Laia A l'ombra de la figuera Em dic Laia.Sóc andorrana de naixement, trempolina d'adopció i catalana de tot cor. M'agrada cuinar i m'agrada menjar. També m'agraden moltes altres coses.

LA RECEPTA DEL 15: CROQUETES DE PASTANAGA I FORMATGE BLAU

Publicat dia 14 febrer 2012 croquetes. formatge. recepta del 15

La proposta de la la recepta del 15 d’aquest febrer són les croquetes. No n’he fet gaires vegades, tot i que són relativament senzilles de fer i són la millor manera de reciclar les sobres d’altres menjades. Les que us ensenyo són de pastanaga i formatge blau, pensades més com a tapa o aperitiu que com a entrant o plat principal.

Crec que la idea d’aquesta recepta la vaig treure d’alguna revista fa un munt d’anys, les proporcions dels ingredients són collita pròpia, he fet una mica a ull i les quantitats que poso a la recepta són les definitives; el resultat m’ha agradat força.

Espero que us agradin!

CROQUETES DE PASTANAGA I FORMATGE BLAU

Ingredients per a unes 12 croquetes:

1 ceba petita
3 pastanagues
100 gr de formatge blau
6 cullerades soperes de farina (he fet servir farina integral d’espelta perquè no me’n quedava de blat)
oli
300 ml de llet
pa ratllat i ou batut per a l’arrebossat.
Oli per fregir

Sofregeixo la ceba picada ben fina mentre rento, pelo i ratllo les pastanagues. Les afegeixo a la paella i continuo sofregint 5 minuts. Afegeixo la farina i remeno perquè quedi cuita. Hi afegeixo la llet poc a poc, com qui fa una beixamel. Ho salo (amb precaució perquè el formatge blau ja és prou potent) i deixo que espessi sense parar de remenar. Ha d’agafar una concistència bastant dura, sabré que ho puc treure del foc quan la pasta es desenganxi de les parets de la cassola (la paciència ha de ser un dels principals trets d’una cuinera)
Paro el foc i hi afegeixo el formatge esmicolat amb els dits. Ho remeno tot plegat i ho passo a un bol per deixar-ho refredar a la nevera.
Com més freda estigui aquesta massa més fàcil serà manipular-la.
Dono forma a les croquetes, he preferit fer-les rodones que no pas cilíndriques per una qüestió de comoditat. Les passo per l’ou, després pel pa ratllat i finalment les fregeixo fins que queden dauradetes. És molt important que quedin cobertes d’oli i que aquest estigui molt calent perquè sinó les croquetes rebentaran (com m’ha passat amb les primeres)

Voilà!

Llegeix-ne més

CUINA A BON RITME

Publicat dia 12 febrer 2012 jamie oliver. pollastre

Ahir el Jordi es va animar i ens va preparar el sopar, que, hi vam estar totes d’acord, era deliciós! Un plat molt fàcil de fer, molt gustós i que servit amb una mica d’ensiam amanit és un sopar ben complert.

A més he de dir que m’ha agradat molt que es posés a la cuina, a part de que quan s’hi posa li surt bé, ha deixat una flaire deliciosa a casa i m’ha amenitzat la tarda amb el concert de Metallica amb la Simfònica de San Francisco (es veu que a ell no li agfrada cuinar en silenci… ja m’està bé!). Ah! i li queda molt, però que molt bé aquell davantal negre!

CUIXES DE POLLASTRE AMB PATATES I TOMÀQUETS
(Font: “En casa con Jamie”, de J. Oliver)

Ingredients:

800 gr de patates
8 cuixes de pollastre desossades (el Jamie especifica que siguin de pollastres ecològics, la veritat, els pollastres ecològics fan uns cuixots que Déu n’hi do, així que enlloc de fer-ne servir 12, nosaltres n’hem fet servir 8; a mi encara em semblava massa però érem 4 i hem deixat la safata neta)
500 gr de tomaquets cherry
orenga (si es fresca i en rama millor)
4 cullerades soperes d’oli d’oliva verge extra
un raig llarg de vinagre de vi negre

Ho va fer així:

Primer de tot va rentar i pelat les patates i les va bullir en aigua amb sal. Mentrestant va sal-pebrar el pollastre i el va fregir amb força oli en una paella, i el va anar deixant en una safata apta per al forn. Va escórrer les patates i les va aixafar una mica amb una cullera i les va posar al mateix recipient que el pollastre. Després va netejar les tomates i les va punxar amb un ganivet per escladar-les i pelar-les més fàcilment, també va posar-es, un cop pelades, a la safata amb la carn i les patates.

Amb l’oli, l’orenga, el pebre i el vinagre va fer una salsa al morter i la va abocar damunt de la barreja que tenia preparada i ho va posar al forn, 200º, 40 minuts.

Estava boníssim i el vinagre li va donar un punt molt especial.

Llegeix-ne més

DE COLOR CARBASSA

Publicat dia 8 febrer 2012 carbassa. cremes i sopes

És dur fer-se gran. No parlo d’envellir, parlo de crèixer. Els adults ens mirem els nens i nenes i pensem (de vegades fins i tot comentem) que qué bé que viuen, sense preocupacions ni problemes.

Per sort, els xics no tenen els mateixos problemes que els grans. Generalment tenen poques preocupacions materials, però en tenen d’altres, per ells molt importants. Pateixen tant o més que nosaltres i s’esforcen a resoldre els seus conflictes, encara que ningú els ha donat eines per fer-ho.

Tot es nou per als petitons i val la pena, de tant en tant,  fer un exercici de memòria i trobar la manera d’empatitzar amb ells.

Per mi la infància té el color de les carbasses. El carbassa deu ser el color simbòlic de l’alegria i aquest és el regust que em queda de la infantesa, però de carbasses n’hi ha de fines i de rugoses i tenen una tija que punxa si l’acaricies. De moments rugosos i  pensaments punxents també en recordo i això m’ajuda a ser més comprensiva amb la Jana que creix amb els seus neguits i angoixes però, per sort, feliç!

Avui, per a ella aquesta cremeta, dolça, calenta i vivificant que li donarà la energia que necessita per encarar la resta del dia amb ganes i força.

CREMA DE CARBASSA I CIVADA

Ingredients:

La part més blanca d’1 porro gros
1/2 poma (opcional)
1 carbassa mitjana (varietat cacahuet)
40 gr de flocs fins de civada
aigua
oli, sal, nou moscada
sèsam torrat per servir

Rento bé el porro, el pico i el poso a coure en una cassola amb un raig generós d’oli d’oliva. Pelo la poma, la tallo a quadrats i l’afegeixo a la cassola. Ho deixo coure tot plegat uns 10, 12 minuts a foc suau.
Mentre passa aquest temps pelo la carbassa i la tallo a daus mitjans.
Incorporo la carbassa a la cassola i remeno perquè s’impregni bé dels sabors. Hi poso la sal i hi ratllo una mica de nou moscada, ho cobreixo amb aigua, fins a dos dits per damunt de la verdura (això, però, va a gust del consumidor) i hi poso els flocs de civada.
Deixo coure 20 minuts i després deixo que s’atemperi per triturar-ho molt fi (amb la Thermomix queda finíssim i s’aprofita tota la fibra, sinó ho passaria pel xinès).
Serveixo, espolso una mica de sèsam i ja està!

Al web d’Ets el que menges ho expliquen tot sobre la carbassa i sobre la civada .

Llegeix-ne més

ENTRE AMICS

Publicat dia 5 febrer 2012 galetes. gormanderies

Costa fer-me sortir. Sóc mandrosa i com les espardenyes, molt d’anar per casa. A més també tinc les nenes; a partir del dia que neix el primer fill la primera cosa que canvia és que es deixa de sortir de nit, ja se sap…

Malgrat el que em costa, quan surto m’ho passo bé ì per això agraeixo que de tant en tant vingui una bona ànima i m’arranqui del meu cau, encara que només sigui per preparar-me un soparet a casa seva i passem hores a la taula jugant al Trivial (edició del 84).

Acostuma a passar que les coses més senzilles són les que més ens omplen, oi?

Ahir una dimonieta i el seu dimoni particular ens van acollir amb els braços oberts, una basca i el clon de Orlando Bloom ens van fer uns còctels i un barber i la seva artista ens van fer riure molt. (Gràcies a tots, als que no hi ereu també, per aquestes estones)

Per cert, per anar a casa els dimonis i amb un aniversari com a excusa vaig preparar aquestes…

GALETES INFERNALS (DE XOCO I DE BITXETA)

Ingredients per a la massa de xocolata:

200 gr de farina
50 gr de cacao amarg en pols
100 gr de sucre llustre
1 ou
1 culleradeta de llevat químic
1 polssim de sal

Ingredients per a la massa de bitxeta:

250 gr de farina
75 gr de mantega a temperatura ambient
100 gr de sucre llustre
1 ou
1 culleradeta de llevat químic
1 polissim de sal
4 gotes de colorant vermell
bitxeta a en pols (a gust del consumidor*)

Faig les dues masses per separat. Es fan de la mateixa manera: barrejant tots els ingredients amb les mans fins aconseguir una bola.
Filmo la bola i la poso a la nevera fins que es fa dura (amb 1h és suficient).

Poso les masses entre dos trossos de paper sulfuritzat i les aplano amb el corró, deixo un gruix d’1 cm aproximadament) I amb uns tallapastes de formes diferents les tallo.

Enforno 12 minuts al forn preescalfat a 200º.

*Nota: Jo hi he posat 1 punta de ganivet de bitxeta i quan he tingut la massa estirada n’hi he espolssat una mica (poca, per damunt). La propera vegada n’hi posaré una mica més i enlloc de posar-la com un ingredient més, la incorporaré a la farina abans de barrejar-la amb la resta d’ingredients)

Llegeix-ne més

ONADA DE FRED

Publicat dia 1 febrer 2012 ceba. cremes i sopes
Fa fred, en farà més. Els homes (i dones) del temps estan emocionats, tenen la noticia de la setmana, tothom els espera al final del telenoticies. Tothom atent, a veure on farà més fred, si nevarà prop de la costa o quants graus sota zero s’arribarà a tal lloc…


Jo sóc fredolica de mena, no m’emociona el temps hivernal i l’instint que em desperta la neu no és el de calçar-me us esquís sinó el de fugir en direcció contrària. També sóc, però, observadora de mena i m’agrada embadalir-me mirant paisatges; si una cosa té l’hivern és que quan fa molt de fred, les coses, la natura especialment, pren uns colors més intensos. Tot brilla, la llum de l’hivern és més potent els dies de gel. L’aire sembla més net, més pur i respirable i els colors semblen més vius que mai.

No sé si Catalunya quedarà coberta per una gruixuda capa de gel; jo per si de cas, m’asseguro que tinc la nevera plena i el rebost ben dotat i em llenço a preparar litres de brou. I si al final res resulta ser el que es preveia i enlloc de fred polar ens quedem amb fred pallarès (que Déu n’hi do, no és pas per menystenir-lo) doncs ens calçarem bones botes, ens penjarem la càmera al coll i anirem a buscar aquests paisatges per regalar una mica de vida als nostres sentits.

Sigui com sigui, a taula no hi faltarà una sopa clàssica d’aquest temps:

SOPA DE CEBA

Ingredients:
1,5 l de brou de pollastre*
1/2 kg de cebes
2 gra d’all
farigola
1 culleradeta de cafè de sucre
1 cullerada de farina
1 raig de vi blanc sec
formatge gruyère ratllat (la quantitat: al gust de cadascú)
pebre negre
sal i oli
1 planxa de pasta fullada o massa per a coques (com aquesta, que vaig fer servir per a la coca de carxofes)

*Jo el faig amb la carcanada del pollastre, les ales i els ossos de les cuixes, 2 pastanagues grosses, 2 troncs d’api amb fulles, 1 porro, un ramet de julivert, 1/2 bulb de fonoll, 1/2 nap, 1 poma, 3 grans d’all, 1 patata, uns grans de pebre negre i 5 litres d’aigua (i sal!)

Procediment:
Ofegaré uns 10 minuts en una cassola gran la ceba tallada a rodanxes fines. Hi afegiré els alls picats, el sucre i la farigola, abaixaré el foc i ho deixaré encara 1/2 hora, remenant de tant en tant (la ceba ha de quedar ben daurada).

Espolvorejaré la farina damunt la ceba, la deixaré coure un parell de minuts i hi posaré el vi blanc. Remenaré una mica, que s’acabi d’evaporar l’alcohol, i aniré afegint el brou poc a poc. Sal i pebre i  foc lent 30 minuts més.

Repartiré la sopa en 4 bols que aguantin la calor, hi posaré el formatge, els taparé amb la massa, ho pintaré amb una mica de rovell d’ou i ho enfornaré (200º i calor a la part de dalt) durant 10 minuts (o fins que la massa estigui cruixent).

Llegeix-ne més

OUS DURS, CAMINS PEDREGOSOS

Publicat dia 30 gener 2012 ous. vegetarià

Demà farà molts anys del naixement d’Atahualpa Yupanqui.

M’agrada sentir-lo cantar. M’agrada la seva veu parsimoniosa i posar atenció en les seves poesies tan senzilles i tan plenes de veritat.

Les cançons de Yupanqui fan olor de camí pedregós, tenen gust d’aigua salada i van acompanyades de les vistes immenses dels canviants cels patagònics.

M’agrada especialment “Los ejes de mi carreta”:

Porque no engraso los ejes
Me llaman abandona’o…
Si a mi me gusta que suenen,
¿Pa qué los quiero engrasaos?

E demasiado aburrido
seguir y seguir la huella,
demasiado largo el camino
sin nada que me entretenga.

No necesito silencio.
Yo no tengo en qué pensar.
Tenía, pero hace tiempo,
ahura ya no pienso mas.

Los ejes de mi carreta
nunca los voy a engrasar…

Per un art senzill però compromès, un plat senzill però saborós:
OUS FARCITS

Ingredients:

1/2 dotzena d’ous
3 carrotes
1 ceba petita
5 o 6 xampinyons grossos
1 cullerada sopera de iogurt
oli, sal i pebre

Som-hi:

Poso els ous a bullir coberts d’aigua i amb un raig de vinagre. Quan comença a bullir l’aigua compto 10 minuts i apago el foc, deixo els ous a dins fins que es refreden.

Mentrestant, pico molt fina la ceba i les carrotes i també els xampinyons. Sofregeixo en una paella amb una mica d’oli, la ceba i la pastanaga primer, els xampinyons els afegeixo al cap d’uns minuts. Ho deixo a foc lent i remenant de tant en tant fins que queda tot estovadet (uns 20 minuts) hi poso la sal i el pebre a la meitat de la cocció, aproximadament.

Quan el sofregit és a punt, els ous ja és poden pelar i tallar per la meitat. El rovells els afegeixo al sofregit juntament amb la cullerda de iogurt (també podria ser nata de cuinar) i ho remeno tot fins que queda una massa ben amalgamada.

Omplo les clares amb la barreja.

Amb una amanida enorme d’ensiam i ceba: sopar de 10!

Bon profit!

Llegeix-ne més

OMPLIR EL PAP

Publicat dia 26 gener 2012 bagels. esmorzars. pa
La millor menajada del dia és, sens dubte, l’esmorzar. No només pel tipus d’aliments que el conformen, generalment molt més gormands que els del dinar o el sopar; però especialment per la gana feroç amb què em llevo.
No sóc de tòpics, no m’agrada aquell esmorzar de diumenge pel·liculero, amb els diaris damunt la taula i cafè amb llet, sucs i croisanteria diversa. Tampoc sóc de gra fort, tipus callos amb amanit acompanyat de cola. No. Sí que m’agrada, però, la varietat i menjar cada matí el mateix m’avorreix solemnement. És per això que d’un temps ençà he agafat gust a la moda de fer-me el pa a casa: “…demà em vindrà de gust pa amb melmelada, deixa’m pensar… pa de llet al canto”, “potser preferiria entrepà de tonyina… barretes de pa integral!”, requereix temps però el resultat ho compensa amb escreix (fins i tot quan encara no s’hi té massa pràctica).
Demà em faré un homenatge personal i em preparo uns bagels per omplir de mozzarela i pernil amb orenga (m’encanta!)
BAGELS (VERSIÓ PRIMERA)

200 gr de farina de blat
200 gr de farina integral d’espelta
240 ml de llet sencera
1 sobre de llevadura seca de forner
1/2 culleradeta de sal
1 cullerada de melassa d’arròs (també pot ser sucre o mel)
20 gr d’oli d’oliva

Barrejo tots els ingredients a la Thermomix uns segons i tot seguit programo 2 minuts a velocitat Espiga. Trec la massa de la màquina, que ha quedat fina però consistent, i la deixo doblar el volum en un bol gran untat amb oli d’oliva.

Triga ben bé 1 hora i mitja, li dono forma de barra i tallo porcions d’uns 50 gr cadascuna. De cada porció en faig una bola i li dono forma de donut i els vaig deixant a la safata del forn (amb una mica de farina sota perquè no s’enganxin), tapo amb un drap i torno a deixar llevar. Ara n’hi ha hagut prou amb 1/2 hora més o menys.
Poso una cassola amb aigua a bullir i un cop fa bombolles hi poso els bagels de dos en dos (els deixo bullir un minut per cada banda i els vaig tornant a la safata, ben escorreguts. Els pinto amb una mica de rovell d’ou i hi poso unes llavors de “chía” (no sé com es diu en català) i ho enforno a 180º 20 minuts.
Un cop refredats ja ens els podem menjar (com que són per esmorzar hi posem pernil i formatge fresc amb orenga, però si fos l’hora de sopar estarien boníssims amb salmó fumat, ensiam i ou dur o amb tonyina i pebrot vermell.
Llegeix-ne més

POLISSONS AL MEU VAIXELL

Publicat dia 24 gener 2012 conill

A casa hem tingut visita. Més aviat diria que hem tingut polissons. El primer va embarcar en la Jana, quan ens en vam donar compte ja era massa tard. Darrere la Jana vaig anar jo i després el Jordi. El virus de la grip ha pogut amb tots tres, nomes se n’ha salvat l’Aleth (creuo els dits…)…

A mi em va agafar en ple cap de setmana, divendres a la nit em sentia el cap pesat, a la matinada ja ratllava els 39º. Cap de setmana de llit. Llit, llit, sopeta, llit, aigua, molt aigua, llit,…

El que té de bo tant de llit és que les estones en què baixa la febre i es té la força suficient als braços, una pot dedicar-se a la lectura. Això és el que he fet. Per casualitat el divendres va caure a les meves mans el Siddhartha de Hesse. Divina casualitat. La febre no em va permetre acabar-lo durant el cap de setmana però ho faré abans de que acabi el proper. Quina gran cosa ha estat retrobar-me amb Hesse. Quina emoció rellegir Siddartha!

És evident que entre llençols i lletres ha estat difícil trobar un moment per entrar a la cuina i aquests dies em trobo amb les baldufes de casa donant guerra i el seu pare suant per culpa dels polissons sota les mantes. No em costa gaire trobar una bona recepta que ens solucioni més d’una menjada.

CONILL CONFITAT SUCULENT I SENSE COMPLICACIONS

La recepta serà sempre la mateixa encara que variin les quantitats i/o els ingredients complementaris, jo avui he fet servir:

Els lloms tallats a rodanxes de 2 conills (de fet eren dues safates preparades del supermercat…)
Dues cebes tendres
3 pastanagues petites
2 grans d’all
tomàquets dessecats
1 fulla de llorer
sal, pebre i farigola
oli (suficient per cobrir el conill i les verdures)

Salo i pebro els talls de conill i els poso en una safata per al forn. Tallo la ceba amitges llunes i la pastanaga en forma de bastonets, pelo els alls i ho reparteixo tot per damunt del conill, hi poso farigola, la fulla de llorer i els tomàquets secs. Hi aboco l’oli fins a cobrir tot el conjunt i ho poso al forn.
Tinc el forn calent perquè hi he fet una altra cosa, està a uns 180º, hi poso el conill i al cap d’uns 5 minutets abaixo la temperatura fins a 90, 95º. La idea és que l’oli no bulli. No vull fregit, vull confit.

Ho tinc a punt al cap d’una hora i mitja. L’ideal seria deixar-ho fins a l’endemà, però també espot menjar al moment.

Alguns apunts:

  • Si es deixa per a l’endemà, cal reposar-ho al taulell i un cop estigui a temperatura ambient, tapar i passar a la nevera. Quan es vulgui consumir només caldrà escalfar la carn i la verdura que es vulgui menjar i després amanir amb un fil de l’oli de cocció.
  • Aquest plat és una conserva, ben tancat i esterilitzat pot aguantar força temps, i si només és tapat el podem guardar a la nevera una setmana.
  • L’oli que queda un cop acabada la carn, que és molt, s’ha d’aprofitar. Es pot decantar i guardar en un pot per amanir enciam, verdures o qualsevol altra cosa. També es pot tornar a fer servir pel mateix i sinó se’n pot fer sabó de casa que va bé per tot (un dia ja explicaré com)
  • A algú li pot semblar el contrari, però aquest plat és lleuger i molt sa (a no ser que ens cruspim una barra de pa sucant a l’oil de la safata …)
Llegeix-ne més

L’ESTONA MÉS PAUSADA…

Publicat dia 17 gener 2012 postres. taronja. tartaleta

El dia passa volant. Les coses se succeeixen sense concedir-te el més mínim moment per assimilar-les. Arriba, per fi, l’estona més pausada de la jornada. L’estona en què tot el que estava per fer, està fet; en què tot el que s’havia de planificar, està planificat; en què la son que lluitava contra les puces guerreres de casa ha guanyat la batalla.

Arriba un ratet petit per a mi que penso aprofitar encara que Morfeu m’estiri de les pestanyes. L’aprofitaré acompanyada del meu Jordi, el nostre amic Patrick Jane i unes mossadetes d’un postre de vici.

Bona nit!

TARTALETA DE XOCOLATA AMB CREMA DE TARONJA I FESTUCS
Per a la massa:
100 gr de farina blanca de reposteria
50 gr de cacao amarg en pols
65 gr de mantega
35 ml d’aigua
1 culleradeta de sucre
un polssim de sal
1 culleradeta de llevat químic
Per al farcit:
4 rovells d’ou
sucre llustre gr
1 sobre de gelatina neutra
El suc de dues taronges (1/4 l)
200 gr de crema de llet
40 gr iogurt natural
1 grapat de festucs pelats i picats.
Preparar la massa és tan senzill com abocar tots els ingredient per ordre en un bol i treballar-los amb els dits fins que queda una pasta grummullosa, un cop aconseguit aquest punt en faig una bola i ho deixo reposar mitja hora a la nevera. Passat aquest temps la trec, l’estiro i la poso en un motlle encamisat (ben untat amb mantega i espolsat amb una mica de cacao. Per coure-la, hi faig unes punxades amb una forquilla, la forro amb paper sulfuritzat i l’omplo de cigrons secs que ja guardo des de fa temps per fer aquest funció. Deixo coure al forn preescalfat a 180º durant 20 min, després trec el fals farcit i el paper i ho deixo coure 5 minuts més. Ho trec del forn i ho deixo refredar.
Ara em poso amb la crema. Remeno ben fins els rovells amb el sucre i reservo. Faig el suc, en una part petita hi barrejo la gelatina, l’altra la poso a bullir i així que arrenca torno a unir ambdues parts. Remeno bé. A aquesta barreja hi poso la crema de rovells i sucre poc a poc (si ho fés ràpid podria quallar els ous i fer-ho tot malbé). És el moment de posar-hi la nata i el iogurt que ja estan barrejats; ho vaig abocant mentre remeno, hi afegeixo els festucs i poso la barreja damunt de la massa que tenia preparada. Fa tant de fred que ho deixo refredar a la taula del balcó. En una hora està més que a punt.
Llegeix-ne més

LA RECEPTA DEL 15: COCA DE CARXOFES I CEBA AMB TOU DE TIL·LERS

Publicat dia 15 gener 2012 carxofes. coca. recepta del 15

Els fogons de la bordeta i Xocolata desfeta proposen la carxofa com a ingredient principal de la recepta del 15 d’aquest gener.

M’hi apunto ràpidament perquè m’encanten les carxofes! Val a dir que com més m’agraden és simplement bullides amb una mica de patata i amanides amb sal i oli, però no m’ha semblat el plat més indicat per donar-me a conèixer, així que he acabat decidint-me per una coca. Carxofes i ceba ben tendres acompanyades d’un formatge deliciós (d’aprop de casa) damunt d’una massa fina i cruixent.

COCA DE CARXOFES I CEBA AMB TOU DE TIL·LERS

Per a la coca:
300 gr de farina
1 culleradeta de sal
25 gr de llevat fresc
50 gr de llard
50 gr. d’oli d’oliva
100 ml d’aigua
Un pessic de sucre

Per a la resta:
6 Carxofes
2 Cebes grosses
Formatge Tou de Til·lers del Tros de Sort
Oli d’oliva
Sal i pebre negre

He començat netejant les carxofes, fins a deixar només la part més tendra. Després les he laminat fines i les he sofregit amb oli d’oliva i un puntet de sal en una paella. He fet el mateix amb la ceba, per separat.
Mentrestant he preparat la massa a la Thermomix, primer hi he barrejat els líquids amb la sal i la mantega duran dos minuts a 37º, vel. 2, tot seguit hi he posat la llevadura, la farina i un polssim de sucre: 30 seg vel. 6. Queda una massa molt lleugera al tacte i amb un aspecte semblant a la pasta brisa, no precisa gaire amassat i també és fàcil de fer-la a mà, només cal tenir la precaució de posar els líquids una mica tebis.
He estirat la meitat de la massa (de l’altra meitat n’he fet una bola i l’he congelada) i l’he dividit en 12 quadrats (pretenia que fossin rectàngles però estan a mig camí), hi he posat la ceba i al damunt les carxofes.
Ho he posat al forn, que ja estava a 200º, i ho he deixat 12 minuts. Quan ha passat aquest temps he posat damunt de cada coca un tall de Tou de til·lers i ho he tornat a posar al forn (ara apagat) perquè es fongués una mica.

Jo les he trobat boníssimes… i amb les tijes que m’han quedat de les carxofes en faré una crema!

Bon profit!

Llegeix-ne més