Laia A l'ombra de la figuera Em dic Laia.Sóc andorrana de naixement, trempolina d'adopció i catalana de tot cor. M'agrada cuinar i m'agrada menjar. També m'agraden moltes altres coses.

CREMA DE SALMÓ FUMAT

Publicat dia 13 gener 2012 aperitius. cremes i sopes. peix

(D’aquesta recepta en surten 4 racions generoses o 12 gots d’aperitiu)

2 pastanagues pastanagues grosses
4 o 5 xampinyons grossos
2 porros grossos (la part més blanca)
1 gra d’all
3 cullerades d’oli
1 cullerada de mantega
1 paquet de salmó fumat de 100 gr
1/2 litre de fumet lleuger
200 gr de crema de llet
sal i pebre

Tallo a quadradets petits el porro, la pastanaga i els xampinyons i ho sofregeixo en una cassola amb l’oli i la mantega. Tot just quan comença a agafar color hi afegeixo el fumet i ho trituro amb un robot de cuina. Ara ho torno a la cassola i ho deixo coure a foc suau aproximadament 20 minuts. Uns minuts abans que acabi la cocció hi incorporo la crema de llet i el salmó tallat en tires ben finetes.
Llest!

Nota: A mi m’agrada trobar-hi el salmó, però també es pot triturar tot junt abans de servir

BON PROFIT!

Llegeix-ne més

CADA DIA SURT EL SOL

Publicat dia 11 gener 2012 esmorzars. pa

A Tremp, a l’hivern, generalment ens llevem amb boira. Aquest hivern està sent excepcional.
Aixecar-me i veure el Sol em senta molt bé! Sembla que tot el que m’espera a partir d’aquest moment hagi de ser més fàcil de portar.

Aixecar-me amb la companyia del Sol i veure com es col·loca sencer a l’horitzo, mentre preparo unes torrades de pa amb mermelada pels meus, és gloriós!

PA D’ESPELTA AMB NOUS, GERDS I CANYELLA

Per fer aquest pa he partit de la recepta “Pan de canela con arándanos y nueces” del bloc www.dulceysalado-panesymasas.blogspot.com , he fet algunes variacions i l’he cuit en motlle.

250 gr de farina de força
200 gr de farina integral d’espelta
1/2 culleradeta de sal
20 gr de sucre moreno
25 gr de llevat fresc (Levital)
1 culleradeta de canyella en pols
1 ou batut
30 gr de mantega pomada
120 ml de llet de civada
180 ml d’aigua (que no sigui freda!)
Un grapat de nous picades
Un grapat de gerds secs (o qualsevol altre fruit vermell sec o dessecat)

(Jo faig l’amassat amb la Thermomix, però la recepta de Dulce y salado explica també el procediment manual)

Aboco a l’aparell els líquids (aigua i llet) amb el sucre i ho programo 1min, 37º, vel. 2; hi afegeixo el llevat esmicolat i l’ou batut i ho bato 10 segons més a vel. 3.
Ara hi poso les farines, la sal i la canyella i programo: 1 min, vel 6 i tot seguit 3 min, vel. Espiga. Durant aquests 3 minuts vaig afegint a la màquina la mantega en pomada.
És el moment de posar a la massa les nous i els aranyons i remenar uns 20 segons a vel. 6.

Per fer la primera pujada deixo la massa dins de la màquina i espero fins que dobla el seu volum, m’ha trigat uns 35 minuts (a casa tenim entre 20 i 21 graus).

Trec la massa de la Thermo i li dono forma damunt del taulell. Sense pensar-m’ho massa faig una sola peça de tota la massa; li dono forma de cilindre i la deixo creixer en un motlle de plumb cake. Després m’adonaré que n’hagués pogut fer dos pans, haguéssin quedat més bufons (…); però la cosa ja està feta i en només 1/2 hora més la massa ja ha pujat prou per enfornar.

Preescalfo el forn a 180º i poso un bol amb aigua a la part de baix (això farà que el pa formi una crosta cruixent i anar pulveritzant aigua un prell de vegades més durant la cocció, també). Un cop calent, faig unes marques al pa amb un ganivet ben esmolat i el poso a mitja altura. 1/2 hora.

Un cop cuit cal treure el pa del motlle i deixar-lo refredar en una reixeta perquè no quedi moll.

Llegeix-ne més

TORNEM A LA NORMALITAT

Publicat dia 8 gener 2012 espècies. pollastre

Podem donar per finalitzada l’època nadalenca i el que és més important: s’acaben les vacances i torna la rutina. Sí, la rutina, aquella paraula que sona tan malament a segons qui. M’agrada la rutina, m’agrada saber què m’espera. Ha arribat el final de les fartanades, del excessos (excessos de sucre, de regals, de colesterol o de despeses; és igual, hi hagi crisi o no, per Nadal tots ens acabem excedint).

Celebro aquest pas de les festes a la rutina amb un pollastre d’allò més ordinari.

Adéu Nadal, benvinguda normalitat!

POLLASTRE “KENTUKYTZAT”, NOT FRIED, A LA MEVA MANERA

Avui he fet servir:
10 caps de cuixa de pollastre de corral (he pensat que en sobraria molt, però no n’ha quedat molla)
1 gra d’all super trinxat
1 cullerada (de postres) de curry
1 culleradeta d’orenga seca
1 cullerada (de postres) de mel
1 punta de pebre vermell picant
1 raig d’oli d’oliva
2 cullerades de salsa de soja
pebre negre mòlt
sal
molt sèsam torrat

Trec tota la pell de les peces de pollastre i les vaig deixant en un bol gran, les salo i empebro. Afegeixo la resta d’ingredients, a excepció del sèsam, al bol i ho remeno bé, amb les mans és la millor manera.
Arrebosso cada sobrecuixa amb el sèsam i les vaig ordenant en una safata per al forn que les espera calent, a 200º.
Enforno: amb mitja horeta estan a punt. (Val la pena comprobar que queden ben torrades, segons el forn caldrà més temps i/o temperatura)

Tot sobre el sèsam

Llegeix-ne més

SOM UN CLAN

Publicat dia 6 gener 2012 General

Quan la padrina Maria era viva ens reunia amb qualsevol excusa en una taula ( o dues o tres o, fins i tot quatre, unides per diverses estovalles). Tots els seus fills, nets, germans, nebots, i qualsevol que s’hi volgués apuntar tenia lloc per dinar a casa seva. Ara són moltes menys les ocasions en què coincidim tots junts al voltant d’un gran tiveri, però cada any per Reis, fem el possible per no faltar a la cita.

Aquesta trobada és un bon regal. Compartir els bons aliments amb aquells amb qui comparteixes la sang és el més gran regal. Retrobar-t’hi, comunicar-t’hi, riure-hi i jugar-hi, això també.

Des d’aquí faig un humil homenatge als amfitrions i especialment a la cuinera, la tieta Dolors que, com sempre, avui s’hi ha lluït! GRÀCIES PER LA SOPA DE FLAM, ESTAVA DELICIOSA!

Avui no hi ha recepta, no només per falta de temps, sinó perquè superar a la Dolors de l’Espanya resultaria tasca complicada…

Llegeix-ne més

ANY NOU… LA FEINADA QUE M’ESPERA!

Publicat dia 5 gener 2012 fruita. plàtan. postres. tatin

Aquest any res de vida nova, segueixo amb la que portava al 2011 que, a part de que m’agrada prou, m’han quedat moltes coses per fer (neteja d’armaris, de joguines – que insensats que són els pare noels, tronques i tions… i espera’t que ja arriben els Reis: semblen més feliços ells regalant que natres desempaquetant…) i moltes coses per aprendre.

Dels bons propòstits que em vaig plantejar per al 2011 me’n queda més d’un per complir. Com que el més prudent serà fer-me propostes realistes, per aquest 2012 no em proposo res més que tot allò que em queda pendent.

Si m’hi aboco amb perseverança i la dolçor i l’energia que tenen els plàtans pot ser més senzill!

Feliç 2012!

MINI TATINS DE PLÀTAN

Per a 4 tartaletes he fet servir:

2 plàtans
sucre integral de canya de comerç just
1 llimona
4 esgarrapades de mantega
4 “obleas” (hòsties en català) de les que es fan servir per a les crestes, de La Cocinera, per exemple.

En quatre motlles individuals hi poso una capa de sucre (una mica menys d’un dit), una mica de mantega i un rajolí de llimona. Tallo els plàtans a rodanxes i els reparteixo al damunt del sucre, unes gotes més de llimona i ho poso al forn, ja calent a 180º, uns 10 min.

Passat aquest temps trec els motlles i hi poso, damunt de cadascún, una porció de massa, ho ajusto amb els dits perquè quedi a tocar del plàtan (ai, crema! compte!). Tornem cap al forn, 15 minuts més i ja està llest.

Mmmh! Dues mossegades delicioses que no han costat gens de fer!

Llegeix-ne més

MENTA FRESCA O LA MEMÒRIA DE LES PAPIL·LES

Publicat dia 4 gener 2012 menta. sorbet

Fa anys, vaig anar amb els meus pares a Puigcerdà, d’aquella visita d’un dia en recordo poques coses, l’estany, un caminet fresc,… ben poques coses, però n’hi ha una que no podré oblidar mai: el sorbet de menta fresca que vaig prendre de postre en un restaurant del qual no en conec el nom. Tinc gravat al paladar el sabor, la textura, l’olor pura d’aquella mena de brevatge i, si tanco els ulls, no em costa gens transportar-me en aquell precís moment i rememorar-ho tot de nou. Ara, amb els ulls tancats, ja no és només el sorbet el que recordo, també són les sensacions, les emocions, fins i tot els meus pares asseguts, un davant meu, l’altra a la vora, les seves robes, les seves cares de satisfacció veient com jo gaudia fins a més no poder…

Cuinar, desgustar, nodrir-me és una manera de sentir-me viva. És la manera. Un determinat plat i el moment en que l’assaboreixo pot acompanyar-me tota la vida. Un gran plat alegrarà un àpat i, així mateix, la bona companyia – i l’encert en la elaboració gastronòmica, clar està –  immortalitzarà en les meves papil·les gustatives un sabor concret. Pura màgia.

Començo aquest espai de cuina i de vivències amb la intenció no d’ensenyar sinó d’aprendre. M’agrada cuinar, però com al protagonista de Rapsodia Gourmet, el que m’agrada de debò és menjar. M’agrada percebre les olors i els sabors que en el present em fan disfrutar i en el futur em faran retrobar-me amb el passat. Com el sorbet de menta que vaig prendre en un restaurant de Puigcerdà quan tot just debia tenir set anys.

En aquesta primera entrada no hi deixaré cap recepta, però sí una suggerència per a aquells a qui també agradi la menta: sorbet de menta fresca de la casa El Sarrate http://www.chelatssarrate.com/

Llegeix-ne més

NYOQUIS AMB CARBONARA DE CARBASSÓ I XAMPINYONS

Publicat dia 9 novembre 2011 carbonara vegetal. chef pimienta rosa. nyoquis. pasta

Heus aquí la meva aportació al “Chef Pimienta rosa” del passat novembre.

Para los ñoquis:
1/2 kg de patata
150 gr de harina
sal
parmesano (opcional)
Para la carbonara:
1 cebolla pequeña
1 calabacín mediano
6 xampiñones
2 yemas de huevo
50-75 (aprox.)gr de nata
parmesano (según el gusto personal)
sal
aceite de oliva virgen extra
Manos a la obra:
Para preparar la massa de los ñoquis empezamos pelando y cortando las patatas. Las cocemos al vapor hasta que esten hechas. Las dejamos enfriar (importante) y las trituramos (o pasamos por el pasapurés) bien finas.
El puré resultante lo mezclamos con el parmesano y, una vez amalgamada esta mezcla, hay que añadir la harina poco a poco, haciendo que vaya ligando y espesando. Deberá resultar una masa maleable (si hace falta, se puede añadir más harina).
Dividimos la masa y vamos formando unos xurros largos que iremos cortando y moldeando como más ilusión nos haga ( a mi me gustan ovaladas i moldeadas con un tenedor, pero esto requiere más tiempo del que tenía hoy, así que he redondeado los cortes como si de pequeñas mandonguillas se tratara y han quedado bien). Una vez hechos, los dejaremos airear un pelín enharinados.
Mientas tanto podemos preparar la carbonara:
Picamos la cebolla, sacamos, con el pelador, varias tiras de calabacín y cortamos los champiñones a tiras.
Empezamos a rehogar la cebolla, cuando este transparente añadimos los champiñones y finalmente el calabacín.
Mientras acaban de dorarse las verduras preparamos la carbonara en un bol; las yemas, la nata y el parmesano, lo mezclamos bien y reservamos hasta que hayan terminado las verduras y hayamos hervido los ñoquis.

Para cocer los ñoquis, ponemos en una cacerola agua con sal, cuando empieze a hervir tiramos los ñoquis y los dejamos hasta que floten (unos 2 o 3 minutos). Escurrimos y mezclamos con las verduras.
Una vez bien rebuelto tiramos por encima la carbonara, le damos una vulta rápida y lo retiramos del fuego (¡si no prcedemos deprisa la salsa se convertirá en un revuelto!)

Servimos y… ¡a la mesa!

Llegeix-ne més

BAGELS… D’APROFITAMENT

Publicat dia 16 agost 2011 bagels. esmorzar. espelta

BAGELS FÓRMULA-EXPERIMENTAL-PER-DIR-HO-D’ALGUNA-MANERA
70 gr de farina integral d’espelta
120 gr de farina integral de sègol
250 gr de farina de blanca de blat
1 sobre de llevat de forner (he fet servir Maizena levadura)
240 ml d’aigua
20 ml d’oli d’oliva
1 cullerada de melassa d’arròs
sal
llavors de sèsam

A la Thermomix escalfo l’aigua amb la sal a 37º, 1 min, velocitat 2. Passat el temps hi aboco les farines, el llevat, l’oli i la melassa i programo 15 seg, vel. 5 i tot seguit 3 min, vel. espiga.
Em costa molt treure la massa de la màquina perquè està super empegalosa, però amb molt d’esforç i paciència ho aconsegueixo i la deixo llevar en un bol, tapada amb un drap.

Mentre passen els 60 minuts de repòs, espero asseguda al costat llegint un llibre (oportú el títol del llibre: Biographie de la faim, de l’Amélie Nothomb). He hagut de deixar la lectura, un sorollet m’hi ha obligat… La massa dels bagels fermenta amb un so especial! pschhhhh, pschhhhhh,…. potser totes les masses fan el mateix soroll al llevar, però no m’havia semblat mai tan clar i dolç el llenguatge dels ferments! De vegades, curiosament, no cal estar atent per descobrir que al món hi ha coses meravelloses!

Bé, a part d’escoltar la pasta decideixo fer-hi un cop d’ull i em sembla que ja ha pujat prou. La poso al taulell, faig un parell d’amassades ràpides i la divideixo en 6 parts. A cada part li dono la forma de donut clavant-hi el dit al migi les poso a la safata del forn que ja he pintat amb oli perquè no s’enganxin. Tapo amb el drap i deixo una mitja hora.

Els bagels ja estan a punt per sellar i coure: poso una olla amb aigua al foc i quan bull hi poso els bagels (me n’hi caben dos així que faig tres tandes) i els vaig donant tombs durant un minut aproximadament, un cop sellats els vaig tornant a psar a la safata de forn. He estat previsora i he preescalfat abans de fer bullir l’aigua així que enforno a 180º, 20 minuts.

Llegeix-ne més

ENTRE CARBASSONS II (conserves i mermelades)

Publicat dia 11 juliol 2011 encurtit. mermelada

FORMATGE FRESC AMB MERMELADA DE CARBASSÓ

Ingredients per a la mermelada:
500 gr de carbassó
350 gr de sucre
1 polssim de sal
Una miqueta de ratlladura de pell de llimona

És l’estiu i tinc més ganes d’anar a banyar-me al pantà que de passar calor davant dels fogons, així que… tiraré de Thermomix: trossejo tots els ingredients alhora a la màquina i programo ………….
Envaso en calent en pots de 250 gr i els dono el tomb perquè el buit quedi impecable. Toballoles, fotoprotector i cap al Piolet, a Salàs.

Si es vol fer aquesta mermelada a mà, es farà com qualsevol altra de fruita, els carbassons trossejats ben petits barrejats amb la resta d’ingredients en fred a la cassola, foc mitjà i no deixar de remenar durant 20 minuts o fins que tingui la consistència que es busca.

ENCURTIT DE CARBASSÓ ENTRE L’ACIDESA I LA DOLÇOR

Aquesta conserva serveix per complementar amanides, però com més la disfruto jo és a palo seco, potser acompanyant-ho amb uns craquers i un raig d’oli.

Llegeix-ne més

ENTRE CARBASSONS I (Plats frescos i/o congelables)

Publicat dia 11 juliol 2011 amanida. carbassó. crema. quiche

Ja ha arribat el temps del carbassó! Comencem aquesta època amb il·lusió, però sabem que a mig agost estarem a un pas de l’avorrir aquesta hortalissa. Collim carbassons de l’hort, els amics ens porten carbassons dels seus horts, els clients ens regalen carbassons del seus horts i la nostra nevera sembla un magatzem de carbassons… Sort tenim: els carbassons ens encanten! Sort tenim: amb el carbassó es poden fer gran varietat de plats i conserves! Això ens salvarà de l’avorriment i farà que a l’hivern ens alegrem i enorgullim de la nostra feinada estival de confeccionar conserves i cremes congelades de color verd.

CLÀSSICA I HUMIL CREMA DE CARBASSÓ (tan bona freda com calenta)

1 ceba blanca grossa (o un parell de porros)
1 gra d’all
Entre 800 gr i un quilo de carbassó (n’hi ha algun que ja pesa això) pot ser verd o blanc (aquelles peces tan grosses de color blanc fan unes cremes meravelloses)
Aigua, la necessària per cobrir el carbassó un cop tallat i posat a l’olla
Sal
Pebre
Oli
Res més, ni formatgets, ni llet ni nata ni res de res que pugui prendre protagonisme i gust al carbassó.

Un cop picadeta la ceba i l’all els sofregeixo en una olla gran. Mentrestant tallo el carbassó o els carbassons i ho afegeixo a l’olla. Ràpidament hi aboco l’aigua, que cobreixi; sal, pebre i esperar que bulli. Deixo coure tapat (així va més de pressa) un quart d’hora. Quan sigui fred ho trituraré amb el robot de cuina. Si ho deixo ben fi ho podré congelar tranquil·lament sense després haver-so de tornar a passar pel “túrmix”.

QUICHE DE CARBASSÓ I CHÈVRE

Per a la massa:
150 gr de farina
65gr de mantega
35 gr d’aigua
1 culleradeta de sal
1 culeradeta de sucre
1 culleradeta de llevat químic

Jo la faig amb el Thermomix (en faig el doble i en congelo la meitat), però si es vol fer a mà cal barrejar la farina amb el sucre, la sal i el llevat i formar un volcan, al forat s’hi posa l’aigua i la mantega i es pasta fins que queda tot integrat. És una massa molt fàcil que no s’ha de treballar gaire.

Un cop la tinc la deixo una estona a la nevera perquè sigui més senzill estirar-la. Forro un motlle amb la massa, la cobreixo amb paper d’alumini i l’omplo amb llegum seca metre s’escalfa el forn (180º). Ho enforno uns 15 min i reservo.

Per al farciment:
1 ceba
1 carbassó
formatge de cabra de rulo
3 ous de gallines felices
1 iogurt natural ben cremós (com el de La Fageda)
sal
pebre
nou moscada

Pico la ceba REfina i la poso a sofregir. Tallo el carbassó a rodanxes primes i l’afegeixo a la ceba. Quan el carbassó comença a daurar-se apago el foc. En un bol, bato els ous amb el iogurt; salo, pebro i ratllo una mica de nou moscada a la barreja.
Escampo el sogregit per damunt de la massa a mig coure, hi poso uns talls de formatge per damunt i ho cobreixo tot amb la crema de iogurt i ous.
Ho poso al forn a mitja altura, com abans: 180º uns 20 min, tot i que això del temps i el forn sempre ho faig a ull i vigilant.

AMANIDA TÈBIA DE CARBASSÓ I ARAME

Llegeix-ne més