
Una gran proposta, salada i senzilla….m’ha encantat!
Ostres, una combinació curiosa! ha d’estar bé el contrast dolç-salat ;-)Petons
Originalísima tu ensalada. Vaya mezcla. La verdad es que la mezcla del bacalao con las cerezas tiene que estar muy buena.