Tant de bo tingués una recepta per guarir les ferides de la mort, una recepta per omplir de pau uns cors trencats. Tant de bo la vida fos justa i menys cruel, que res ni ningú es pogués endur al cel un fill abans que els seus pares, que no haguéssim de veure com moren persones joves amb tota la vida per davant, persones amb ganes de viure.

Aquests dies només puc pensar en el Miquel i la seva família. No sé si em toca escriure això, provablement, no. No era amiga íntima d’ell, ni en sabia més coses que les que eren públiques. La nostra relació era totalment circumstàncial, però aquesta mort també ha estat una pèrdua important per a mi. Perquè conec els seus pares i la seva germana, perquè els aprecio moltíssim, perquè no m’agrada veure el patiment en ningú, menys encara si no ho mereix. El que sí que sé, i això ho puc dir, és que el Miquelet era una persona amable, molt educada, que sempre tenia bones paraules per a tothom que s’hi adreçava. Això ha quedat clar aquests dies de dol i si existeix alguna cosa que pot apaivagar una mica el dolor de la família, és precisament veure quantes persones estimaven i admiraven al Miquel; com amb només 23 anyets havia construit una xarxa sòlida d’amistats al seu voltant, quin camí d’èxit personal i professional estava encimentant.

Som fràgils com les bombolles de sabó, no sabem en quin moment les nostres vides poden fer un gir inesperat i canviar per sempre, canviar el nostres somnis, les il·lusions i els projectes i els projectes de les persones importants que ens envolten. En honor al Miki Roqué, tots i cadascun de nosaltres hauríem de ser feliços, dedicar les nostres vides a estimar, a aprendre, a lluitar com ho va fer ell.

DEP, Miquelet.

Tinc poca tirada a presentar receptes amb peix, en canvi m’agrada molt, preparar-lo i menjar-ne.

Sembla que els gastroblocaires siguem una colla d’aficionats a les cupcakes, muffins i pastisseria en general, uns il·luminats que només tenim a la cuina estris de mil formes i tamanys per fer galetones boniques a la vista però del tot innapetents (almenys per aquells que tenim aversió a les coloraines alimentícies, al buttermilk i al fondant). Dit sigui de passada, també sembla que a les nostres vides són tot flors i violes i ens passem el dia cuinant, escoltant cançons rompantiques i saltant de flor en flor com una avella en plena primavera…

Jo, una mica iluminada sí que estic, més aviat estic enlluernada diria algú, però sóc una persona tan normal i mundana com qualsevol. Tinc les meves neures (unes quantes), feina a casa i a fora (que duri), filles per educar, discussions de parella (que de vegades ni tant sols podem acabar) i un llarg etcètera que no cal concretar en aquest paràgraf (ni en cap altre, oi?). No em passo el dia batent mantega ni preparant l’atrezzo per a les fotos dels meus plats (tant de bo m’hi pogués dedicar més, a cuinar, a fotografiar i a escriure), però sí que m’ho passo bé l’estona que sóc davant dels fogons perquè m’esbargeixo i faig treballar les mans, l’olfacte i també les neurones, se’m desperat la creativitat i se me’n van les cabòries. M’ho passo tan bé fent un pollastre guisat com un pastís selva negra i, encara que en les cerques a internet predomina el dolç, jo insistiré en fer de tot una mica.

Em falta molt per aprendre i les meves “creacions” són molt senzilles i humils, ensenyo el que sé fer o el que estic aprenent, no sense abans fer-ho tastar a persones que m’aprecien o que m’estimen; de vegades tinc més bones crítiques, de vegades, pitjors.

Avui un peix bo i barat i molt sa, per a petits i grans. 

BRUIXES I CUIXES AL PESTO AMB GUARNIMENT DE MUSCLOS

Ingredients per a 4 persones, amb possibilitat de repetir:

3 bruixes filetejades (=12 filets)
6 talls de pernil dolç
salsa pesto (comprada o millor feta per una mateixa)
1/2 kg de musclos de roca
els condiments habituals per obrir els musclos al vapor (a gust de cadascú)

He començat per la feina més pesada: netejar els muscols, sort que 1/2 kg es fa amb un moment. Quan els he tingut nets els he obert al vapor, amb una fulla d’alfàbrega i un rajolí petit de pastís (estic una mica afrancesada, però la veritat ñes que queden deliciosos, jo faig servir Ricard). Els he deixat a la cassola fins al moment de servir.

Tot seguit m’he posat amb els filets. Els he estès bé uns al costat dels altres els he salat, molt lleugerament, i amb un pinzell els he sucat de pesto, hi he posat la meitat d’un tall de pernil damunt de cada un i els he enrotllat. Els he anat posant drets a la vaporera; com que fan pressió els uns contra els altres no cal lligsar.los amb res, però si es vol es poden lligar amb una tija de ciboulet. He tapat la vaporera i he posaat aigua en una cassola de la mida de la vaporera, quan ha arrencat el bull l’he posat al damunt i amb 10 minuts ho he tingut fet.

He servit dos o tres rotllets per plat amb un bon grapat de musclos.

Bon profit!