VAPOR PER A “SANO Y DE RECHUPETE”
Amb aquesta recepta participo al concurs ¿Cocinamos al vapor…? del blog Sano y de rechupete. No m’ha costat gaire animar-me a participar-hi; el que sí que m’ha costat ha estat decidir una recepta original. Com que feia dies que tenia ganes de menjar alguna cosa oriental, al final m’he decantat per una amanida amb aromes tailandesos i amb carn com a ingredient principal.
Per aquestes terres nostres, la carn no s’acostuma a coure al vapor, per això m’ha semblat interessant la idea. Perquè no quedés molt seca l’he macerat i l’he acompanyat de fruita i verdura fresca.
Al final hem acabat fent un dinar amb aires totalment orientals. Com que he hagut de comprar cilantre, per al macerat, i llet de coco, per a l’amaniment, i me n’ha sobrat molt; i a més tenia una carbassa que ens van regalar fa un parell de dies, he aprofitat per fer, de primer, una crema de carbassa thai amb pesto de cilantre (recepta de Jamie Oliver).
AMANIDA TÈBIA THAI DE CARN I ARRÒS
Ingredients per a 4 persones:
3 bistecs de vedella, tallada a tires primes
2 cullerades soperes d’arrossos salvatges barrejats
1 ceba de figueres
3 alls tendres
1/2 mango
1 manat de julivert
4 tijes de ciboulet
4 branques de menta
2 cullerades de llet de coco
Per al macerat:
Un raig d’oli llarg
2 cullerades soperes de salsa de soja
3 braques de cilantre
3 branques de julivert
En primer lloc cal posar la carn amb el ingredients per al macerat en un bol i reservar-la a la nevera. I de seguida començar amb l’arròs que és el que més trigarà. Després de rentar-lo bé se li ha de fer una primera bullida en una cassola amb força aigua i sense sal, al cap de 10 minuts s’ha d’escorrer i posar a la cistella de vapor (si és de bambú millor embolcallar l’arròs amb una gasa, sinó anirà caient) i salar. Posar al foc una cassola amb aigua (la cassola ha d’encaixar a la perfecció amb el cistell). Quan comenci a bullir l’aigua es posa el cistell al damunt, s’abaixa el foc al mínim i es deixa coure (vigilem, de tant en tant, que no s’acabi l’aigua, que no cremem la casa!)
En una paella, amb un raig d’oli, es saltegen els alls tendres tallars a rodanxes grans i la ceba a mitges llunes, als 10 minuts s’hi afegeix el mango tallat a daus, es sala i pebra lleugerament i al cap de 5 minuts s’hi afegeix la llet de coco, es remena bé i s’apaga el foc. Es reserva.
Als 45 minuts de cocció de l’arròs, es posa la carn macerada al segon pis de la vaporera i s’encaixa damunt de l’arròs. Es deixa coure tot plegat 10 minuts més i es para el foc.
Es piquen ben petites les fulles de julivert, ciboulet i menta i es barregen amb el saltejat, fora del foc.
Muntem el plat posant a la base la carn, fent una mica de corona, al centre l’arròs i damunt el saltejat amb les herbes.
Amb la meitat que queda de mango es poden fer uns talls en mitja lluna i decorar el plat fent un ventall.
UN DIA ESPECIAL
Avui ha fet 1 anyet la meva petitona. El 17 d’abril de 2011, a les 6 del matí, l’Aleth va arribar al món amb molta discreció.
Avui hem celebrat aquest primer aniversari amb els més propers, un berenar sopar en bona companyia i amb bona sintonia.
Us en deixo un tastet
Llegeix-ne mésLA RECEPTA DEL 15: ARRÒS A LA CASSOLA
Havia de fer una recepta amb l’arròs com a ingredient principal per participar a La recepta del 15. D’entrada em va sembla molt fàcil la proposta d’aquest abril, però a mesura que passaven els dies ho començava a veure més complicat: ens agrada molt l’arròs i de moltes maneres diferents, des d’un simple arròs a la cubana fins als més delicats makis, així que no m’acabava de decidir per quina seria la recepta més digna per a ser presentada.
Hi he donat voltes i voltes; des del dia que es va publica la convocatòria d’aquest mes, he menjat arròs unes quantes vegades, pero no he sabut quin decidir-me. Paella, arròs amb llet, amanida d’arròs, arròs amb verdures, arròs thai o rissotto de camagrocs, arròs amb pollastre al curry, arròs caldós de marisc, verdures farcides d’arròs, etc. Amb arròs es pot fer tot i a més és un cereal agrait que si el tractes bé sempre et deixa satisfet, tot i així cap dels meu arrossos m’ha semblat prou interessant…
Ahir me’n vaig adornar: l’arròs que més m’agrada, sigui com sigui, no el faig jo, el fa la mama. Així que li passo a ella la patata calenta i avui que ens faci l’arròs que més de gust li vingui…
ARRÒS A LA CASSOLA BY ROSA MARI
Ingredients per a 4, 5 persones amb molta gana (com nosaltres):
7 volums d’arròs bomba (1 volum = 1 tasseta de cafè)
21 volums de brou de verdures i pollastre
1 ceba
1 grapat de mongeta verda
1 carxofa
1 pastanaga
(tota la verdura tallada petita)
2 cullerades de tomàquet triturat natural
1 cuixa de pollastre de corral tallada
1 tira de costella de tocino tallada petita
la part de les costelles d’un conill
2 salsitxes petites tallades a rodanxes d’un dit
all, julivert, oli d’oliva, 1 fulla de llorer, sal i pebre
En una cassola ha fregit la carn, quan ha estat enrossida hi ha afegit la ceba i ,després de donar-hi unes voltes hi ha posat la resta de les verdures i el llorer. Quan tot plegat ha agafat color hi ha posat les dues cullerades de tomàquet i ho ha deixat sofregir una estona. Tot seguit hi ha posat l’arròs i ho ha remenar bé. Ha salat, pebrat i ho ha cobert amb el brou ja calent. Ho ha deixat coure a foc lent fins que l’arròs s’ha begut tot el líquid. Un cop apagat el foc, ha afegit a la cassola una picada d’all i julivert i ho ha portat a taula.
És una recepta ben senzilla, de tota la vida. Com sempre: boníssim, mama! T’estimo!
Llegeix-ne mésÉS TARD I VOL PLOURE
(jo no en tenia però el bròquil – els arbrets- queda molt bé amb la carn de vedella)
UN DIA DE PRIMAVERA I UNA MARE QUE S’ENYORA
L’Aleth ronca que ronca, diuen que la són porta més son i deu ser cert. El Jordi arregla el balcó, posa flors de tots colors i herbes aromàtiques. A les pistes de tenis hi juguen una parella de nens i un home ensenya a una nena amb una cua de caball. No sembla pas que aquest poble estigui saturat de persones, com vaig veure ahir en arribar al supermercat. No. Avui davant de casa meva hi ha calma, poca gent i molta verdor. Brilla el sol i jo trobo molt a faltar a la Jana que s’ho deu passar pipa a la platja, amb els padrins.
Per matar el matí i dissipar cabories, remenaré per la cuina a veure si se m’acut algun postre per portar a casa els sogres, l’ambient que es respira inspira dolços frescos amb molta fruita i massa de galeta…
TARTALETES DE FRUITA I ROSES
Ingredients:
Massa brisa (igual que aquesta però substituint els 50 gr de xocolata per farina)
1 pot de pera en almíbar
2 plàtans
200 gr de sucre
3 cullerades de melmelada de pètals de rosa ( o qualsevol altra)
3 cullerades d’aigua
2 cullerades de suc de llimona
Ahir vaig fer una quiche i em va sobrar la meitat de la massa que vaig guardar a la nevera, avui m’ha anat ben bé, l’he tret i quan s’ha atemperat l’he estirat amb el corró i he forrat uns quants motlles de diferents mides. He punxat les tartaletes amb una forquilla perquè la massa no pugés i les he enfornat uns 15 minuts al forn, a 180º.
Mentre es refredaven he preparat la glaça a la Thermomix (per fer-ho a la tradicional és el mateix, però un s’hi ha d’estar tota l’estona remenant…) He posat el sucre, la melmelada, l’aigua i el suc de llimona al vas de la màquina i he programa 15 minuts, 100º i velocitat 2.
He tallat les peres i els plàtans i els he ordentat a les tartaletes ja fredes, ho he cobert amb la glassa, també freda, i ho deixat a la nevera.
Si al jardinet que ha fet el Jordi hi hagués hagut algun roser florit, hauria pogut guarnir les postre amb uns pètals frescos…
Llegeix-ne mésBÀLSAM CONTRA L’ASTÈNIA ESTACIONAL
Les nenes dormen plàcidament. La gran descança feliçment al sofà i la petita es gronxa silencosa al baldador, de tant en tant obre un ull per assegurar-se que continuo al seu costat. No plou però fa un d’aquells dies grisos i calmosos i el silenci que hi ha a casa meva hi entona a la perfecció…
Preparar un pa de pessic i esperar que sigui fred per poder-hi clavar les dents és el millor bàlsam contra l’astènia primaveral.
PASTÍS DE POMA DE LA IAIA
Ingredients:
10 cullerades de farina
6 cullerades de sucre
6 cullerades de llet
5 cullerades d’oli
2 ous
sal
16 gr de llevat químic (un sobret vermell)
ralladura de llimona
Primer de tot poso el forn en marxa (180º)
Barrejo els ingredients, tots a l’hora, i deixo reposar aquesta massa una hora. Entretant, pelo dues pomes i les tallo en galls, les amaneixo amb una mica de sucre i canyella en pols i les esquitxo amb un xic d’aigua.
Encamiso un motlle (embadurno amb mantega i hi espolso farina), hi aboco la massa i hi col·loco, amb tanta gràcia com puc, els galls de poma al damunt.
Forn: 180º 1/2 hora aprox.
Mentre berenem li explico a la Jana un conte d’origen coreà, el vaig treure d’un llibre de Jean-Claude Carrière que és un recull de contes filosòfics del món El Circulo de los mentirosos (col·lecció de narrativa de l’editorial Allumen). La Jana és petita, no sé si capta el sentit de la història ni l’humor, però em pregunta si els protagonistes s’estimen…:
Una parella molt llaminera (fins a l’extrem del pecat capital) reben un obsequi, una capseta plena de pastissets, se’ls mengen amb deliri i quan només en queda un, per tal d’evitar la disputa fan un pacte: aquell que parli abans haurà de deixar el pastís per a l’altre. S’estan en silenci hores, dies. Finalment entra un lladre a la casa i en veure que no li diuen res comença a endur-se tot el que li sembla. Quan ja té tot allò que vol pensa que encara es pot endur la dona, l’agafa. Ella no diu res s’intenta deixar anar, escapar-se, però no pot. Malgrat tot segueix callada. El marit tampoc diu res, de fet ni tan sols es mou. Quan el lladre ja és a la porta, la dona no pot més i crida, dirigint-se al seu espòs: “Què, és que no penses fer res perquè aquest home no se m’endugui?”
Sabeu que li respon l’home, oi? “El pastís és meu!”
UN BON FARCIT O LA TERRA QUE NO APAREIXIA ALS MAPES
En un país no molt llunyà i on no hi vivien gaires persones per kilòmetre quadrat, va succeir una cosa que ningú no hagués dit mai que podia passar…
Tot va començar amb un rumor, algú que havia anat fins a la gran ciutat, algun viatger perdut, algú que havia parlat amb un parent llunyà, un o altre havia sentit a dir que havia esclatat una crisi d’abast mundial. El rumor s’havia anat inflant fins que havia topat de ple amb la realitat d’aquell indret. I així el rumor havia esdevingut una preocupació latent.
La preocupació per la crisi, poc a poc, s’havia anat apoderant de les persones que treballaven a les contrades que protagonitzen aquest miniconte. Amb preocupació es miraven el seu futur i amb preocupació entomaben les noticies que els arribaven de la capital. Es preocupaven per les comunicacions que els tallaven i per les ajudes econòmiques que perdien, etc. D’aquesta manera es van adonar que més que preocupar-se per la crisi, havien de parar compte amb com els mandataris utilitzaven la crisi com a excusa.
La excusa de la crisi va anar ocupant espais i prenent recursos a la regió de tal manera que una primavera els habitants d’aquella comarca van començar a notar que els innundava una boira espessa, blanquinosa i gèlida. Van notar com, primer les seves cases, després els seus horts i poc a poc també els seus paisatges s’anaven fonent en aquesta boira, es diluien i s’esfumaven.
Un dia, al cap d’unes quantes primaveres més, un d’ells va veure-ho clar. Va correr a buscar la resta per explicar-los què havia descobert més enllà de la boira: en una gasolinera, a mig camí entre Lleida i Barcelona, havia comprat una guia de carreteres, abans de creure’s el què (no) hi havia vist, havia corregut a consultar el tom-tom del seu cotxe i abans de creure’s el que li deia el tom-tom, havia tornat a correr per consultar el Google Earth. El Pallars havia desaparegut dels mapes.
El Govern de l’Estat ha decidit donar de baixa l’empresa que ocupa més de 800 persones a la nostra comarca, és un mal moment per fer aquest plantejament que acabarà d’enfonsar una economia ja de per sí molt malmesa. Desitjo que els pallaresos siguem capaços d’unir forces, ja no només perquè aquest fet no esdevingui una realitat, sinó perquè trobem la manera de superar-nos i fer crèixer la nostra economia, i per tant la nostra terra, amb autosuficiència i èxit.
PIT DE GALL D’INDI FARCIT
Ingredients (entre 6 i 8 persones):
1 pit de gall d’indi d’un kg aprox.
(obert per farcir)
1 poma tallada a quadradets petits
1 branca d’api picada
1 ceba seca picada
1 ceba tedra picada
150 gr de prunes seques sense pinyol i tallades a trossets petits
50 gr de panses tallades si són de les més grosses
1 ampolla de sidra
250 gr de brou de pollastre
1 cullerada de vinagre de poma
2 cullerada de mantega
sal, oli, pebre
cordill de cuina
En primer lloc preparo el farcit en una paella. Fonc la mantega amb un raig d’oli hi hi poso a sofregir la ceba seca i l’api, quan comença a daurar-se hi afegeixo la poma, les panses i les prunes, li dono un parell de tombs i hi poso dues cullerades de sidra i tres de brou. Ho sal i pebo i ho deixo coure uns 20 minuts a foc lent.
Mentre es refreda la farça, estenc la peca de carn, la cobreixo amb un tros de film i amb el corró l’estovo una mica i l’aplano perquè quedi un gruix més o menys uniforme. Llenço el film i hi poso el sofregit del farcit (la mica que em sobra la reservo i l’afegiré a la salsa) Embolico la carn com si fes una canaló i lligo amb el cordill. Salo i pebro i poso el tall en una safata per al forn asmb un raig d’oli. Ho enforno a 180º 1/2 hora, vigilant i donant-li el tomb un parell de vegades perquè no es cremi.
Quan és cuit reservo la carn tapada perquè no es ressequi i poso el suquet que ha deixat anar en una paella, també hi poso un raig petit d’oli i l’altra cullerada de mantega. Quan es calent hi poso la ceba tendra a enrossir. Quan comença a ser rossa hi afegeixo 150 ml de sidra, vaig remenant un parell de minuts i aleshores hi acabo de posar la sidra que queda, 125 ml de brou i el vinagre. Ara és qüestió de deixar reduir a foc lent. Quan em sembla prou espès hi afegeixo les restes de farcit.
En fred trec el cordill de la carn, la tallo, la rego amb la salsa i ho escalfo al forn just abans de servir.
Bon profit!
Llegeix-ne mésUN ANY MÉS… I JA SÓN 31
Avui faig un any més, ara sí que he d’assumir que he sobrepassat la barrera dels 30 i, de moment, no em sento gaire més vella. Tampoc gaire més sàbia… En honor al meu dia penjo un senzill però bon pastís de “cumpleanyos felis”
Abans de passar a la recepta, felicito els Oriols i dedico el post a un d’aquests Oriols perquè sé que avui és un dia important per a ell i desitjo de tot cor que tot vagi bé i que durant el dia doni bones noticies! SORT KODRO!
PASTÍS DE TARONJA I XOCOLATA PER CELEBRAR ANIVERSARIS O QUALSEVOL ALTRA COSA
(Font del pa de pessic: un dels llibres oficials de receptes de Thermomix, però he de dir que ho he fet de memòria i potser no té res a veure amb l’original)
Ingredients:
Per al pa de pessic:
1 taronja sencera (pell inclosa)
200 gr de sucre
3 ous
70 gr de mantega pomada (o fosa)
200 gr de farina
1 sobre de llevat químic
Per al fondant:
150 gr de xocolata negra 70%
45 gr de xarop d’atzavara (es pot substituir per mel o per melassa de qualsevol cereal)
Rento la taronja i la tallo en uns quants trossos, sense pelar-la, que poso al vas de la Thermomix, també hi afegeixo el sucre i programo 1 minut a velocitat 7.
He afegit els ous i he batut 2 minuts a 37º i a velocitat 2 i 1/2. He posat la mantega i he barrejat 10 segons a la mateixa velocitat.
Ara afegeixo la farina ja barrejada amb la llevadura i torno a remenar: 20 segons velocitat 3.
Encamiso un motlle i l’omplo amb la massa. Quan el forn és calent (180º) hi poso el pa de pessic que estarà llest en uns 25 minuts.
Trec del forn i deixo refredar. Desemmotllo i ho deixo a la reixa del forn perquè no sui per sota i em poso a preparar el fondant de xocolata:
Fonc al bany maria la xocolata i un cop desfeta del tot hi afegeixo el xarop d’atzavara. Un cop ben barrejat ho deixo refredat una estona a la nevera.
Quan ho trec ha solidificat més del que esperava així que amb les mans ben netes ho amasso una mica per donar-li temperatura.
Unto amb oli el taulell i un corró metàlic i estiro el fondant. Quan tinc la mida del pastís el poso per damunt, i decoro com bonament puc (no hi tinc massa traça amb això de la decoració de reposteria…)
Llegeix-ne mésMILLOR SI TÉ SWING!
Com diu la vella, i bella, cançó: no vol dir res si no té “swing”. I com en la música, el que es cuina, sigui per a un mateix o sigui per als altres, no serà del tot bo si no s’ha cuinat amb dedicació i amor.
Si un cuina amb alegria, els seus aliments aporten alegria. Un dia una amiga em va preguntar com ho havia fet perquè aquelles galetes sortíssin tan bones. Té secret? Si hi ha un secret és aquest: materies primeres de qualitat, de proximitat i bons pensaments mentre es fan. Segur que no falla i encara menys si és al ritme de Duke Ellington i amb la veu de Rosemary Clooney, en aquest cas.
MAGDALENES DE CIVADA I ORELLANES D’ALBERCOC
(Font: Targeta de embarque)
Ingredients:
80 gr d’orellanes albercocs ecològics (la diferència visual és el color, els ecològics són marró focs tirant a negre)
100 gr de flocs de civada
200 gr de quèfir
180 gr de farina
80 gr d’avellanes picades
1 sobre de llevat químic
1/2 culleradeta de bicarbonat
1 ou
80 ml l’oli d’oliva suau
Abans de començar amb la massa engego el forn a 180º i preparo 12 càpsules de magdalena en una safata plana. Ara sí, la massa: en un bol barrejo els flocs de civada i el quèfir. En un altre bol, la farina amb les avellanes, el llevat, el bicarbonat i les orellanes tallades a daus petits. Bato un ou i l’afegeixo al bol amb el quèfir i la civada, un cop remenat també hi incorporo la mel, l’oli i la barreja que tinc a l’altre bol. Remeno bé i ho deixo 5 minuts.
Reparteixo la massa a les càpsules i enforno uns 25 minuts.
Mmmmh súper esponjoses!