A casa hem tingut visita. Més aviat diria que hem tingut polissons. El primer va embarcar en la Jana, quan ens en vam donar compte ja era massa tard. Darrere la Jana vaig anar jo i després el Jordi. El virus de la grip ha pogut amb tots tres, nomes se n’ha salvat l’Aleth (creuo els dits…)…

A mi em va agafar en ple cap de setmana, divendres a la nit em sentia el cap pesat, a la matinada ja ratllava els 39º. Cap de setmana de llit. Llit, llit, sopeta, llit, aigua, molt aigua, llit,…

El que té de bo tant de llit és que les estones en què baixa la febre i es té la força suficient als braços, una pot dedicar-se a la lectura. Això és el que he fet. Per casualitat el divendres va caure a les meves mans el Siddhartha de Hesse. Divina casualitat. La febre no em va permetre acabar-lo durant el cap de setmana però ho faré abans de que acabi el proper. Quina gran cosa ha estat retrobar-me amb Hesse. Quina emoció rellegir Siddartha!

És evident que entre llençols i lletres ha estat difícil trobar un moment per entrar a la cuina i aquests dies em trobo amb les baldufes de casa donant guerra i el seu pare suant per culpa dels polissons sota les mantes. No em costa gaire trobar una bona recepta que ens solucioni més d’una menjada.

CONILL CONFITAT SUCULENT I SENSE COMPLICACIONS

La recepta serà sempre la mateixa encara que variin les quantitats i/o els ingredients complementaris, jo avui he fet servir:

Els lloms tallats a rodanxes de 2 conills (de fet eren dues safates preparades del supermercat…)
Dues cebes tendres
3 pastanagues petites
2 grans d’all
tomàquets dessecats
1 fulla de llorer
sal, pebre i farigola
oli (suficient per cobrir el conill i les verdures)

Salo i pebro els talls de conill i els poso en una safata per al forn. Tallo la ceba amitges llunes i la pastanaga en forma de bastonets, pelo els alls i ho reparteixo tot per damunt del conill, hi poso farigola, la fulla de llorer i els tomàquets secs. Hi aboco l’oli fins a cobrir tot el conjunt i ho poso al forn.
Tinc el forn calent perquè hi he fet una altra cosa, està a uns 180º, hi poso el conill i al cap d’uns 5 minutets abaixo la temperatura fins a 90, 95º. La idea és que l’oli no bulli. No vull fregit, vull confit.

Ho tinc a punt al cap d’una hora i mitja. L’ideal seria deixar-ho fins a l’endemà, però també espot menjar al moment.

Alguns apunts:

• Si es deixa per a l’endemà, cal reposar-ho al taulell i un cop estigui a temperatura ambient, tapar i passar a la nevera. Quan es vulgui consumir només caldrà escalfar la carn i la verdura que es vulgui menjar i després amanir amb un fil de l’oli de cocció.
• Aquest plat és una conserva, ben tancat i esterilitzat pot aguantar força temps, i si només és tapat el podem guardar a la nevera una setmana.
• L’oli que queda un cop acabada la carn, que és molt, s’ha d’aprofitar. Es pot decantar i guardar en un pot per amanir enciam, verdures o qualsevol altra cosa. També es pot tornar a fer servir pel mateix i sinó se’n pot fer sabó de casa que va bé per tot (un dia ja explicaré com)
• A algú li pot semblar el contrari, però aquest plat és lleuger i molt sa (a no ser que ens cruspim una barra de pa sucant a l’oil de la safata …)