Fa anys, vaig anar amb els meus pares a Puigcerdà, d’aquella visita d’un dia en recordo poques coses, l’estany, un caminet fresc,… ben poques coses, però n’hi ha una que no podré oblidar mai: el sorbet de menta fresca que vaig prendre de postre en un restaurant del qual no en conec el nom. Tinc gravat al paladar el sabor, la textura, l’olor pura d’aquella mena de brevatge i, si tanco els ulls, no em costa gens transportar-me en aquell precís moment i rememorar-ho tot de nou. Ara, amb els ulls tancats, ja no és només el sorbet el que recordo, també són les sensacions, les emocions, fins i tot els meus pares asseguts, un davant meu, l’altra a la vora, les seves robes, les seves cares de satisfacció veient com jo gaudia fins a més no poder…

Cuinar, desgustar, nodrir-me és una manera de sentir-me viva. És la manera. Un determinat plat i el moment en que l’assaboreixo pot acompanyar-me tota la vida. Un gran plat alegrarà un àpat i, així mateix, la bona companyia – i l’encert en la elaboració gastronòmica, clar està –  immortalitzarà en les meves papil·les gustatives un sabor concret. Pura màgia.

Començo aquest espai de cuina i de vivències amb la intenció no d’ensenyar sinó d’aprendre. M’agrada cuinar, però com al protagonista de Rapsodia Gourmet, el que m’agrada de debò és menjar. M’agrada percebre les olors i els sabors que en el present em fan disfrutar i en el futur em faran retrobar-me amb el passat. Com el sorbet de menta que vaig prendre en un restaurant de Puigcerdà quan tot just debia tenir set anys.

En aquesta primera entrada no hi deixaré cap recepta, però sí una suggerència per a aquells a qui també agradi la menta: sorbet de menta fresca de la casa El Sarrate http://www.chelatssarrate.com/