Laia A l'ombra de la figuera Em dic Laia.Sóc andorrana de naixement, trempolina d'adopció i catalana de tot cor. M'agrada cuinar i m'agrada menjar. També m'agraden moltes altres coses.

ARGENTINA EXPRESS

Publicat dia 11 maig 2012 gormanderies. postres

Els amics del Taller de cuina en proposen el repte de la recepta viatgera; amb la idea de recopilar receptes a partir del record que ens evoquen els viatges. M’ha encantat la idea i per això no puc deixar de participar-hi. La recepta que he escollit és un clàssic de la cuina italiana que els argentins van integrar a la seva cuina sense pensar-ho. És el tiramisú. No obstant, m’ha semblat que fer un tisamisú tal qual no té massa secreti he optat per argentinitzar-lo encara més i he substituit el mascarpone pel dolç més dolç de tots els dolços del continent americà: EL DULCE DE LECHE, una especie de pecat en forma de crema compost de llet i sucre. A veure què us sembla…
(He de dir, després d’haver-lo tastat, que per a pròximes edicions d’aquest postre, provaré de fer la crema una mica més consistent, potser afegint-hi una mica de gelatina, convertint-la en una autèntica mousse…)

Ah, per cert, aquesta entrada la dedico al Charli que ja fa dies que em va demanar que li suggerís algun postre amb dulce de leche… es veu que s’hi torna boig! 😉

El meu viatge a l’Argentina va ser una cosa sobtada, improvisada i inesperada. També va ser fugaç. Vaig anar-hi amb el meu pare, només una setmana. Buenos Aires, Carmen de Patagones-Viedma,  Puerto Madrin, Buenos Aires, cap-a-casa-que-no-ha-estat-res. Bé, està clar que no vaig veure ni una quarta part del país, però va ser un vaitge. Va ser un viatge intens i sorprenent i, com tots els viatges, també va comportar una transformació en mi.

Els records que tinc d’aquells dies són preciosos i els duré sermpre al cor, m’acompanyaran allà on vagi i en moments determinats els reviuré sense esperar-ho. No es poden explicar amb paraules els viatges, s’han de fer i cada persona els ha viure a la seva manera. Cada camí és únic i irrepetible, aquí rau la màgia.

A mi l’Argentina em va seduir d’una manera brutal, vist des de la distància fins i tot em sembla impossible, però ja se sap: no són només els llocs, són les persones, les circumstàncies, el moment, el que mengem, el que bebem, com hi arribem,…

Potser el paradigma del meu viatge van ser les balenes. Animals bells i magnífics, misteriosos gegants marins. La barreja de por i curiositat que se sent a prop seu traspassa la pell, fins i tot diria que traspassa les emocions. Mirar les balenes, sentint-les a tocar, és perdre el món de vista, al menys això és el que a mi em va passar (les fotos que hi ha en aquesta entrada són del meu pare, jo no vaig poder disparar més de dues vegades, vaig quedar paralitzada, absorbida per la presència d’aquests animals).

Com elles, les balenes, així va ser el meu viatge: bell, magnífic, misteriós. I com elles, que apareixen i desapareixen quan volen, quan jo me’n vaig adonar ja era al cotxe, a Barcelona.

 TIRAMISÚ DE DULCE DE LECHE

Ingredients:

3 planxes de pa de pessic (als supers les venen rodones, si es compren a la pastisseria són més bones, amb diferència, i possiblement sigui rectangulars; en aquest cas amb 3 meitats ja n’hi hauria prou)
3 tasses llargues de cafè (més o menys fort segons els gustos de cadascú)
250 gr de dulce de leche
1/ l de nata líquida
20 gr de sucre llustre
3 clares d’ou.

Per començar preparo una mousse de dulce de leche, per fer-ho munto, per una banda, les clares a punt de neu i bato, d’altra banda, el dulce amb la nata i el sucre llustre (les dues operacions les faig a la Thermomix, em canso menys trobant el punt a les clares i la crema em queda més fins que si ho fes a mà…). Quan tinc les dues preparacions, incorporo les clares a la crema procurant que tot plegat vagi agafant aire. Reservo.

En un motlle poso una capa de pa de pessic i la xopo bé de cafè. Amb una mànega pastissera hi faig una capa de mousse de dulce i torno a començar, acabo amb una capa de mousse.

Espolvorejo una mica de cacao en pols per damunt i a la nevera. Al dia següent serà més bo, així que unes hores de paciència…

Receptes similars: gormanderies

COL·LABORACIÓ AMB ELS PETITS VIATGERS – LA CANDELERA

Publicat dia 3 febrer 2013

Gràcies a la Montse ( Els petits viatgers) he sabut que a La France, per la Candelera, és tradició fer i menjar crêpes. Jo no en faig massa sovint però m’agrada molt menjar-ne especialment les que us proposaré tot seguit, un…

Llegeix-ne més

COL·LABORACIÓ AMB ELS PETITS VIATGERS – NADAL 2012

Publicat dia 12 desembre 2012

Si heu de pensar en algú a qui agradi especialment el Nadal segur que us vindrà al cap una criatura. Doncs, ja que demà és Santa Llúcia, un dia en què per a moltes famílies és tradició muntar el pessebre…

Llegeix-ne més

Receptes similars: postres

EL PODER DE L’ENERGIA FEMENINA I UN DOLÇ PER A DESPERTAR-LA

Publicat dia 16 novembre 2012

La gent viu crispada, enervada, enfadada amb el seu entorn i fins i tot amb sí mateixos. Entenc que vivim un moment difícil en què moltes persones estan passant autèntics calvaris, ben a prop meu hi ha gent que no…

Llegeix-ne més

TARDOR

Publicat dia 1 novembre 2012

MACEDÒNIA DE TARDOR [recepta exprés] Mangrana, kiwi, poma fuji i plàtanEl suc d’una taronjaUna mica de moscatellUnes llavors de cardamomUna mica de sucre (opcional) Faig un suc de taronja i el barrejo amb un dit de moscatell hi poso els…

Llegeix-ne més

Comenta