Laia A l'ombra de la figuera Em dic Laia.Sóc andorrana de naixement, trempolina d'adopció i catalana de tot cor. M'agrada cuinar i m'agrada menjar. També m'agraden moltes altres coses.

RE-CONNEXIÓ

Després de gairebé un estiu sense activitat blocaire, he tornat! Aquesta aturada llarga no ha estat només una desconnexió vacacional de la meva vida virtual. No. Si fa més de dos mesos que no publico res és perquè un matí calorós el meu ordinador va dir prou i va haver d’ingressar unes setmanes a l’unitat de cures intensives dels aparells electrònics. Ja l’han guarit i torna a ser a casa amb nosaltres. Ja puc tornar a abocar les meves provatures culinàries a la xarxa. En tenia ganes, sí!

Avui penjo una recepta que vaig fer ja fa dies, quan tenia la cuina a vessar de cireres i ja no érem capaços de menjar-ne més al natural. Amb diverses fruites i verdures passa això, especialment amb les cireres, els tomàquets i el carbassons: arriba la temporada i no sabem què fer de les quantitats desproporcionades que tenim d’aquestes hortalisses. Els primers dies es disfruten, es mengen crus, es fan alguns pastissos, cremes,… després se’n comença a estar una mica avorrit, ja costa més fer-los desaparèixer del frigorífic. L’última etapa és la de córrer a fer conserves perquè no es facin malbé les últimes peces. Des d’aquí aniré llançant algunes idees!

Bé doncs, aquesta recepta que tant va agradar a les meves nenes, sobretot a l’Aleth, he cregut que l’havia de dedicar als Petits Viatgers que de ben segur que s’ho passaran pipa remenant la massa que es convertirà en les seves magdalenes per a l’esmorzar.

MUFFINS AMB MERMELADA DE CIRERES
(recepta 2en1 per a Els petits viatgers)

Ingredients:
200 gr de farina de blat
50 gr de germen de blat ecologic
100 gr de sucre integral de canya
1ou
250 gr de llet semi
1/2 sobre de llevat quimic
1 pessiguet de sal
1 bona cullerada de melmelada de cireres*

En un bol es barregen les farines, el llevat i el sucre i en un altre es baten l’ou i la llet. Tot seguit s’uneixen les dues mescles. No cal patir si queden alguns grumulls, de fet es millor remenar poc, tot just que s’integrin sòlids i líquids.
Es preparen 12 motlles o papers per a muffins i s’hi posa una cullerada de massa, damunt una mica de mermelada i encara es torna a cobrir amb una mica mes de massa.
Tambe es podria barrejar la mermelada amb la massa abans d’omplir els motlles… a gust personal!
S’enfornen durant uns 25 minuts a 180 i llestos!

*MERMELADA DE CIRERES

500gr de cireres
100gr de sucre moreno
1 culleradeta de flocs d’agar-agar

Rentem les cireres i, amb una bona dosi de paciència, els traiem el pinyol. Les posem un bol, les cobrim amb el sucre i ho deixem reposar a la nevera un parell d’hores. Per fer-ho en Thermomix, abocarem la maceració al vas de la màquina i programarem 25 minuts a temperatura 100, velocitat 1/2. Als 15 minuts de funcionament hi afegirem l’agar agar.

Per fer la mermelada a mà, abocarem la maceració en un cassola fonda i posarem a foc suau, anirem remenant amb una cullera de fusta fins que comenci a espessar. Quan tingui l’espessor del caramel hi posarem l’agar-agar i continuarem remenant uns 10 minuts més.

En calent, omplirem fins a dalt els pots esterilitzats, ràpidament els tancarem i els hi donarem el tomb. Els hem de deixar cap per avall fins que s’hagin refredat del tot. Un cop oberts s’han de conservar a la nevera.

Llegeix-ne més

DANS MON JARDIN IL Y A UNE FLEUR

Publicat dia 12 juliol 2012 amanides. cereals. fruita



La diferència entre home de la cançó i jo és que al meu jardí ja hi ha una flor. L’important no serà tant no trepitjar-la com va fer ell el matí que n’hi va sortir una, sinó saber donar-li a la meva flor allò que necessita, prou aigua perquè no passi sed, però no tanta com per ofegar-la; llum perquè creixi, abric perquè no es geli.
Estones, moltes estones d’atenció, perquè per mantenir viva qualsevol cosa cal saber què li passa.

TABULÉ PER COMPARTIR SOTA L’OMBRA D’UNA FIGUERA

Ingredients per a 4 persones:

2 tasses de cous-cous
2 tasses d’aigua
(o les proporcions que es recomanen al paquet)
1 culleradeta de mantega
1 nectarina, madura però ferma
1 tomàquet gran, un cor de bou, per exemple; sinó 2 de mitjans.
1 ceba tendra petita
1 manat de julivert
1 manat de menta
1 raig de llimona
1 bon raig d’oli
1 rajolí de vinagre de poma
sal
pebre negre

He cuit el cous-cous. En una paella he daurat lleugerament els grans i els he reservat en un bol de vidre. En una cassola, he posat l’aigua a bullir, quan ha arrencat el bull l’he volcat damunt de la pasta, ho he remenat i ho tapat amb un drap net. Passats uns 10 minuts, he posat la mantega al cous-cous i amb una forquilla he separat els grans ja cuits.

Per altra banda, he tallat el tomàquet, la nectarina i la ceba a daus. Quan el cous-cous ha estat fred hi he barrejat les verdures i ho he amanit amb l’oli, la llimona i el vinagre. Hi he afegit un cop de pebre i ho he deixat a la nevera fins al moment de servir o fins que arribi l’hora de preparar el cistell per anar al llac!

Un bon company per a aquesta amanida pot ser un lassi de pepino i iogurt amb quatre fulles de menta, si es fa amb antel·lació i es guarda ben fred a la nevera es pot passat a un termo i tenir-ho ben fresc per portar on sigui.

Bon profit, bon estiu!

Llegeix-ne més

QUADERNET D’ESTIU

Publicat dia 2 juliol 2012 amanides. aperitius. fruita. peix. verdures

Les tardes d’estiu se’m fan eternes. No ho dic com quelcom negatiu, m’agrada el concepte d’eternitat, de fet crec que defineix molt bé l’època de les vacances, els dies llargs de l’estiu, les coses que es fan amb més parsimònia, res és trascendent i tot passa de mica en mica, tot arriba en un moment o altre, abans que caigui la nit.

Hem passat una setmana de molta calor i no ens hem atrevit a sortir de casa fins passades les 7 de la tarda, alguns dies fins a les 8. No teníem esma ni per anar a la piscina o al llac. Aquests dies pensava en els estius de la infància en què les hores de més sol ens les feien aprofitar per fer la migdiada, una cosa que només he pogut fer sense esforçar-m’hi durant els embaraços, i per fer els deures, allò del “quadern d’estiu”. Vaja: deures però amb dibuixets més divertits que els llibres de text del curs escolar… No m’agradava gens fer quadern, a mi, aleshores, m’era igual que fes calor o que no haguessin passat les 3 hores de fer la digstió, jo volia anar al mar o la piscina i menjar-me un gelat.

Com canvien les perspectives… ara faria el ronso al sofà tantes hores com calgués, escriuria en un quadernet d’estiu durant tota la tarda, cuinaria (sense forn, això sí), poca cosa més. En canvi, tinc dos dimonis que només volen que sortir de casa, saltar sota el sol d’infern i corre i nedar per la piscina. Elles tenen pressa, jo, ara no massa, la veritat!

ESQUIXADA AMB 3 VERMELLS

Ingredients:

500 gr de bacallà dessalat
1 pebrot vermell mitjà
1 tomàquet madur d’amanir
300 gr de cireres
oli d’oliva
vinagre de Mòdena
un polsim de pebre rosa

En un bol gran he anat abocant els esqueixos de bacallà. He tallat el pebrot i el tomàquet a quadrets petits i els he afegit al bacallà. He tret el pinyol a les cireres i les he tallat a llunes, n’he fet uns 5 o 6 talls de cada una, també les he afegit al bol.
He amanit amb una bona quantitat d’oli, un cop de pebre i una mica de vinagre de Mòdena (també podria ser de vi o de Xerès si agraden els gustos més potents). Ho he remenat bé i ho he deixat a la nevera fins al moment de servir, hi ha estat una hora però també es pot preparar d’un dia per l’altre.

Si es vol un plat únic i més contundent, espodria afegir un pot de cigrons bullits a la barreja (combina bé!)

Llegeix-ne més

BOMBOLLES DE SABO

Publicat dia 28 juny 2012 General

Tant de bo tingués una recepta per guarir les ferides de la mort, una recepta per omplir de pau uns cors trencats. Tant de bo la vida fos justa i menys cruel, que res ni ningú es pogués endur al cel un fill abans que els seus pares, que no haguéssim de veure com moren persones joves amb tota la vida per davant, persones amb ganes de viure.

Aquests dies només puc pensar en el Miquel i la seva família. No sé si em toca escriure això, provablement, no. No era amiga íntima d’ell, ni en sabia més coses que les que eren públiques. La nostra relació era totalment circumstàncial, però aquesta mort també ha estat una pèrdua important per a mi. Perquè conec els seus pares i la seva germana, perquè els aprecio moltíssim, perquè no m’agrada veure el patiment en ningú, menys encara si no ho mereix. El que sí que sé, i això ho puc dir, és que el Miquelet era una persona amable, molt educada, que sempre tenia bones paraules per a tothom que s’hi adreçava. Això ha quedat clar aquests dies de dol i si existeix alguna cosa que pot apaivagar una mica el dolor de la família, és precisament veure quantes persones estimaven i admiraven al Miquel; com amb només 23 anyets havia construit una xarxa sòlida d’amistats al seu voltant, quin camí d’èxit personal i professional estava encimentant.

Som fràgils com les bombolles de sabó, no sabem en quin moment les nostres vides poden fer un gir inesperat i canviar per sempre, canviar el nostres somnis, les il·lusions i els projectes i els projectes de les persones importants que ens envolten. En honor al Miki Roqué, tots i cadascun de nosaltres hauríem de ser feliços, dedicar les nostres vides a estimar, a aprendre, a lluitar com ho va fer ell.

DEP, Miquelet.

Llegeix-ne més

COL·LABORACIÓ AMB ELS PETITS VIATGERS

Publicat dia 23 juny 2012 cuina amb nens

La Montse, del blog Els petits viatgers, m’ha convidat a presentar una recepta per als seus lectors o, més aviat, perquè els seus lectors la facin als seus fills.

Després de donar-hi no poques voltes, he acabat decidint que una recepta per a nens ha de complir com a mínim dos requisits, ha de ser equilibrada nutricionalment i ha de ser agradable a la vista, primer; a l’olfacte, segon i al gust, és clar, per acabar. A més a més, si és senzilla de preparar, els nens poden ajudar a la cuina i això sempre està bé: els estimula la creativitat i els obre la gana, entre moltes altres coses.

Estic molt contenta de poder fer aquesta col·laboració i espero que tant la Montse, i les seves tres princeses,  com els seus seguidors, disfrutin amb aquest plat que he pensat especialment per a ells.

HAMBURGUESES DE POLLASTRE AMB PINYA I ALFÀBREGA

Ingredients:
350 gr de carn de pollastre picada
1 rodanxa de pinya natural
40 gr de molla de pa integral (de qualitat)
3 o 4 fulles d’alfàbrega
sal
un polssim de pebre negre (si agrada)
pa (torrades, llesques de baguette o de barra, és igual) (opcional)
formatge tendre (opcional)

Per a l’acompanyament:
300 gr de mongeta perona
sal i oli

En un bol es barregen la carn, la pinya tallada ben petita (i escorreguda), la molla de pa trencada i les fulles d’alfàbrega picades. Es sala i es pebra i es reserva a la nevera.

Es renten les mongetes i es tallen en dos longitudinalment. Es couen al vapor durant 20 minuts, han de quedar brillants però toves i manejables. S’hi posa sal i oli i es reserven.

Es treu la carn de la nevera i, amb les mans untades d’oli, es fan boletesque es van aplanant. Es poden fer més grans o més petites, jo les he fet petites perquè a les nenes els fa més gràcia i enlloc d’una se’n mengen dues o tres. Un cop preparades es couen en una paella amb un bon raig d’oli d’oliva a foc mitjà.

Per servir es posen dues hamburgueses damunt de dues llesques de baguette, s’hi posa al damunt un tall fi de formatge tendre i s’acompanya amb un niu de mongetes (com a la foto).

Amb una peça de fruita o un iogurt natural al final, els nens de casa tindran un àpat ben complet.

Bon profit!

Llegeix-ne més

ON ANEM DE VACANCES?

Publicat dia 20 juny 2012 masses i pastes. Thermomix

Encara no sé quan les podrem fer, però ja fa dies que tinc al cap les vacances d’estiu. M’agrada fer els viatges sense pensar-los gaire. Escollir un lloc i fer-hi cap, un cop allà és més fàcil triar les activitats, excursions o el que sigui que vulguem fer-hi. Però amb les nenes la cosa canvia una mica. A més d’encertar amb el destí, cal una mica de previsió, tant a l’hora d’escollir allotjament com a l’hora de preparar la intendència (tot i que sóc desorganitzada de mena, amb la Jana i l’Aleth he après a repassar les coses bàsiques que no em puc oblidar abans de sortir de casa).

Fa anys, amb el Jordi, vam anar a Menorca. Aquesta setmana n’han tornat uns amics i m’han fet pensar en aquell lloc meravellós. Menorca em va fascinar. Em van enlluernar, i ho puc dir en sentit literal i en sentit figurat, la blancor de les seves cases, la blavor traslúcida i brillant del Mediterrani, la frescor dels pins blancs. Quantes cales per descobrir que ens devien quedar! Per què no hi hem tornat mai? Si és el lloc ideal per anar-hi en família!

En honor a Ses Illes, amb la Jana i la meva germana, la Núria, ens hem fet unes ensaïmades per llepar-se’n els dits!

Mireu, mireu!

Ah, i si teniu alguna idea o suggerència per a les meves vacances, deixeu-me una nota. Ho estudiaré! I ho agrairé, per descomptat!

ENSAIMADA DE XOCOLATA
(Font: Per fer la massa he seguit les indicacions del blog Mis recetitas)

Ingredients per a la falsa massa mare:

20g de farina de força

20ml de agua tibia

25g de levadura de panadería
Resta:
540g de farina de força
3 ous grans
120ml d’aigua
120g de sucre
30g d’oli d’oliva
llard de porc (no en cal molta)
crema de xocolata per untar
sucre llustre
He començat la massa a les …
17,00h:
En un bol he barrejat els ingredients de la masa mare fins que ha quedat tot ben intergat i ho he tapat amb paper film. Ho he deixat reposar 1 hora.

18,00h (aprox.)
He posat al recipient de la Thermomix el sucre, els ous i l’aigua i ho he programat 30 segons a velocitat 6. Tot seguit hi he afegit la massa mare que tenia reservada i ho he remenat 1 minut a velocitat “Espiga”. Hi he afegit la meitat de la farina i he tornat a programa, aquesta vegada 2 minuts a velocitat “Espiga” i he tornat a repetir aquesta operació amb la resta de la farina, però aquest cop 5 minuts. Durant els últims 30 segons he anat afegint l’oli pel bocal de la màquina. He deixat reposar la massa, segons la recepta que he consultat eren 2 hores o el temps necessari perquè la massa sobresortís de la màquina.

Entre fer els sopars, donar-lo a les nenes i altres coses que he fet, m’han donat les…

21,00h:
La massa ja ha més que triplicat el seu volum, l’he tret de la màquina i l’he dividit en dues parts (He fet una ensaimada gran amb una meitat i diverses de petites amb l’altra meitat).

He untat bé amb oli el taulell de la cuina i hi he estès una de les porcions de massa, amb el corró l’he estirat tant com he pogut donant-li una forma rectangular, no passa res si es trenca una mica. Amb un pinzell he estès una capa fina de llard de porc per tota la superfície de la massa. En un dels costats llargs i he posat una línia generosa de xocolata d’untar i l’he enrotllat sobre sí mateixa fins a tenir un cilindre prim i molt llarg. És una massa força resistent així que un cop enrotllada es pot moldejar encara una mica fent-la saltar com si fos una corda damunt del taulell. He fet el mateix amb totes les porcions. Quan les he tingut totes les he posat en dues safates de forn untades amb una mica d’oli. Cal parar compte en deixar espai entre unes i altres i si se’n fan dues de grans posar-les en safates diferents perquè encara han de llevar més.
Ho deixo al forn perquè llevi tota la nit (com que hi ha dues safates les separo bé entre elles perquè la massa de sota no s’enganxi a la safata que té al damunt).

07,00h:
He tret les safates del forn i l’he engegat (calor a dalt i a baix i 180º). Quan ha estat calent hi he posat les ensaïmades, que he esquitxat amb una mica d’aigua. Han estat llestes en 20 minuts, més o menys.

Bon profit!
*Nota: No recomanaria a inexperts posar-se a fer aquesta massa sense l’ajuda d’una Thermomix, panificadora o altres robots d’aquest estil. Em sembla que ha de requerir molta paciència i sobretot bon canell.
Llegeix-ne més

UN ROTLLO DE BLOCAIRA AFICIONADA

Publicat dia 18 juny 2012 General

Tinc poca tirada a presentar receptes amb peix, en canvi m’agrada molt, preparar-lo i menjar-ne.

Sembla que els gastroblocaires siguem una colla d’aficionats a les cupcakes, muffins i pastisseria en general, uns il·luminats que només tenim a la cuina estris de mil formes i tamanys per fer galetones boniques a la vista però del tot innapetents (almenys per aquells que tenim aversió a les coloraines alimentícies, al buttermilk i al fondant). Dit sigui de passada, també sembla que a les nostres vides són tot flors i violes i ens passem el dia cuinant, escoltant cançons rompantiques i saltant de flor en flor com una avella en plena primavera…

Jo, una mica iluminada sí que estic, més aviat estic enlluernada diria algú, però sóc una persona tan normal i mundana com qualsevol. Tinc les meves neures (unes quantes), feina a casa i a fora (que duri), filles per educar, discussions de parella (que de vegades ni tant sols podem acabar) i un llarg etcètera que no cal concretar en aquest paràgraf (ni en cap altre, oi?). No em passo el dia batent mantega ni preparant l’atrezzo per a les fotos dels meus plats (tant de bo m’hi pogués dedicar més, a cuinar, a fotografiar i a escriure), però sí que m’ho passo bé l’estona que sóc davant dels fogons perquè m’esbargeixo i faig treballar les mans, l’olfacte i també les neurones, se’m desperat la creativitat i se me’n van les cabòries. M’ho passo tan bé fent un pollastre guisat com un pastís selva negra i, encara que en les cerques a internet predomina el dolç, jo insistiré en fer de tot una mica.

Em falta molt per aprendre i les meves “creacions” són molt senzilles i humils, ensenyo el que sé fer o el que estic aprenent, no sense abans fer-ho tastar a persones que m’aprecien o que m’estimen; de vegades tinc més bones crítiques, de vegades, pitjors.

Avui un peix bo i barat i molt sa, per a petits i grans. 

BRUIXES I CUIXES AL PESTO AMB GUARNIMENT DE MUSCLOS

Ingredients per a 4 persones, amb possibilitat de repetir:

3 bruixes filetejades (=12 filets)
6 talls de pernil dolç
salsa pesto (comprada o millor feta per una mateixa)
1/2 kg de musclos de roca
els condiments habituals per obrir els musclos al vapor (a gust de cadascú)

He començat per la feina més pesada: netejar els muscols, sort que 1/2 kg es fa amb un moment. Quan els he tingut nets els he obert al vapor, amb una fulla d’alfàbrega i un rajolí petit de pastís (estic una mica afrancesada, però la veritat ñes que queden deliciosos, jo faig servir Ricard). Els he deixat a la cassola fins al moment de servir.

Tot seguit m’he posat amb els filets. Els he estès bé uns al costat dels altres els he salat, molt lleugerament, i amb un pinzell els he sucat de pesto, hi he posat la meitat d’un tall de pernil damunt de cada un i els he enrotllat. Els he anat posant drets a la vaporera; com que fan pressió els uns contra els altres no cal lligsar.los amb res, però si es vol es poden lligar amb una tija de ciboulet. He tapat la vaporera i he posaat aigua en una cassola de la mida de la vaporera, quan ha arrencat el bull l’he posat al damunt i amb 10 minuts ho he tingut fet.

He servit dos o tres rotllets per plat amb un bon grapat de musclos.

Bon profit!

Llegeix-ne més

TEMPTACIONS A LA NEVERA

Publicat dia 11 juny 2012 làctics. ous. postres

Ara que arriba la dèria de l’operació bikini, jo vinga a fer dolços… sort que visc envoltada de gormands i que jo m’ho passo més bé fent-ho que menjant-m’ho!

FLAM AROMÀTIC DE TARONJA I VAINILLA

Ingredients (6 flameres individuals):

1/2 l de llet fresca del Tros de Sort
1 taronja (de cultiu ecològic)
1 baina de vainilla
120 gr de sucre integral de canya
4 ous
4 cullerades de sucre blanc per fer el caramel

Per començar he posat al foc la llet amb la pela de tota la taronja (per treure la pela sense gens de blanc, que amargaria, el millor és fer servir un pelador de patates) i la baina de vainilla que he obert i n’he extret els granets amb la punta del ganivet (tot a la llet, baina i granets). Quan ha arrencat el bull ho he apartat del foc i ho he deixat atemperar.

He preparat el caramel en un cassó (sucre i unes gotes del suc de la taronja) a foc suau fins que ha tingut el color torradet. Quan ha estat l’he posat als motlles i els he reservat en una safata de pirex fonda.

Com que el sucre integral és gruixut i té uns grans més grossos que altres, l’he passat per la picadora i l’he deixat tant fi com he pogut. L’he barrejat amb els ous amb el turmix i hi he afegit la llet un cop l’he colada.

He posat aquesta barreja als motlles.

Per coure els flams he preescalfat el forn a uns 160º, mentre omplia la safata on tenia els motlles d’aigua. Ho he enfornat mitja hora llarga. Abans de treure’ls hi he clavat un ganivet per veure si estaven.

Els he deixat refredar i després els he guardat a la nevera. Un l’he deixat provar a un conillet d’índies que hi havia per aquí casa i els altres queden per passar la setmana… Si arriben a dimecres, serà molt!!

*Nota important: Segons la cocció el flam farà bombolletes o no. Es consideraria un flam com cal, un que no tingués bombolles, però en realitat això va a gustos. Si no volem bombolles hem d’evitar que el líquid arribi a bullir, això vol dir que hem de controlar la temperatura i assegurar-nos que l’aigua del bany maria arriba ben bé al mateix nivell del flam.
He de dir que a mi m’agrada sense bombolles, és més fi, però se me n’ha anat la mà posant potència al forn, tenia pressa i, ja se sap… la pressa és mala companyia a la cuina! De sabor ha sortit boníssim, proveu-lo i ja m’ho direu!

* Nota secundària: El mateix flam es podria fer amb sucre blanc (la mateixa quantitat) a la vista seria més clar i bonic però el sucre integral de canya (ha de ser de canya, no refinat i tenyit, que també existeix per extrany que soni) és molt especial, té un sabor profund i especiat. El sucre blanc simplement és dolç.

Llegeix-ne més

LA PRINCESA I EL PÈSOL

Publicat dia 6 juny 2012 aperitius. berenars. formatge. llegums. masses i pastes

Hans C. Andresen va escriure aquest conte potser amb la intenció de posar en evidència la distància enorme que hi havia entre la monarquia i el poble i la incapacitat dels poderosos de posar-se al lloc dels desfavorits.

De petita m’agradava que m’expliquessin aquesta història, m’imaginava el munt de matallasos, de mil colors i gruixos, apilats i el pesolet que amagaven al seu davall. Hagués volgut ser aquella princesa només per poder escampar tota la pila de matalassos per l’habitació, menjar-me el pèsol i passar-me la nit saltant de matalàs en matalàs, fent tombarelles, corrent i cridant sense que ningú em digués res. Ella, la pobra princesa, no podia més que dormir i l’endemà llevar-se plena de morats, cansada i derrotada per culpa d’un miserable llegum.
En honor a aquest conte, aquí us deixo la meva versió de les magdalenes del “duo petits pois” de B comme bon. N’he variat una mica la composició i ho he combinat amb una escuma de formatge blau, blau com la sang de la delicada princeseta! Bon profit! 
MUFFINS DE PÈSOLS AMB NATA DE FORMATGE BLAU

Per als muffins (en surten 12 de mida mitjana):
3 ous
250gr de farina
100ml de llet
100ml d’oli d’oliva verge
8 gr de llevat químic
polsim de sal
polsim de sal d’all (o d’api)
cop de pebre negre
15 baines de pèsols o un parell de grapats de pèsols congelats
unes espolsades de Sal de Gerri (per posar per damunt tot just al final de la cocció)
Bato els ous, hi tamitzo la farina i hi afegeixo el llevat. Remeno fort. Hi incorporo els líquits, acabo de remenar fins que queda una massa homogènia i ho deixo descansar mentre escaldo els pèsols (que bons els pèsols acabats de desgranar! me’n deixo uns quants en un bol per anar picant…)
Afegeixo els pèsols a la massa i emmotllo en uns fantàstics motlles de madalena que em van portar els Reis.
Forn: 180º uns 30 minuts
Per a la nata:
500 ml de nata de muntar (no menys del 35% de greix)
60 gr de formatge Roquefort o qualsevol altre formatge blau, segons els gust del consumidor…
Bato el formatge amb una petita quantitat de la nata per tal de desfer-ne tots els grumulls, un cop aconsegueixo una pasta fina ho acabo de barrejar a mà amb resta de la nata i ho munto (això a màquina, sinó se’n ressent la musculatura del meu braç i espatlla). Quan tinc el punt de pic de lloro ho passo a una màniga pastissera (o un bossa de congelar que ja perforaré al moment de servir).

Llegeix-ne més

A L’OMBRA DE LA FIGUERA: UN BLOG D’IMPACTE ZERO

Publicat dia 1 juny 2012 amanides. cuina amb nens

Em sumo a la iniciativa de Geniale.es, a l’enllaç podeu consultar-ho amb detall, però a grans trets podríem dir que un lloc web, com aquest blog, produiex uns 0,02 gr de CO2 per visita, això al llarg de l’any es tradueix en uns kilograms d’aquest gas a l’atmòsfera. Geniale, per contrarrestar aquests efectes, ha llençat la idea de plantar un arbre per cada blogger que se sumi a la iniciativa i els ho comuniqui.

Tenint en compte que un arbre absorbeix 10 kg/any de CO2, l’impacte del meu espai passa a ser nul.

Aplaudeixo la idea que, potser és petita i una de les seves finalitats deu ser la publicitària, però si la meva col·laboració fa que es planti un arbre més al món… doncs benvinguda sigui la idea!

Seguiu aquestes indicacions si voleu que el vostre blog també sigui d’Impacte 0!

Per un post verd, una recepta verda! I sana, i bona i molt divertida de preparar amb els petits!

DIVERAMANIDA TÈBIA

Ingredients (per un parell de plats):

Enciams variats, rúcula i herba dels canonges
1 pastanaga
1 poma
alga arame
4 o 5 espàrrecs verds
1 gra d’all
1 ceba tendra
un grapat de pinyons
sal d’api, oli d’oliva i vingre de poma
salmó fumat

El primer que cal fer és posar les algues a remullar en aigua tèbia, ben bé mitja hora.

Hem preparat les amanides directament als plats individuals. La Jana hi ha posat els enciams i els brots, mentres jo tallava la poma a daus, la ceba a mitges llunes i la pastanaga a tires amb l’ajuda d’un pelador de patates, també ho ha posat als plats. Finalment també hi hem posat les algues ben escorregudes.

He deixat que la Jana tallés el salmó a tires amb unes tisores infantils ben netes i entretant jo he tallat els esparrecs a rodanxes, he picat l’all i ho he sofregit lleugerament amb una mica de sal.

Hem amanit les verdures amb una vinagreta d’oli d’oliva (6 parts), vinagre de poma (2 parts) i un pessic de sal; perquè quedés més lligada hem posat els tres ingredients en un pot, l’hem tapat i l’hem sacsejat com si fos una coctelera. Hem posat damunt les ties de salmó, els espàrrecs i els pinyons.

Per donar-hi una mica més de color hem espolsat per damunt unes engrunes del fons del pot dels gerds dessecats, són una mica àcids i hi dóna un toc especial i divertit 😉

I… a taula

Hem passat aquesta estona a la cuina escoltant el disc Minimúsica. Els aliments… No us el perdeu, és genial, els Reis la van encertar amb aquest regal!

Llegeix-ne més
Page 3 of 912345...Last »