Fa dies que tinc ganes d’escriure sobre un taller de cuina que vaig fer a principis de mes, però m’ha costat trobar el moment. Per fi l’he trobat.
“M’he llevat dematí per pujar amb unes companyes a Surp. Surp, sí, no us sona? És un poblet del Sobirà que queda més o menys allà on Nostre Senyor va perdre l’espardenya, sí, sí, passat Rialp, a mà esquerra i muntanya amunt!
Feia dies que volíem organitzar aquesta sortida però quan li esqueia bé a un, en fallava una altra; al final vam ser els que vam ser. Ja hi haurà altres ocasions per repetir l’experiència. Això segur!
Cap a les 10 del matí ens plantàvem a la plaça amb la idea de passar el matí en aquell indret, aprenent quatre nocions de cuina amb formatge, dinar i ser a casa a mitja tarda…
Un cop a Surp no ens va costar gaire trobar Lo Paller del Coc. En un carrer interior, una llosa al costat d’una entrada indicava que ens trobàvem a l’Espai gastronòmic de Lo Paller. En Mariano ens esperava amb un brioix, compota de poma i uns cafetons; jo venia esmorzada de casa però no m’hi vaig poder resistir! Qué bé! L’esmorzar boníssim i el lloc encantador.
Amb les piles carregades ens vam enfundar els davantals, moníssims per cert, que posa la casa i mans a l’obra. El menú consistiria en uns aperitius (Crackers de Tupí, Tendre arrebossat acompanyat de ketxup casolà i croquetes de formatge), una amanida de favetes, truita de Tavascan i vinagreta de llevat amb formatge madurat d’ovella, risotto d’espinacs i formatge blau, pollastre rostit amb formatge tou d’ovella acompanyat de “gratin” de nyàmeres i per postres caneló de poma amb mató i mel i reducció de Ratafia i unes galetes de nous tipus llengües.
Fins a les 2 del migdia vam estar cuinant, prenent nota i fent-nos uns bons farts de riure. Un petit descans el vam aprofitar per visitar la formatgeria de Casa Mateu i donar un tomb pel poble.
A l’hora de dinar va arribar la Sílvia, ella és l’altra cara de Lo Paller del Coc, l’ànima de l’Espai de Benestar de la casa. Vam parar taula i mentre anàvem enllestint els plats anàvem servint, menjant i comentant. Ens vam aixecar molt tard de taula i ens va semblar que no podíem marxar amb la panxa tan plena, així que vam acceptar ràpidament la proposta de visitar l’església i anar a conèixer els cavalls. Al final marxàvem de Surp passades les 7 de la tarda, carregades de formatge i iogurts, tipes, contentes i deixant enrere unes vistes impressionants del Pirineu.”
Amb aquesta entrada us deixo una de les receptes del menú, poc a poc aniran venint les altres.
RISOTTO VERD AMB CREMA DE FORMATGE BLAU
Ingredients (a casa en vaig fer per a 4 persones)
3/4 punys d’arròs bomba
1/2 l aprox. de brou suau de pollastre (també serviria brou de verdures o simplement aigua), la quantitat serà la que demani l’arròs, si en falta se n’hi pot afegir, si en sobra es conserva per un altre dia)
200 gr d’espinacs
Oli, sal i pebre
I també:
150 gr de crema de llet
150 gr de formatge blau (el que més us agradi, en Mariano en va escollir un del Pallars Sobirà)
Com ho he fet:
En primer lloc he preparat la crema de formatge. En un cassó he escalfat la nata líquida fins que ha aixecat el bull i quan s’ha atemperat una mica hi he posat el formatge esmicolat amb els dits. Ho he deixat reposar. (*A tenir en compte: Si la nata està molt calenta el formatge s’escalfarà massa i pot descomposar-se i perdre propietats organolèptiques)
Després he saltejat els espinacs en una paella amb un rajolí d’oli, han perdut l’aigua i amb ella tot el volum , els he salat lleugerament i els he batut amb el túrmix amb una mica de brou. He reservat aquesta barreja verda i brillant.
En una cassola prou ampla he escalfat un raig d’oli i així que ha estat calent hi he posat l’arròs. He anat remenant fins que l’oli ha quedat absorbit, ho sé perquè a la base de la cassola no hi queda una pàtina de greix, més aviat sembla que l’arròs s’hi vulgui començar a enganxar, en aquest moment hi he afegit un bon raig d’aigua o brou. Hi he afegit aigua fins a cobrir l’arròs i he deixat coure mentre remenava. Hi he anat afegint brou calent, de poc en poc, mentre l’arròs l’acceptava. Quan m’ha sembla que ja faltava poquet perquè s’acabés de coure, ho he salat i pebrat i remenat bé i hi he afegit el “batut” d’espinacs que tenia reservat. Ha acabat d’absorbir el líquid i el color i ha quedat al punt de cuit.
Mentre l’arròs feia el seu repòs he posat a foc suau la salsa de formatge que he remenat bé fins que han desaparegut els trossets que encara quedaven de formatge.
Per servir he fet servir uns bols grans, al fons dels quals he posat l’arròs i al damunt una cullerada generosa de salsa de formatge.
Deliciós i sorprenent, paraula!
