Laia A l'ombra de la figuera Em dic Laia.Sóc andorrana de naixement, trempolina d'adopció i catalana de tot cor. M'agrada cuinar i m'agrada menjar. També m'agraden moltes altres coses.

VA DE CAPES

Publicat dia 18 març 2012 bolets. pasta. vegetarià

Whole kitchen en su Propuesta Salada para el mes de marzo nos invita a preparar un plato clásico de la cocina italiana: Lasaña.

Fa uns dies vaig prepara lassanya per participar a la proposta salada de Whole kitchen d’aquest mes. Vaig
escollir una lassanya sense carn que a casa va triomfar. Pretenia ser un plat únic però al final la van acompanyar una amanida verda, unes verdures a la planxa i un plat de carpaccio de vedella ecològica del Pirineu. Una mica de fruita de postre, que a les nostres panxes ja no hi cabia res més…


La recepta original és d’un llibre d’una tal Linda Doeser: “Las 100 mejores recetas de cocina vegetariana”. Les meves variacions són mínimes.


LASSANYA DE BOLETS I FORMATGE



Ingredients (per unes 4 o 6 persones, depen de si és plat únic o primer, nosaltres en vam menjar 2 adults i 1 nena i n’ha quedat la meitat…):

1 ceba mitjana picada fina
400 gr de tomaquet triturat (de pot, o fresc si és temporada)
30 gr de ceps secs
350 gr de xampinyons frescos laminats
1 gra d’all
1 llimona (en faré servir un raig de suc)
sal, pebre i un pessic de farigola seca
oli
mantega

Per a la beixamel de formatge:
10 gr d’oli d’oliva
50 gr de mantega
110 gr de farina
800 ml de llet
sal, pebre i nou moscada
140 gr de formatge gouda (o similar)

12 lamines de lassanya sense cocció (4 per capa x 3 capes)
parmesà ratllat (la quantitat que consideri cadascú)

Ho vaig fer així:
Primer vaig posar els ceps amb aigua en un bol. En una paella vaig sofregit la ceba, quan va estar daurada i tova, hi vaig posar un pessic petit de sal i un de farigola i hi vaig incorporar la tomata triturada (amb un polsim petit de sucre per treure’n l’acidesa). Ho vaig deixar coure a foc molt lent mentre em dedicava a rentar i laminar els xampinyons i tallar els ceps (ben escorreguts).


En una altra paella vaig escalfar un raig llarg d’oli i una mica de mantega i hi vaig sofregir els bolets, quan van començatra deixar anar aigua hi vaig posar el gra d’all trinxat i un raig de llimona i ho vaig deixar al foc, remenant de tant en tant, fins que van tornar a absorbir el seu líquid.


Vaig reservar les dues preparacions per separat i em vaig posar a fer la beixamel. Ho vaig fer amb la Thermomix: vaig coure l’oli i la mantega 1 min, vel. 2, 100º, després vaig afegir-hi la farina i ho vaig tornar a posar a 100º i vel. 2 durant 2 minuts (aquest pas és molt important, si ho fem com indica el receptari de la màquina queda un gust fastigós de farina crua i espatlla tot el plat). Vai afegir la llet, la sal, una mica de pebre i una mica de nou moscada i ho vaig programar, primer 5 segons a vel. 7 i tot seguit, 8 minuts, 100º, vel. 4. Quan va acabar el program hi vaig afegir el formatge ratllat i ho vaig barrejar a mà fins que va estar tot integrat.

Vaig posar les plaques a remull els 10 minuts que indica el paquet i un cop estovades vaig muntar la lassanya en un recipient rectangular de vidre per al forn:

Capa de beixamel.
Capa de pasta
Capa de bolets (tots)
Capa fina de beixamel
Capa de pasta
Capa de tomaquet amb ceba (tota)
Capa de pasta
Capa final de beixamel (me n’ha sobrat una miqueta)

Vaig espolvorejar el parmesà ratllat per damunt, hi vaig posar 4 talls de mantega repartis per damunt i  a gratinar uns 15, 20 minuts.

Bon profit!

Llegeix-ne més

LA RECEPTA DEL 15: PALETA DE VERDS

Publicat dia 15 març 2012 llegums. recepta del 15. vegetarià

Per aquest mes de març els amic de Els fogons de la Bordeta i de Xocolata desfeta ens han reptat amb les llenties.

Les llenties, com totes les llegums, són d’aquells plats que sempre trobem més bons si els han fet la mare o la padrina. A més a més, com que requereixen molta estona de cocció han anat quedant relegades a un segon pla i a les cuines dels que treballem fora de casa s’acostumen a consumir envasades.

Jo procuro comprar el mínim d’aliments envasats, prefereixo saber què menjo i moltes vegades aquests productes no em desperten tota la confiança. Gràcies a un cuiner anomenat Bernard Benbassat i a la revista virtual “Ets el que menges” he descobert la millor manera de cuinar llegums. Precissament, és un mètode de cocció i conserva alhora. Això m’ha permès confeccionar-me jo mateixa les conserves, amb les matèries primeres que jo escullo i amb els “additius” que considero (cap de químic, és clar…)

Aquí es poden trobar les instruccions per coure gran varietat de llegums i cereals en pot de vidre. Jo ho faig des que vaig llegir l’article i n’estic realment satisfeta. La recepta que presento avui a la Recepta del 15 té com a base un d’aquest pot de conserva de llenties du Puy.

LLENTIES PALETA DE VERDS

Ingredients:
1 pot de 1/2 litre de llenties du Puy
1 bròquil romanesco (o vert)
1 carbassó petit
1 gra d’all
Fulles d’alfàbrega fresca
Pipes de carbassa
Sal i oli i una espolsada de pebre negre

Per coure les llenites vaig fer servir un pot de vidre de 1/2 l de capacitat, 150 gr de llenties, sal d’herbes, 1 tros d’alga kombu i aigua. Vaig posar les llenties al pot, els condiments i ho vaig omplir d’aigua fins dalt de tot. Ho vaig coure ben tancat en una olla, cobert d’aigua. A partir del moment en què va començar a bullir, vaig comptar 70 minuts. Ho vaig deixar dins de l’aigua, sense moure-ho, fins que es va refredar del tot. Vaig rentar el pot per treure’n els residus de calç i cap al rebost.

Avui les he tret, però fins al final no les necessito! En primer lloc he tallat a daus petits el carbassó i he trinxat l’all, ho he sofregit tot junt en una paella amb una mica d’oli, a foc suau us 15 minuts. També he rentat bé el bròquil i l’he tallat a branquillons que he cuit 10 minuts al vapor. Un cop cuit el bròquil, he apujat el foc del carbassço i l’hi he afegit, ho he saltejat un moment perquè agafés una mica de color i ho he tret de foc.

He obert el pot de llenties, que m’ha costat una barbaritat, he tret l’alga, l’he tallat molt petita i l’he barrejat amb les verdures. He tret les llenties, les he escorregut i, sense rentar-les, les he barrejat amb les verdures a la paella i amb el foc parat. Un cop remenat i ben integrats tots els sabors he emplatat i he fet servir les fulles d’alfàbrega ben picades i les pipes de carbassa per acabar de guarnir el plat.

Aquest plat és una mena d’amanida tèbia plena de contrastos: el bròquil cruixent, el carbassó tovet, l’alfàbrega fresca i les llenties tendríssimes. La idea és que les llenties estiguin a temperatura ambient i les verdures calentones.

Bon profit!

Llegeix-ne més

L’INFERN AL PIRINEU

Publicat dia 9 març 2012 pensaments

El seu món s’enfonsava, el fruit del seu treball, les seves eines, les seves il·lusions, fins i tot bona part del seu bestiar… tot allò que havíen construit, el seu projecte; tot queia en forma de brases damunt la terra, ara estèril. El foc acabava amb tot.

Un poble desallotjat, cases buides, cases que no se sap si tornaràn a omplir-se, calor, por. Molta por.

Tres homes s’ho miraven de lluny, embolicats amb mantes. No els queien llàgrimes però tots tres, silenciosos, ploraven a dintre seu. Veien amb impotència com les flames anaven acabant amb les seves terres, amb els paisatges que han acompanyat les seves vides.

Equips de gent valenta lluita amb tots els seus esforços per acabar amb el terror. Per uns dies, tant de bo només quedin unes hores, no hi ha diferències entre nosaltres. Tots volem el mateix: salvar la nostra terra. Salvar-nos. SALVAR ELS PALLARS, L’URGELL, LA RIBAGORÇA, L’ARAGÓ. 

Foto de Jordi Peró (@montsec), incendi de la Ribagorça amb l’Aneto al fons.

La natura és bella. També és salvatge i cruel i no se la pot fer entrar en raó. No plou, fa molt que no plou i aquests dies el vent bufa amb força. Ahir van començar els focs que estan arrasant el Pirineu i malgrat els esforços de molts no sabem què passarà ni quan acabarà l’horror. Mentre escric això se m’omplen els ulls de llàgrimes i milers de parts de mi es transporten als cors de les persones que ho estan patint de més a prop.

Avui canvio la recepta per aquesta mena de “pregària” que no sé si llegrià molta gent, algú o ningú, però que espero de veritat que ompli de coratge les persones que fa hores que estan treballant per apagar les flames, les que s’hi afeixen i les que s’hi afegiran, i que doni  esperança als daminficats directes del desastre.

Llegeix-ne més

FEM UN TE?

Publicat dia 7 març 2012 tes i infusions

Un bon te sempre senta bé.
Un bon te sempre ve de gust.
Un bon te es pren poc a poc.
Un bon te es pot prendre amb llet o amb llimona, sol, aromatitzat o només ensucrat.
Un bon te fa encarar el dia amb més ganes
Un bon te és el millor amic d’una bona conversa.
Un bon te és el millor final per a un bon dinar.
Un bon te fred fa més portadores les tòrrides tardes d’estiu.
I un bon te calentó escalfa els dies de boira hivernal.
Un bon te…

Un bon te no falta mai a casa meva.

MAI PU TAN AROMÀTIC

Per a una tetera petita:

3 cullerades de te blanc Mai Pu Tan
1/2 branca de vainilla
6 roses per al te o pètal de rosa (per al consum, sobretot que no siguin de rosers tractats amb pesticides!)
2 beines de cardamom
1 cullerada de mel de milflors (opcional, a mi m’agrada sense edulcorar)
1 l d’aigua

Poso l’aigua a bullir en una cassola mentre preparo a la tetera: al fons hi poso la mel i al colador que porta incorporat la meva tetera hi poso el te, la mitja beina de vainilla oberta i les beines de cardamom trencades (el que dóna gust són les llavors que hi ha a l’interior).

Quan l’aigua bull paro el foc i espero que la temperatura disminueixi una miqueta, res, mig minut. Aboco a la tetera i tapo. Ho deixo reposar 5 minuts.

Poso a cada tassa una flor i serveixo el te al damunt. Una mica de xocolata negra (molt negra, 90% mínim1!) per compensar tanta blancor…

El te blanc té moltes propietats interessants: és antioxidant, per tant protegeix dels radicals lliures i manté les defenses en forma. No té cafeina però alleuja la fatiga, mental i física, és diurètic i ajuda a eliminar els greixos,… i a més a més està boníssim, per això debia ser una beguda reservada al emperadors…

http://www.teblanco.org/

Llegeix-ne més

UN ANY, UN DESIG

Publicat dia 6 març 2012 berenar. gormanderies. xocolata

Avui faig un any més, he sobrepassat la barrera dels 30 i, de moment, no em sento gaire més vella. Tampoc gaire més sàbia…

Com cada 23 de març he buidat per veure què ha passat aquest any, què he fet de positiu, en què m’he equivocat i quines estan sent les conseqüències de les decisions importants que he pres al llarg dels últims 12 mesos. Aquesta íntima reflexió me la guardo per a mi però

Abans de passar a la recepta, felicito els Oriols i dedico el post a un d’aquests Oriols perque sé que avui és un dia important per a ell i desitjo de tot cor que tingui sort i que durant el dia en doni bones noticies!

PASTÍS DE XOCOLATA PER CELEBRAR UNA ANIVERSARI O QUALSEVOL COSA

Ingredients:

6 ous
200 gr de sucre
190 gr de mantega
180 gr de xocolata fondant
100 gr de farina

Fer aquest pastís no costa res. Per començar he trencat la mantega i la xocolata en un bol de vidre i ho he fos al bany maria, mentrestant he batut els ous amb el sucre amb la Thermomix (2 min, 37º, velocitat 3). He barrejat les dues mescles i hi he afegit la farina, intgrant-la poc a poc.
Ho he posat al forn calent, a 180º mitja hora aproximadament.

No és un pastís molt atractiu a la vista, però tan fàcil de fer i bo que qualsevol s’hi pot aventurar, a més el pas que jo he fet a la Thermo també es pot fer a mà, no cal que estigui a 37º de temperatura, surt igual de bo.
Això sí: racions petites que és molt dens i calòric!

Llegeix-ne més

SOL, MALETES I TRUFES

Publicat dia 2 març 2012 cuina amb nens. gormanderies. verdures

Deu ser aquest bo que fa, jo ja sento que la sang em circula a gran velocitat i tinc moltes ganes de fer coses. Un munt de coses. En vull fer tantes que tot deurà quedar en pura voluntat… això em passa quan oloro l’arribada de la primavera: començo a fer plans i plans i quan els tinc fets i endreçats passa el meu aniversari, entrem a la primavera de veritat, m’agafa una mena d’astènia i… tot queda en res.

Aquest any procuraré trencar la regla. De moment començo fent cosetes com gaudir del bon temps a prop del mar. Vaig a preparar una minimaleta (sí, mini, encara que al costat de la maleta hi haurà un paquet de bolquers, el carro, la bici, una bossa de joguines, els cubells, les pales, PROU! Farem un esforç per endur-nos el més mínim, sí senyor!)

Espero que no s’esguerri el mapa meteorològic i tot continui igual fins dilluns (per cert, a partir de dilluns, senyors i senyores del temps, aniria bé que plogués que està tot molt sec!).

De camí de la costa m’enduc uns bombonets plens de betacarotè (que protegeix del sol) fet per la Jana amb molta il·lusió!

TRUFES DE PASTANAGA I COCO
(M’ha passat aquest recepta una persona a qui aprecio moltíssim i qui, casualment, avui necessita molts ànims – Des d’aquí una forta, forta abraçada per ella ;-))

Ingredients

350 gr de pastanagues netes, pelades, cuites i ben escorregudes.
150 gr de sucre de canya de comerç just
350 gr de coco ratllat
cacao en pols

Trituro les pastanagues a Thermomix fins que queda una massa fina i ho passo a un bol. Amb la Jana hi afegim el sucre i el coco ratllat (de coco n’he separat una part per després). Ella s’ho passa bomba barrejant i amassant els ingredients amb les mans (súper netes).

Quan ja està ben lligat en vaig fent trossets no gaire drans perquè la Jana en formi boles (queden curioses perquè encara no té prou destresa, però es curiós veure com de la primera a l’última ha perfeccionat la tècnica!)

Un cop tenim fetes totes les trufes les arrebossem, la meitat amb el coco ratllat que abans he reservat i l’altra meitat amb cacao en pols.

Les posem a la nevera perquè quedin més consistents.

Llegeix-ne més

VISIONS ONÍRIQUES, XOCOLATES DE COLORS

Publicat dia 29 febrer 2012 gormanderies. postres. Thermomix. xocolata

Es va desvetllar. Eren 3 quarts de 3 de la matinada. Havia somniat que volava per damunt de la Conca, es sentia lliure, fresca i plena de vida. Tot semblava real i tangible. De cop alguna cosa l’havia espantat i havia patit un d’aquells sobresalts que fan tremolar tot el cos un segon.

Li va sembla que li costaria molt de tornar a agafar el son, així que es va llevar. La casa estava en silenci absolut. Tot fosc. A les palpentes es va dirigir cap al bany; 3 passes, la porta de l’habitació; 3 passes, la barana de l’escala; 3 passes, la porta del bany; 3 passes més, la tassa del vàter. Assaguda a la tassa va pensar que era una estupidesa anar a les palpentes. Va estirar la cadena, va obrir el llum i va baixar a la cuina.

Es va asseure a la taula de la cuina després d’escalfar-se un got de llet amb 3 cullerades de cacao i va intentar reuperar el record del somni.

“Sóc a la plaça, m’hi he trobat amb 3 amics, un d’ells proposa d’anar a donar un tomb amb globus, tots acceptem però enlloc de pujar a un globus ens enlairem com si fossim ocells. Quan sóc prou amunt per dominar tota la Conca de Tremp m’adono que estic sola. Volo com si ho hagués fet sempre, com si fos filla del vent. Veig Tremp i prenc consciència que estic somniant. Ara sí que ho disfruto. Volo ràpid, lent, dono tombs sobre mi mateixa i m’elevo més o menys. Faig i desfaig com vull. M’ho passo tan bé!”

Va fer un glop de cacao, era saborós i calent, li va escalfar el cos i l’ànima i li va semblar que li despertava més records onírics.

 “Alguna cosa falla. Algú m’ha tallat les ales i perdo altura. Miro a tot arreu, busco el culpable de la meva caiguda. M’atemoreixo i baixo, m’envalentono i pujo una mica. La caiguda es fa eterna. Veig al meu davall el pantà que s’acosta. Què passa? “Em veig a mi mateixa enmig del pantà, surant panxa enlaire. Em crido; sento la necessitat de fer-me despertar i em crido amb totes les meves forces. Crido el meu nom 3 vegades. A la tercera el meu jo que sura a l’aigua obra els ulls i s’enlaira. Em torna les ales i desapareix. Les ales ja no em serveixen, no sé com posar-me-les i quan sense tenir temps d’adonar-me’n tinc l’ensurt: he arribat a l’aigua i el pantà em xulcla. Per sort em desperto abans que se m’endugui la corrent”

Es va acabar la xocolata. Qué bona. Va sentir com tornava la son. A les 3,33 va tornar al llit. A les 3,34 ja dormia.

3 XOCOLATES
(Font: Tarta tres chocolates, però atenció: els ingredients estan mal comptats)

Ingredients:

150 gr de xocolata negra
150 gr de xocolata amb llet
150 gr de xocolata blanca
3 sobres de quall
1 paquet de galetes (és a dir un dels packs de dins de la caixa de galetes Núria, Maria, Dàlia o les que siguin, no tota la caixa!)
90 gr de mantega
750 gr de crema de llet
750 gr de llet
3 cullerades de sucre

Amb aquests ingredients podria fer un pastís d’un 30 cm de diàmetre, però el que vull és un postre molt gormand però petit (atenció la quantitat de calories que hi deu haver en cada porció …) i per servir individualment. Així que jo he reduit les quantitats a la meitat i m’han sortit 6 copes (les de la foto) i encara me n’ha sobrat per omplir un motlle de plumcake petit.

Som-hi!

Per fer la base del pastís cal triturar les galetes a cops de Turbo fins que queden com una sorra gruixuda,  afegir-hi la mantega desfeta, barrejar-ho i deixar-ho refredar una mica. Amb aquesta massa s’omple el motlle i es deixa ben premsat, amb els dits o amb una cullera. Jo he fet la barreja i n’he fet servir la meitat, més o menys, per al motlle de plumcake i la resta l’he reservat per decorar després les copes. Seria inútil posar galeta sòlida a la base de les copes perquè costaria molt de fer saltar…

Poso al recipient de la Thermomix la xocolata negra a trossos i la trituro a cops de Turbo fins que queda com si fos sucre. Hi afegeixo un terç de la crema de llet, un terç de la llet, un cullerada sopera de sucre i el quall. Programo la màquina 5 min, 90º, vel 5. Aboco la barreja als motlles i deixo refredar.

Procedeixo igual amb la xocolata amb llet i aboco la barreja damunt de la xocolata negra que ja tinc emmotllada.

Procedeixo igual amb la xocolata blanca i aboco la barreja damunt de la xocolata negre i la xocolata amb llet que ja tinc emmotllades.

Deixo refredar.

Decoro les copes amb la galeta amb mantega que tinc reservada i unes boletes de xocolates.

És una bomba, però és tan bo!

Llegeix-ne més

AMB PERMÍS DIVÍ O SENSE

Publicat dia 26 febrer 2012 caça. estofats

Feia molts dies que el Jordi tenia ganes de guisar una espatlla de cèrvol que li havien regalat. Ja ha caigut! Potser la Quaresma no és l’època més oportuna per fer aquests àpats tan contundents però ja fa anys que no vaig a escoles de monges ni capellans i tal com està el patí no crec que Nostre Senyor s’ho prengui malament.

Uns intentem dedicar els cinc sentits a la cuina, a les coses petites, a la nostra gent, a la nostra humil quotidianeitat, mentre fem mans i mànigues per arribar a final de mes. Altres que es podrien dedicar amb els cinc sentits a aquests petits plaers que omplen la vida, en canvi, els inverteixen en desviar fons públics, acceptar soborns, amagar draps bruts, esquivar la premsa, manipular titelles, comprar jutges, inculpar-se els uns als altres i riure’s de tots els que ho observem atònits davant del televisor.

Si Déu no pot passar per alt el nostre caprici gastronòmic… ja em disculparà però canvio de religió!

CIVET DE CÈRVOL

(Per a 6 persones, sense repetir)
1/2 espatlla de cèrvol
Bresa (2 pastanagues, 2 porros, 1 ceba grossa, 4 grans d’all, la part de les fulles d’1 branca d’api herbes variades: llorer, farigola, orenga, 1/2 branqueta de canyella)
1 ampolla de vi Llabusters ull de llebre de Vilacorona (Costers de Segre)
1/2 l de brou de carn
farina
llard
sal, pebre, oli
300 gr de xampinyons nets
200 gr de cansalada viada
bròquil
patata
pastanaga

Aquest plat no es pot improvisar, si es vol fer per dissabte ja s’hi ha de pensar el dijous o el divendres si la carn no està al congelador. Com que a casa nostra no destaquem per la previsió, el divendres vam descongelar, al microones, la meitat de l’espatlla que teníem espetllada, desossada i tallada a daus i la vam posar en un recipient de vidre gran i fondo. També hi vam posar la bresa  ( les verdures tallades grans) i el vi i ho vam deixar a la nevera fins dissabte (24h).

Dissabte a mig matí, el Jordi es va posar a la feina:
Va separar la carn de la marinada. Va salar i pebrar totes les peces i les va enfarinar. Les va fregir en una cassola ampla i baixa amb una mica d’oli d’oliva i tot seguit hi va afegir la bresa i tot el vi. Va deixar reduir el vi a la meitat i llavors hi va posar el brou. Ho va deixar coure tot junt unes 2h i mitja (la carn era molt tendra però ho podríem haver deixat més temps, de fet la caça com més cou millor i si es té temps val la pena deixar-li més estona).

Passat aquest temps va reservar la carn i va passar la bresa pel xinès, prement bé totes les verdures, i va reservar el líquid resultant en un recipient.

A la cassola hi va posar dues cullerades de llard i un raig d’oli i hi va sofregir unes 3 cullerades de farina. Quan va agafar una mica de color hi va començar a abocar el suquet que tenia reservat, poc a poc i fent-ho lligar bé. Un cop tot el líquid abocat i la salsa lligada, va tornar a incorporar la carn i ho va deixar coure mitja hora més aproximadament.

Durant aquesta mitja hora va aprofitar per sofregir els xampinyons tallats en 4 i la cansalada, ho va fer en una paella a part i un cop fet ho va afegir a la carn. També va tallar les pastanagues, el bròquil, les patates i l’api (l’api més petit que la resta de verdures), ho va coure al vapor per entendrir-ho una mica, després ho va daurar a la paella on havia sofregit el xampinyons i, finalment, també ho va afegir a la cassola.

Va deixar que fes xup-xup uns minuts més i va apagar el foc. Vam decidir no posar-hi xocolata, no sé ben bé per quin motiu.

Ens ho vam menjar la nit del dissabte però si ho haguéssim deixat per al dia següent segur que encara hagués estat millor, tot i que això no puc corrovorar-ho perquè no en va quedar ni una engruna…

Llegeix-ne més

ELS FESTUCS, COMENÇAR I NO PARAR

Publicat dia 23 febrer 2012 gelatina. postres. vegetarià

Una vegada, amb una bona amiga (no sé si ella se’n deu recordar) ens vam llevar d’hora al matí, teniem un sac ple de festucs, que no sé d’on debia sortir. Ens vam asseure a la terrassa, en un balancí horrorós que hi tenia la meva mare, i ens vam dedicar a devorar el contingut del sac. No sé si parlavem, si estavem callades exclusivament dedicades als nostres paladars o si encara teniem els ulls enteranyinats de son. Però la imatge del moment la tinc ben fresca a la memòria.

Preparant aquest postre he pensat en aquell dia i en molts altres que passàvem juntes als estius a Roda…, tot canvia, el temps passa i els camins es bifurquen però aquesta persona segueix a prop meu i qualsevol dia d’aquests vaig a buscar un sac d’aquests fantàstics i extranys fruits secs i em planto a casa seva per explicar-nos la vida i recordar vells temps!

“DELICIES DE FESTUCS AMB PERFUM ORIENTAL”
(Font: Revista CuerpoMente núm. 204)

Ingredients:

1/2 l de llet de civada
pell de llimona
1 branca de canyella i 1 de vainilla
cardamom i gingebre
1 cullerada de flocs d’agar-agar
2 cullerades d’aigua de flor de taronger
1 tassa d’aigua mineral
1 cullerada de mel
150 ml de crema de llet de soja
50 gr de festucs crus sense sal
caramel líquid

A foc lent escalfo la llet amb la pell de la llimona i les espècies. Deixo que infusioni uns 10 minuts i paro el foc. Mentrestant poso a remullar els flocs d’agar-agar en un bol amb l’aigua mineral i l’aigua de flor de taronger.

Filtro la llet i la torno a posar al foc amb l’agar-agar, remeno fins que es disolgui del tot. Un cop desfet afegeixo els festucs, la mel i la crema de soja. Poso la barreja en sis flameres individuals i ho deixo refredar a la nevera fins que es solidifiqui (al menys 1 hora).

Llegeix-ne més

PATUFETS A LA CUINA

Publicat dia 17 febrer 2012 aprofitament. cuina amb nens. ous. tartaleta. verdures

Cuinar és una activitat semblant a pintar o esculpir. És per això que acostuma a agradar als petits. La cuina requereix paciència i també atenció i concentració i curiosament els nens quan cuinen, i se’ls deixa llibertat per fer-ho, semblen tenir aquestes aptituds ja adquirides.

La cuina també demana creativitat i fa que aquell que s’hi dedica la desenvolupi, igual que la pintura, l’escultura o qualsevol altre art. I és que la cuina és química però alhora és art, aquí rau el misteri i els nens se n’adonen.

Tocar els aliments, trobar les diferents textures, notar temperatures i olors, etc., tot plegat, desperta tots els sentits a qualsevol criatura, per això enceto aquest apartat que diferenciaré amb l’etiqueta “cuina amb nens”. Receptes senzilles i fàcils de fer però amb varietat d’aliments perquè els xics de la casa aprenguin moltes coses, del menjar i de la vida, al taulell de la cuina de casa seva.

TARTALETES VEGETALS:

Ingredients per a 4 tartaletes:

xampinyons laminats i sofregits

restes de bròquil cuit al vapor
3 ous
3 cullerades de iogurt cremós natural
4 “obleas La Cocinera”
sal, nou moscada i parmesà ratllat.

A la feina:

Abans de començar ens rentem les mans a consciència i ens arromanguem bé les mànigues.

La Jana embadurna amb mantega els motlles i després hi espolsa farina per damunt, s’ho passa pipa estenent la mantega (i més encara llepant-se els dits després!).

Li poso una làmina de masa damunt de cada motlle i ella els premsa bé i els ajusta a les parets amb els dits. Quan acaba posa els xampinyons i el bròquil ben repartit a cada motlle.

Trenco els ous en un bol, hi poso sal i hi ratllo una mica de nou moscada i hi afegeixo el iogurt. La Jana s’encarrega de batre aquesta barreja amb un batedor. Amb l’ajuda d’una cullera omple les 4 tartaletes amb la mescla i hi ratllem una mica de parmesà al damunt.

La Jana, sense que li digui res, dóna la seva feina per acabada i es trasllada a taula mentre espera que jo enforni: uns 20, 25 minuts amb el forn preescalfat a 200º.

Mmhhhhh! Ens ha costat una mica de desemmotllar-les però les hem trobat ben bones!

Llegeix-ne més