En un país  no molt llunyà i on no hi vivien gaires persones per kilòmetre quadrat, va succeir una cosa que ningú no hagués dit mai que podia passar…

Tot va començar amb un rumor, algú que havia anat fins a la gran ciutat, algun viatger perdut, algú que havia parlat amb un parent llunyà, un o altre havia sentit a dir que havia esclatat una crisi d’abast mundial. El rumor s’havia anat inflant fins que havia topat de ple amb la realitat d’aquell indret. I així el rumor havia esdevingut una preocupació latent.

La preocupació per la crisi, poc a poc, s’havia anat apoderant de les persones que treballaven a les contrades que protagonitzen  aquest miniconte. Amb preocupació es miraven el seu futur i amb preocupació entomaben les noticies que els arribaven de la capital. Es preocupaven per les comunicacions que els tallaven i per les ajudes econòmiques que perdien, etc. D’aquesta manera es van adonar que més que preocupar-se per la crisi, havien de parar compte amb com els mandataris utilitzaven la crisi com a excusa.

La excusa de la crisi va anar ocupant espais i prenent recursos a la regió de tal manera que una primavera els habitants d’aquella comarca van començar a notar que els innundava una boira espessa, blanquinosa i gèlida. Van notar com, primer les seves cases, després els seus horts i poc a poc també els seus paisatges s’anaven fonent en aquesta boira, es diluien i s’esfumaven.

Un dia, al cap d’unes quantes primaveres més, un d’ells va veure-ho clar. Va correr a buscar la resta per explicar-los què havia descobert més enllà de la boira: en una gasolinera, a mig camí entre Lleida i Barcelona, havia comprat una guia de carreteres, abans de creure’s el què (no) hi havia vist, havia corregut a consultar el tom-tom del seu cotxe i abans de creure’s el que li deia el tom-tom, havia tornat a correr per consultar el Google Earth. El Pallars havia desaparegut dels mapes.

El Govern de l’Estat ha decidit donar de baixa l’empresa que ocupa més de 800 persones a la nostra comarca, és un mal moment per fer aquest plantejament que acabarà d’enfonsar una economia ja de per sí molt malmesa. Desitjo que els pallaresos siguem capaços d’unir forces, ja no només perquè aquest fet no esdevingui una realitat, sinó perquè trobem la manera de superar-nos i fer crèixer la nostra economia, i per tant la nostra terra, amb autosuficiència i èxit.

PIT DE GALL D’INDI FARCIT

Ingredients (entre 6 i 8 persones):

1 pit de gall d’indi d’un kg aprox.
(obert per farcir)
1 poma tallada a quadradets petits
1 branca d’api picada
1 ceba seca picada
1 ceba tedra picada
150 gr de prunes seques sense pinyol i tallades a trossets petits
50 gr de panses tallades si són de les més grosses
1 ampolla de sidra
250 gr de brou de pollastre
1 cullerada de vinagre de poma
2 cullerada de mantega
sal, oli, pebre
cordill de cuina

En primer lloc preparo el farcit en una paella. Fonc la mantega amb un raig d’oli hi hi poso a sofregir la ceba seca i l’api, quan comença a daurar-se hi afegeixo la poma, les panses i les prunes, li dono un parell de tombs i hi poso dues cullerades de sidra i tres de brou. Ho sal i pebo i ho deixo coure uns 20 minuts a foc lent.
Mentre es refreda la farça, estenc la peca de carn, la cobreixo amb un tros de film i amb el corró l’estovo una mica i l’aplano perquè quedi un gruix més o menys uniforme. Llenço el film i hi poso el sofregit del farcit (la mica que em sobra la reservo i l’afegiré a la salsa) Embolico la carn com si fes una canaló i lligo amb el cordill. Salo i pebro i poso el tall en una safata per al forn asmb un raig d’oli. Ho enforno a 180º 1/2 hora, vigilant i donant-li el tomb un parell de vegades perquè no es cremi.

Quan és cuit reservo la carn tapada perquè no es ressequi i poso el suquet que ha deixat anar en una paella, també hi poso un raig petit d’oli i l’altra cullerada de mantega. Quan es calent hi poso la ceba tendra a enrossir. Quan comença a ser rossa hi afegeixo 150 ml de sidra, vaig remenant un parell de minuts i aleshores hi acabo de posar la sidra que queda, 125 ml de brou i el vinagre. Ara és qüestió de deixar reduir a foc lent. Quan em sembla prou espès hi afegeixo les restes de farcit.

En fred trec el cordill de la carn, la tallo, la rego amb la salsa i ho escalfo al forn just abans de servir.

Bon profit!