Feia molts dies que el Jordi tenia ganes de guisar una espatlla de cèrvol que li havien regalat. Ja ha caigut! Potser la Quaresma no és l’època més oportuna per fer aquests àpats tan contundents però ja fa anys que no vaig a escoles de monges ni capellans i tal com està el patí no crec que Nostre Senyor s’ho prengui malament.

Uns intentem dedicar els cinc sentits a la cuina, a les coses petites, a la nostra gent, a la nostra humil quotidianeitat, mentre fem mans i mànigues per arribar a final de mes. Altres que es podrien dedicar amb els cinc sentits a aquests petits plaers que omplen la vida, en canvi, els inverteixen en desviar fons públics, acceptar soborns, amagar draps bruts, esquivar la premsa, manipular titelles, comprar jutges, inculpar-se els uns als altres i riure’s de tots els que ho observem atònits davant del televisor.

Si Déu no pot passar per alt el nostre caprici gastronòmic… ja em disculparà però canvio de religió!

CIVET DE CÈRVOL

(Per a 6 persones, sense repetir)
1/2 espatlla de cèrvol
Bresa (2 pastanagues, 2 porros, 1 ceba grossa, 4 grans d’all, la part de les fulles d’1 branca d’api herbes variades: llorer, farigola, orenga, 1/2 branqueta de canyella)
1 ampolla de vi Llabusters ull de llebre de Vilacorona (Costers de Segre)
1/2 l de brou de carn
farina
llard
sal, pebre, oli
300 gr de xampinyons nets
200 gr de cansalada viada
bròquil
patata
pastanaga

Aquest plat no es pot improvisar, si es vol fer per dissabte ja s’hi ha de pensar el dijous o el divendres si la carn no està al congelador. Com que a casa nostra no destaquem per la previsió, el divendres vam descongelar, al microones, la meitat de l’espatlla que teníem espetllada, desossada i tallada a daus i la vam posar en un recipient de vidre gran i fondo. També hi vam posar la bresa  ( les verdures tallades grans) i el vi i ho vam deixar a la nevera fins dissabte (24h).

Dissabte a mig matí, el Jordi es va posar a la feina:
Va separar la carn de la marinada. Va salar i pebrar totes les peces i les va enfarinar. Les va fregir en una cassola ampla i baixa amb una mica d’oli d’oliva i tot seguit hi va afegir la bresa i tot el vi. Va deixar reduir el vi a la meitat i llavors hi va posar el brou. Ho va deixar coure tot junt unes 2h i mitja (la carn era molt tendra però ho podríem haver deixat més temps, de fet la caça com més cou millor i si es té temps val la pena deixar-li més estona).

Passat aquest temps va reservar la carn i va passar la bresa pel xinès, prement bé totes les verdures, i va reservar el líquid resultant en un recipient.

A la cassola hi va posar dues cullerades de llard i un raig d’oli i hi va sofregir unes 3 cullerades de farina. Quan va agafar una mica de color hi va començar a abocar el suquet que tenia reservat, poc a poc i fent-ho lligar bé. Un cop tot el líquid abocat i la salsa lligada, va tornar a incorporar la carn i ho va deixar coure mitja hora més aproximadament.

Durant aquesta mitja hora va aprofitar per sofregir els xampinyons tallats en 4 i la cansalada, ho va fer en una paella a part i un cop fet ho va afegir a la carn. També va tallar les pastanagues, el bròquil, les patates i l’api (l’api més petit que la resta de verdures), ho va coure al vapor per entendrir-ho una mica, després ho va daurar a la paella on havia sofregit el xampinyons i, finalment, també ho va afegir a la cassola.

Va deixar que fes xup-xup uns minuts més i va apagar el foc. Vam decidir no posar-hi xocolata, no sé ben bé per quin motiu.

Ens ho vam menjar la nit del dissabte però si ho haguéssim deixat per al dia següent segur que encara hagués estat millor, tot i que això no puc corrovorar-ho perquè no en va quedar ni una engruna…