COL·LABORACIÓ AMB ELS PETITS VIATGERS – NADAL 2012
Enfarineu una mica la superfície de treball i esteneu-hi la massa aixafant-la una mica amb les mans i tot seguit amb el corró per tal que les galetes tinguin totes el mateix gruix podeu fer servir dues guies (per exemple dos llistons petits i iguals de fusta) a cada banda de la massa, així el corró no podrà aplanar més una banda que l’altra. Amb uns motlles de fer galetes, o amb un ganivet fi i molta traça, retalleu les formes que us sembli i amb una palla feu un forades a l’extrem de cada peça (per després fer-hi passa un fil i poder-les penjar a l’arbre de Nadal). Enforneu a 180º uns 10 o 12 minuts, fixeu-vos que estan una mica daurades i traieu-les del forn. Mentre es refreden una mica prepareu la glaça reial batent bé els ingredients. Poseu-ho en un biberó o en una manega de boca prima i deixeu que els nens i nenes dibuixin el que els sembli a les galetes. Així que s’assequi (molt poc) i s’acabin de refredar, les podreu enfilar i penjar al vostre arbre de Nadal, a veure quants dies hi duren!Bon Nadal!
Llegeix-ne mésREFLEXIONS QUE ESPETEGUEN
Un dia d’aquests sentia a la ràdio un home que deia que és important que els ésser humans tinguem uns minuts al dia per reflexionar sobre què hem fet bé i què no, sobre com ser millors persones; vaja que ens cal tenir un mínim de vida interior per poder créixer. La preocupació d’aquest senyor era que cada vegada el poder ens ho posa més difícil ocupant les nostres hores amb futbol, tele-escombraries i fomentant el consumisme. Bé, res de nou; però em va agradar sentir aquesta persona perquè si hi ha una cosa certa és que ens calen filòsofs, il·lustrats, gent com ell que ens faci tornar a la realitat de tant en tant.
La frase amb què em quedo és aquesta: “Una persona educada és algú que és lliure i responsable i que actua en virtut de les seves reflexions”
Aquest personatge era Federico Mayor Zaragoza i l’entrevistava Sílvia Cópulo a El Suplement.
INFUSIÓ PICANT DE POMA
(Font: Col·lecció “Cocina sana para el cuerpo y la mente” vol. 16)
Ingredients:
2 pomes Golden
Un tros de pell de llimona (sense la part blanca)
1 branca de canyella
1 cullerada de cardamom
1,5l d’aigua
fulles de menta
Després de rentar les pomes a consciència, les he tallat en quatre trossos, hi he deixat la pell i les llavors i les he posat en una cassola juntament amb la branca de canyella, el cardamom i l’aigua. Ho he posat al foc i ho deixat bullir 20 minuts a foc lent, hi he afegit la pela de la llimona i encara ho he deixat coure 10 minuts més.
Ho he colat i ho he servit amb les fulles de menta.
És una infusió digestiva, refrescant i també relaxant. Recomano prendre-la abans d’anar a dormir o bé després d’un dinar o un sopar copiós.
Ep! Parlant de pomes, no us perdeu la delícia de fotos, ni la recepta, per descomptat, del blog B comme Bon: http://bcommebon.canalblog.com/archives/2012/09/18/25132945.html
Llegeix-ne mésEL PODER DE L’ENERGIA FEMENINA I UN DOLÇ PER A DESPERTAR-LA
La gent viu crispada, enervada, enfadada amb el seu entorn i fins i tot amb sí mateixos. Entenc que vivim un moment difícil en què moltes persones estan passant autèntics calvaris, ben a prop meu hi ha gent que no pot posar un plat a taula cada dia; i em sembla paradoxal que precisament són aquestes persones, les que ho estan passant pitjor, les que es mostren més humanes amb els seus iguals. Veig en general molt judici i molta crítica destructiva. Molta rabia continguda que s’ha començat a escapar per algunes escletxes; ràbia que ben conduïda podria donar bons fruits, però només escopida no ens durà enlloc.
Últimament llegeixo molt poques crítiques constructives. És una llàstima. Els punyals van d’una banda a l’altra sense que ningú s’aturi un moment a pensar que amb la visió tancada, el cap quadrat i les orelles sordes no avancem com a individus i no pot avançar la humanitat.
Sense voler semblar superificial, perquè la proposta que us faré no n’és en absolut, m’agradaria llançar un crit a la humanitat: fem-nos més l’amor. Literalment. El món ho necessita. De fet, tinc la sensació que allò que més necessita el món en aquests moments és l’energia sexual de les dones, així que dones: fem-nos l’amor, a nosaltres mateixes, a les nostres parelles, a qui ens demani el nostre cos i la nostra ànima.
PA DE PESSIC DE CARBASSA PER LLEPAR-SE’N ELS DITS
(Font: www.saludenvidiable.com, en aquesta recepta es fa servir la carbassa cuita, jo no)
Ingredients:
300 gr de carbassa
4 ous
150 gr de sucre
250 gr de farina
1 sobre de llevat químic
100 gr d’oli d’oliva suau
1/2 culleradeta de canyella
Abans de fer res, he engegat el forn, a 180º.
Amb la Thermomix he triturat la carbassa que previament he pelat i tallat a daus (si no es té aquest aparell es pot ratllar a mà, procurant que quedi el més fina possible). D’altra banda, he separat els rovells de les clares; les clares les he muntat i reservat i els rovells els he batut amb el sucre i la canyella. A aquesta darrera barreja hi he afegit l’oli i la carbassa i després de remenar-ho també hi he afegit la farina (ja barrejada amb el llevat). Quan tot ha estat ben homogeni hi he incorporat les clares amb compte.
He encamisat un motlle amb mantega i farina, hi he abocat la massa i ho he enfornat 3/4 d’hora. Abans de treure-ho m’he assegurat que era cuit clavant-hi un ganivet. Sí, ha sortit net.
Refredar i gaudir!
Bon profit
Llegeix-ne mésTARDOR
MACEDÒNIA DE TARDOR [recepta exprés]
Mangrana, kiwi, poma fuji i plàtan
El suc d’una taronja
Una mica de moscatell
Unes llavors de cardamom
Una mica de sucre (opcional)
Faig un suc de taronja i el barrejo amb un dit de moscatell hi poso els grans de cardamom (les llavoretes negres que hi ha dins del gra) i ho deixo reposar.
Desgrano la magrana, poc a poc, sense pressa, a prop d’una finestra; és una feina entretinguda, però mecànica, sempre el mateix: anar traient un granet darrere l’altre, de tant en tant apartar una mica de tel que fa nosa, un gra, un altre gra. Cauen suaument damunt del bol de vidre, no fan soroll però se senten caure. Quan hi paro atenció m’adono que ho faig al ritme de la música, sona una melodia que no conec, un d’aquests discos de música ambiental. Agradable. Agradable, la música; agradable, l’estona que dedico parsimoniosa a destriar la magrana.
Necessito una estona per desencantar-me abans de poder continuar amb la macedònia. Pelo el plàtan, les pomes, els kiwis. Ho tallo. Tot barrejat al bol de vidre. Rego les fruites amb el líquid que tenia reservat.
Ho deixaré a la nevera fins que sigui l’hora de les postres.
Llegeix-ne mésCOL·LABORACIÓ AMB “ELS PETITS VIATGERS”
LIEBSTER AWARD
L’entrada d’avui no és una recepta. Avui us parlaré de mi, no per narcisisme sinó perquè m’han donat un premi que em condiciona a fer-ho. El premi en qüestió és el Liebster Award creat perquè els blogs amb menys de 100 seguidors puguin fer-se ressó i ampliar el cercle de relacions interbloguerils…
El premi m’ha arribat de tres espais diferents, són els següents i els ho agraeixo moltíssim:
Marta-Cuinadiari
Pel plaer de cuinar
Sal i oli
No us els perdeu, els 3 són fantàstics!
Les regles són:
– explicar 11 coses sobre tu
– respondre les 11 preguntes sobre tu
– escollir 11 blocs i nomenar-los al post
– seguir a la persona que t’ha premiat
– visitar tres dels blocs nomenats
Doncs començo:
11 coses sobre mi:
– Vaig nèixer un 23 de març en un petit país enmig dels Pirineus
– Visc a Tremp amb el Jordi i les nostres filles, la Jana i l’Aleth
– Tendeixo al desordre i al caos
– Però m’encanta veure les coses ordenades i boniques
– M’agrada estar sola
– Però també m’agrada la bona companyia
– El que no m’agrada gens són les multituds
– M’ho passo bé ballant
– I m’ho passo bé llegint
– Sóc una mica llunada i passo d’un extrem a un altre amb facilitat
– I malgrat tot, crec que sóc una persona coherent.
11 preguntes/respostes:
Com et definiries?
… buf! Definir-me en una frase requereix molt d’esforç…
Potser no cal que el faci: les 11 coses que acabo d’enumerar sobre mi ja són una definició de mi mateixa.
Quin és el teu plat preferit?
El bròquil amb cigrons
Prefereixes cuinar o que et cuinin?
M’agrada cuinar i si ho fan bé m’encanta que em cuinin.
Quines són les teves postres preferides?
Qualsevol tastet petit i dolç
Si t’haguessis de quedar amb un ingredient, quin seria?
La ceba: va amb tot, és bona crua i també cuita.
Quin és el millor viatge que has fet?
La costa de Portugal
Quin és el millor restaurant en el que has menjat?
Via Veneto (ja fa anys, convidada i ben assessorada)
Carn o peix?
Carn i peix
Formatge preferit?
Tots, però a la meva nevera sempre hi ha algun brie o camembert, Urgelia i mozzarella fresca.
Xocolata negra o amb llet?
Negra, negríssima. Si pot ser 99% que no sigui 80%
Quin és el pitjor plat que has provat mai?
Cervellets arrebossats (no només em va semblar terrible, és que a més m’ho vaig posar a la boca sense saber què era. Una experiència per oblidar)
I per últim, els 11 blocs que escullo:
http://liliterrania.blogspot.com.es/
http://choc-chef.blogspot.com.es/
http://lafotografaaprenent.blogspot.com.es/
http://allijulivert.blogspot.com.es/
http://curulina.blogspot.com.es/
http://mericupcakes.blogspot.com.es/
http://unestapes.blogspot.com.es/
http://www.lasrecetasdeellayelabanico.com/
http://elsplaersdemavida.blogspot.com.es/
http://abellbulto.blogspot.com.es/
http://comgatigosdisfrutaalacuina.blogspot.com.es/
A tots aquells a qui he decidit premiar, us dic que això no és cap obligació ni compromís. Això no és més que una cadena de premis, la intenció és donar a conéixer el teu bloc però de cap de les maneres vull que això us prengui massa temps. Si no va amb vosaltres, simplement passeu, ningú s’ho prendrà malament!
LECTURES I SOMRIURES I PER POSTRES FIGUES!
Fa uns dies vaig encetar un llibre de contes que ja fa temps que la meva cunyada va regalar a la Jana, n’hi llegeixo un cada nit. Bé, això no és veritat del tot. Jo sí que en llegeixo un cada nit, a ella fa tres nits que li llegeixo el mateix perquè se m’adorma abans d’arribar a la meitat. Pobrissona, el seu dia deu ser esgotador!
Torno al tema: es tracta d’un recull de contes escrits per autors castellans, catalans, gallecs, bascos; cada conte està escrit en la seva llengua original i, llevat dels castellans, tots porten la traducció al costat (a mi em va molt bé perquè l’euskera no l’entenc). Són contes preciosos, tots els que he llegit fins ara m’han obert els ulls i l’ànima. El d’avui, d’en Joles Senell; la història d’un somriure perdut. Magnífic.
Si cau aquest llibre a les vostres mans no el deixeu escapar, llegiu-ne almenys una història. Si feu com jo i el llegiu al vespre, acabareu el dia sentint-vos una mica més feliços.
Cuentos a la orilla del sueño. 26 sonrisas y 1 ilusión, DIVERSOS AUTORS. Editat per la Fundació Theodora i Compromiso social Danone.
FIGUES AMB FORMATGE BLANC
Ingredients per a sis racions:
12 figues fermes
1 pot de formatge blanc, pot ser tipus Philadelphia o Quark
una punta de ratlladura de gingebre fresc
una culleradeta de sucre integral de canya
Tallo el coll de les figues i en buido la polpa amb un estri d’aquells de fer boles de patata. Vaig posant la polpa en un bol on, en acabat, afegeixo el formatge, el gingebre i una mica de sucre. Bato bé la barreja amb una forquilla. Amb energia. Amb una manega pastissera (també serviria una cullereta, per descomptat) vaig omplint el dotze abrics de figa.
Simple, bonic. Bo. I sa.
Qualsevo persona a qui agraden les figues sap que la millor manera de menjar-les és fresques, soles i amb el mínim de guarniment. Aquesta és només una manera més de portar a taula un postre vistós.
Aquí trobareu totes les propietats de les figues.
Llegeix-ne mésFER PA REQUEREIX TEMPS, O NO.
Una altra recepta de pa… m’agrada fer pa, però aquesta vegada l’he fet sense massa dedicació. Em falta temps, però no vull renunciar a fer-me el pa, així que aquesta setmana he tirat de Thermomix que, la veritat, trobo que és un invent fabulós!
Abans de penjar la recepta m’hagués agradat provar de fer-la manualment però no sé quin dia podrà ser. Quan ho faci actualitzaré l’entrada per als lectors que no teniu la Thermo, segur que queda igual de bé, però encara no ho puc demostrar.
PA DE LLET
(Font: Manual, receptari THermomix TM 31)
250 ml de llet
50 gr de mantega
50 gr de sucre (jo l’he fet servir integral de canya)
1 culleradeta de sal
500 gr de farina (els panets de la foto estan fets amb barreja de farina blanca i farina integral perquè no en tenia prou de blanca, i han quedat bons igualment)
He seguit al peu de la lletra les instruccions del llibre: poso al vas la llet, la mantega, el sucre i la sal i programo 2 minuts, 37º, velocitat 2.
Afegeixo la llevadura i ho remeno uns segons a velocitat 4. Incorporo la farina i ho barrejo tot plegat 15 segons a velocitat 6, a continuació programo 3 minuts a velocitat Espiga.
M’embadurno les mans d’oli i extrec la massa que ha quedat molt empegalosa. Ho faig com puc i acabo d’amassar-la una estona a ma.
Separo la massa en 8 parts iguals i els dono forma de barreta petita.
Les disposo separades a la safata del forn i les tapo amb un drap de cotó net. Deixo reposar fins que em sembla que ha doblat el volum.
Preescalfo el forn a 200º i quan està calent hi poso la safata.
Els deixo 20 minuts. Als 10 minuts i al 15 faig unes pinzellades de llet damunt de cada panet, així queden més brillants.
*Nota: No cal fer 8 peces en forma de panet, es poden fer dues peces i deixar llevar en motlles de plum cake, queden uns pans de motlle genials!
Llegeix-ne mésPRUDÈNCIA I BONS ALIMENTS
De vegades el subconscient ens juga males passades, avui m’explicava la meva padrina que quan era petita, al seu poble hi havia un capellà que no destacava, precisament, per la seva humanitat ni bones maneres. Renyava tot aquell que gosava entrar a l’església un cop encetada la missa i escridassava les noietes que volien lluir màniga cisada a la primavera.
Un dia, aquest servidor de Déu va posar-se ell sol en evidència. Era costum en aquest poble de la Cerdanya recomanar als joves que s’anaven a banyar al riu, que els nois ho fessin a la part més baixa i les noies a la zona alta -per allò d’evitar la temptació devia ser. La recomanació del capellà un dels primers dies de juny,a les acaballes de la missa, va ser la següent: “Ja sabeu, jovenets, què heu de fer si us aneu a refrescar al riu: pantalons avall, faldilles a dalt!”
Una bona recomanació, si més no més encertada que la del capellà, podria ser que abans de parlar val la pena pensar.
PA DE LLENTIES VERMELLES
(Font: Encontrar la felicidad en los detalles, és una recepta de Dan Lepard que la Sònia va provar, em va semblar que havia de ser bona i ja fa temps que aquest és un pa que faig de tant en tant. És bo, és sa i combina bé amb tot)
200 gr de llenties vermelles cuites i escorregudes
20 gr de mel
1 polsim de sal
10 gr de llevat de forner
100 ml d’aigua
200 gr de farina de força
50 gr de farina de sègol (de vegades la faig servir d’espelta, queda bé igual amb la mateixa quantitat)
En un bol gran barrejo les llenties amb la mel, l’aigua i el llevat. Un cop he mesclat les farines amb la sal les incorporo a l’altra barreja i remeno fins que agafa consistència, faig una bola i la deixo reposar 10 minuts.
Amb el taulell enfarinat amasso la massa una estona, 10 segons per posar una xifra i torno a deixar reposar 10 minuts.
Repeteixo i deixo reposar 1 hora.
Aplano la massa resultant, que ha crescut força i li dono una forma rectangular. Ho tapo amb un drap net de cotó i deixo que creixi, gairebé fins que dobla el volum.
Quan em sembla que ja està, engego el forn, a 200º, 210º
Amb un ganivet untat d’oli tallo la massa en 6 porcions i les poso a la reixeta. Enforno 20 minuts.
Ja freds, es poden obrir per fer entrepans de qualsevol cosa, nosaltres, avui, de brie i sobrassada i de mozzarella i pernil dolç amb orenga. Mmmmm…
L’ESTIU EN UN POT
CONSERVA DE SALSA DE TOMÀQUET
Ingredients:
Tomàquets
2 cullerades rases de sucre integral de canya de comerç just
1 ceba grossa
Oli d’oliva verge extra
Sal
2 cops de pebre negre
1 polsim generós de timonets (farigola) secs
les fulles i flors de tres branques d’orenga fresca
CONSERVA DE TOMÀQUET NATURAL
Llegeix-ne més