SOBRETAULA GORMANDA
Si hi una cosa que em diverteix són les sobretaules de diumenge, millor, és clar, si són amb pastetes dolces o el pastís del dia. Se m’acut, per exemple, un d’aquests pastissos nòrdics, amb una massa contundent i fruita a l’interior. Massa per una sobretaula? Doncs fem-la durar… partideta de continental, àlbums de fotos de quan erem petites, o de quan els pares portaven grenyes, una bona cafetera carregada,… i tota la família xerrant alhora, a veure qui la diu més grossa!
PASTÍS DE POMA I MATÓ AMB CRUMBLE DE CIVADA
Ingredients:
Per a la base:
125 gr de farina
125 gr de flocs fins de civada
30 gr de sucre integral de canya
125 gr de mantega
1 ou
Per al farciment:
2 pomes netes, pelades i tallades a daus
3 ous
80 gr de sucre integral de canya
750 gr mató
2 cullerades d’aigua
1 sobres de quall
Per al crumble:
140 gr de flocs de civada
30 gr d’atmetlles picades
100 gr de farina
60 gr de sucre integral de canya
80 gr de mantega
Remeno els ingredients per a la base fins que tot queda ben integrat. Enfarino un motlle desmontable i estiro la massa a la base (a les parets no!), al damunt hi poso els talls de pomas i reservo. Mentrestant preparo la pasta de mató.
Bato en un bol els ous amb les dues cullerades d’aigua i hi afegeixo el mató i el sucre, ho remeno bé i també hi afegeixo el sobre de quall. Horemeno bé fins que no hi queda cap grumull. Aboco amb compte aquesta crema damunt dels talls de poma. Poso el motlle al forn, a 180º durant 1 hora.
Mentre es cou el pastís preparo el crumble barrejant tots els ingredients que el conformen. El resultat és una massa que sembla sorra gruixuda. Ho reservo a la nevera. Passada l’hora de forn trec el pastís i reparteixo les molletes del crumble per damunt. Ho torno a enfornar fins que es daura el crumble.
Es pot servir tant fred com calent… no sé com ho prefereixo…
Ep, si no sou tan “carpantes” com jo… no us el mengeu en una sobretaula, pot ser un bon esmorzar, també!
Llegeix-ne mésUN GLOP D’ENERGIA I 5 PREMIS LIEBSTER BLOG
Ja fa uns dies em van premiar amb el lema “Liebster blog”, és una mena de plataforma que es va crear amb la idea de difondre els blogs petits, és a dir amb menys de 200 seguidors.
Quan algú reb aquest nomenament ha de seguir la cadena nomenant 5 altres blogs de cuina minoritaris i penjar el logo a la seva pàgina.
Jo ja vaig penjar el logo al lateral dret i ara el torno a posar en aquest post perquè les 5 companyes que tot seguit anomeno el puguin descarregar i fer-se’l seu.
Els meus liebster blog són:
Lovely cupcake (by Meri)
Bread and oil
La cocina de Carolina
Les cireres de la Mery
La cuina de la Marta
BATUT ESCUMÓS
Ingredients:
2 plàtans
1 cullerada de mel
el suc de 1/2 llimona
1 got de llet d’atmetlles de qualitat
7 o 8 glaçons grossos
A la batedora o Thermomix he posat els plàtans tallats a rodanxes i el gel. Ho he batut a màxima potència fins que els glaçons han quedat del tot esmicolats, he incorporat el suc i la mel i he tornat a batre a potència alta uns segons. He abaixat la velocitat i he abocat la llet poc a poc.
LA RECEPTA DEL 15: ENTREPÀ NOSTÀLGIC
Quan vaig veure que la consigna per a la recepta del 15 del maig eren els entrepans, vaig saber de seguida quina seria la meva aportació.
Quan vivia a Barcelona anava tot sovint a esmorzar, dinar o picar alguna cosa al bar Kasparo, en una plaça porticada entre els carrers Tallers i Ramelleres. Hi feien, i suposo que encara hi fan, coses boníssimes, però el que més m’agradava era aquest entrepà que presento avui i que em preparo de tant en tant tot rememorant els meus anys d’estudiant…
ENTREPÀ DE BRIE, ALVOCAT I TOMÀQUETS ASSECTAS AL SOL
1/2 baguette
1/4 alvocat
3 talls de formatge brie
3 o 4 tires de tomàquets secs i confitats
1 tomàquet de sucar
oli de la conserva dels tomàquets secs
És un entrpà tan senzill de muntar com qualsevol altre: obro el pa i el suco hi poso un rajolñi petit d’oli i el reparteixo per tota la llesca amb els dits, hi apilo els ingredients, primer l’alvocat tallat a llesques de mig dit, al damunt les tires de tomàquet i al damunt de tot el formatge. Tapo i ja està a punt, una poma al darrera i àpat complert!
Llegeix-ne mésARGENTINA EXPRESS
Els amics del Taller de cuina en proposen el repte de la recepta viatgera; amb la idea de recopilar receptes a partir del record que ens evoquen els viatges. M’ha encantat la idea i per això no puc deixar de participar-hi. La recepta que he escollit és un clàssic de la cuina italiana que els argentins van integrar a la seva cuina sense pensar-ho. És el tiramisú. No obstant, m’ha semblat que fer un tisamisú tal qual no té massa secreti he optat per argentinitzar-lo encara més i he substituit el mascarpone pel dolç més dolç de tots els dolços del continent americà: EL DULCE DE LECHE, una especie de pecat en forma de crema compost de llet i sucre. A veure què us sembla…
(He de dir, després d’haver-lo tastat, que per a pròximes edicions d’aquest postre, provaré de fer la crema una mica més consistent, potser afegint-hi una mica de gelatina, convertint-la en una autèntica mousse…)
Ah, per cert, aquesta entrada la dedico al Charli que ja fa dies que em va demanar que li suggerís algun postre amb dulce de leche… es veu que s’hi torna boig! 😉
El meu viatge a l’Argentina va ser una cosa sobtada, improvisada i inesperada. També va ser fugaç. Vaig anar-hi amb el meu pare, només una setmana. Buenos Aires, Carmen de Patagones-Viedma, Puerto Madrin, Buenos Aires, cap-a-casa-que-no-ha-estat-res. Bé, està clar que no vaig veure ni una quarta part del país, però va ser un vaitge. Va ser un viatge intens i sorprenent i, com tots els viatges, també va comportar una transformació en mi.
Els records que tinc d’aquells dies són preciosos i els duré sermpre al cor, m’acompanyaran allà on vagi i en moments determinats els reviuré sense esperar-ho. No es poden explicar amb paraules els viatges, s’han de fer i cada persona els ha viure a la seva manera. Cada camí és únic i irrepetible, aquí rau la màgia.
A mi l’Argentina em va seduir d’una manera brutal, vist des de la distància fins i tot em sembla impossible, però ja se sap: no són només els llocs, són les persones, les circumstàncies, el moment, el que mengem, el que bebem, com hi arribem,…
Potser el paradigma del meu viatge van ser les balenes. Animals bells i magnífics, misteriosos gegants marins. La barreja de por i curiositat que se sent a prop seu traspassa la pell, fins i tot diria que traspassa les emocions. Mirar les balenes, sentint-les a tocar, és perdre el món de vista, al menys això és el que a mi em va passar (les fotos que hi ha en aquesta entrada són del meu pare, jo no vaig poder disparar més de dues vegades, vaig quedar paralitzada, absorbida per la presència d’aquests animals).
Com elles, les balenes, així va ser el meu viatge: bell, magnífic, misteriós. I com elles, que apareixen i desapareixen quan volen, quan jo me’n vaig adonar ja era al cotxe, a Barcelona.
TIRAMISÚ DE DULCE DE LECHE
Ingredients:
3 planxes de pa de pessic (als supers les venen rodones, si es compren a la pastisseria són més bones, amb diferència, i possiblement sigui rectangulars; en aquest cas amb 3 meitats ja n’hi hauria prou)
3 tasses llargues de cafè (més o menys fort segons els gustos de cadascú)
250 gr de dulce de leche
1/ l de nata líquida
20 gr de sucre llustre
3 clares d’ou.
Per començar preparo una mousse de dulce de leche, per fer-ho munto, per una banda, les clares a punt de neu i bato, d’altra banda, el dulce amb la nata i el sucre llustre (les dues operacions les faig a la Thermomix, em canso menys trobant el punt a les clares i la crema em queda més fins que si ho fes a mà…). Quan tinc les dues preparacions, incorporo les clares a la crema procurant que tot plegat vagi agafant aire. Reservo.
En un motlle poso una capa de pa de pessic i la xopo bé de cafè. Amb una mànega pastissera hi faig una capa de mousse de dulce i torno a començar, acabo amb una capa de mousse.
Espolvorejo una mica de cacao en pols per damunt i a la nevera. Al dia següent serà més bo, així que unes hores de paciència…
Llegeix-ne mésTRESORS DE LA NATURA
No sóc una bona caçadora de bolets, més aviat al contrari, els trepitjo tots si no porto algú davant o a la vora que els salva dels meus peus maldestres… Però m’agrada acompanyar-hi els amics que hi tenen traça. No només m’agrada l’olor dels boscos i els prats de primavera, després d’uns dies de pluja; el que més em fa gaudir són les seves cares d’alegria cada vegada que descobreixen enstre les herbes alguna nova víctima de la seva pallaresa. S’emocionen, s’il·luminen com canalla petita que troba un bolet per primera vegada! Genial!
Aquesta vegada no hi he anat, però ja espero ansiosa a veure si es tornen a calçar les botes i m’avisen, si fa bo m’hi enduré les nenes i xanaré tríple! Potser també collirem un pom de peperepeps i campanetes o reomplirem el rebost d’herbes aromàtiques.
MÚRGOLES FARCIDES
(Font: El gran llibre de la cuina catalana, de J. LLADONOSA)
Ingredients:
24 múrgoles fresques (si teniu la sort de trobar-les, aquí no ha estat el cas… però hem fet igual amb 10 o 12 bolets)
1/2 llonganissa crua
50 gr de foie
2 escalunyes
la part blanca d’un porro petit
3 cullerades de nata líquida
1 copa de brandy
oli d’oliva verge, sal
Així que va arribar a casa, el Jordi va bullir les múrgoles en aigua amb sal durant 1/2 hora, quan van estar les va escorrer bé i les va reservar, havent separat les potes del barret.
En una cassola va sofregir una escalunya i el porro, tot picat ben fi, i hi va afegir la llonganissa, ho va remenar fins que va estar cuita i tot seguit i va posar les potes dels bolets. Un cop tot sofregit hi va abocar el brandy i ho va flambejar (atenció: no oblidar-se d’apagar l’extractor!).
Un cop flambejat, ho va apartar del foc i hi va posar el foie i ho va passar tot per la batedora, aconseguint una crema espessa. Va posar aquesta pasta en una mànega pastissera i va omplit tots els barrets de les múrgoles.
En acabat va posar-se a fer la salsa: va sofregir en una paella l’altra escalunya i després hi va afegir la nata i una mica del brou de bullir les múrgoles i ho va deixar reduir una estona; va comprovar el punt de sal i ho va triturar.
Abans de servir ho va escalfar tot junt uns minuts al forn.
Llegeix-ne mésCANVI D’IMATGE
Fa dies que em balla pel cap la idea de fer un canvi d’imatge a aquest blog. Tanta foscor no acompanya, ara. Ve més de gust llegir sobre fons clars, em fa la sensació. Al final m’hi he decidit. Canvio els tons marrons i ocres temporada “otoño/invierno” pels blau-verds “primavera/verano” i ja que m’apunto al carro de la moda…
Ingredients:
150 gr de farina
2 ous
1/2 l de llet de civada
10 gr de llevadura seca de forner
30 gr de mantega
sal
Barrejo 50 gr de farina amb el llevat i hi afegeixo la llet, tèbia. Ho remeno bé i ho deixo fermentar en un lloc càlid durant 1 hora.
Fonc la mantega a foc suau i quan està desfeta l’aboco en un bol amb els 100 gr de farina que em queden, un polsim de sal i els rovells dels ous. Ho bato bé i hi incorporo la massa fermentada que tenia reservada. Munto les dues clares a punt de neu i també les incorporo a la barreja.
Escalfo una paella, la unto amb mantega i hi vaig coent els blinis d’un en un. Cada vegada hi poso 3 cullerades de massa, que deixo que s’escampi sola, com que es densa queda prou gruixuda. Més o menys els faig 4 o 5 mminuts per cada banda. A mesura que els vaig fent els apilo en un plat coberts amb un drap de cotó net i sec.
De tota la massa me’n surten 10 blinis, els que sobren es poden guardar en un tuper a la nevera. Quan els vulguem fer servir els podem escalfar un moment al microones o bé a la paella, una mica per cada banda.
Estan bons amb melmelada o amb pernil i formatge, o amb sobressada, o amb mel,… tot depèn dels gustos i la imaginació de cadascú… els russos se’ls mengen amb una barreja de iogurt i nata, també estan ben bons!
AMANIDA COLORIDA
Ingredients (totes les quantitats a ull i segons el gust de qui s’ho hagi de menjar):
Fulles de rucula
Fulles de canonges
formatge gorgonzola
gerds frescos si és temporada o dessecats si no ho és
nous
pinyons
sal, oli i vinagre de sidra
La Jana posa a cada plat un llit de fulles barrejades, mentestant jo li vaig trencant les nous. Amb els dits parteix les nous i les posa repartides damunt de cada llit de fulles, fa el mateix amb els gerds i els pinyons.
Tallo unes tires primes de formatge i les hi deixo tallar a bocinets amb un ganivet de joguina, com que es tou no té cap problema. També el reparteix als plats.
Salem i amanim amb l’oli primer i el vinagre després.
Servim i, és clar, el seu pare la felicita per ser tan bona cuinera!
Bon profit!
Llegeix-ne mésMERCATS
El que més m’agrada veure quan viatjo són els mercats, suposo que com a molta gent. La manera com s’organiitzen les parades, com s’hi ordenen els aliments, què predomina i què no s’hi troba,…Escoltar els paradistes que anuncien a crits els seus productes, els turistes que regategen o les senyores que omplen depressa els seus cistells. Als mercats sempre hi ha vida i generalment, bon ambient. Les hores hi passen a bon ritme, als mercats; res s’atura ni un moment, la gent bé i va, els mossos traginen gènere, tothom parla fort. Soroll de bullici.
El menjar parla de nosaltres, el que consumim és el reflexe del que som, quin millor lloc, doncs, per conèixer una altra cultura?
Als pobles de costa el primer que busco és la zona del peix, a primera hora del dia. En una altra vida m’agradaria ser peixatera o potser ja ho he estat i per això em quedo embadalida veient-les treballar.
ROGETS EN ESCABETX
6 rogets mitjans
oli (quantitat suficient per cobrir una mica més de la meitat del peix)
1 llimona (la meitat de la pell i tot el suc)
2 grans d’all
3 grans de pebre negre
2 fulles de cilantre i 2 de julivert
1 pessigada d’algues arame deshidratades (opcional)
1/2 got de vinagre de sidra
2 dits (del mateix got del vinagre) de salsa de soja
sal, pebre negre (o blanc si us agrada més amb el peix)
Ciboulet o qualsevol altra herba i ensiams barrejats per a l’acompanyament
He demanat a la peixeteria que escatessin bé els peixos i que en treguessin les viceres. Un cop a casa, he posat a remullar les algues i he salat i pebrat els peixos per les dues cares. En una en una paella (també serveix una cassola) prou gran perquè hi capiguin les 6 peces planes, he posat ben bé 2 dits d’oli d’oliva verge extra; ho he posat a foc mitjà i quan ha estat calent (no bullint) hi he posat el peix. Hi he afegit la meitat de la pell de la llimona, sense la part blanca, els alls pelats, els julivert, el cilantre, els grans de pebre i les algues ben escorregudes. Ho deixat a foc suau 6 minuts, mentre preparava en una gerra la barreja de vinagre, suc de llimona i salsa de soja. Passats els 6 minuts, he parat el foc i he abocat els líquids que tenia reservats.
Quan ha estat fred ho he guardat en un recipient amb tapa a la nevera. Ja se sap que els escabetxos estan més bons l’endemà. Els acompanyaré amb una amanida verda amb vinagreta de balsàmic i oli de l’escabetx.
Llegeix-ne mésCARPE DIEM
Si en saps el pler no estalviïs el besIgual en l’amor que en la cuina, cal abocar-se, sense miraments, a l’empresa en qüestió i permetre que les sensacions omplin tots els racons del cos i de la ment. Sense analitzar, sense jutjar, sense fer servir altra cosa que els cinc sentits. El mester d’amor acaba recordant-nos que hem de quedar saciats “… Deixa’t besar / i si et quedava enyor / besa de nou, que la vida es comptada.”
Sant Jordi és el dia dels enamorats i especialment dels enamorats apassionats que es regalen roses vermelles, per això he escollit Papasseit i, és clar, la lliçó d’amatòria que ens dóna el seu “Mester d’amor”.
Roses, literatura i xocolata per recordar que cal viure l’instant.
PASTÍS “LLEIG” DE XOCOLATA (un pastís lleig, però boníssim, per un dia bonic)
250 gr de xocolata amarga
100 gr de mantega
80 gr de sucre
4 ous
1 cullerada de farina
Fonc la xocolata al bany maria i quan comança a desfer-se hi afegeixo la mantega. Ho remeno bé dins que es fon i s’amalgama bé i ho reservo.
En un recipient bato els rovells de l’ou amb el sucre fins que queda una crema escumosa i de color groc molt pàlid. Barrejo aquesta mescla amb la xocolata.
Bato les clares a punt de neu i les aboco amb compte a l’anterior preparació. Hi afegeixo la farina passada pel tamís, procurant que la massa no perdi l’aire de les clares muntades.
Per coure el pastís faig servir un motlle untat amb mantega i enfarinat i ho poso al forn a 180º 25 minuts.
Llegeix-ne més