MACEDÒNIA DE TARDOR [recepta exprés]
Mangrana, kiwi, poma fuji i plàtan
El suc d’una taronja
Una mica de moscatell
Unes llavors de cardamom
Una mica de sucre (opcional)
Faig un suc de taronja i el barrejo amb un dit de moscatell hi poso els grans de cardamom (les llavoretes negres que hi ha dins del gra) i ho deixo reposar.
Desgrano la magrana, poc a poc, sense pressa, a prop d’una finestra; és una feina entretinguda, però mecànica, sempre el mateix: anar traient un granet darrere l’altre, de tant en tant apartar una mica de tel que fa nosa, un gra, un altre gra. Cauen suaument damunt del bol de vidre, no fan soroll però se senten caure. Quan hi paro atenció m’adono que ho faig al ritme de la música, sona una melodia que no conec, un d’aquests discos de música ambiental. Agradable. Agradable, la música; agradable, l’estona que dedico parsimoniosa a destriar la magrana.
Necessito una estona per desencantar-me abans de poder continuar amb la macedònia. Pelo el plàtan, les pomes, els kiwis. Ho tallo. Tot barrejat al bol de vidre. Rego les fruites amb el líquid que tenia reservat.
Ho deixaré a la nevera fins que sigui l’hora de les postres.
