Quan la padrina Maria era viva ens reunia amb qualsevol excusa en una taula ( o dues o tres o, fins i tot quatre, unides per diverses estovalles). Tots els seus fills, nets, germans, nebots, i qualsevol que s’hi volgués apuntar tenia lloc per dinar a casa seva. Ara són moltes menys les ocasions en què coincidim tots junts al voltant d’un gran tiveri, però cada any per Reis, fem el possible per no faltar a la cita.

Aquesta trobada és un bon regal. Compartir els bons aliments amb aquells amb qui comparteixes la sang és el més gran regal. Retrobar-t’hi, comunicar-t’hi, riure-hi i jugar-hi, això també.

Des d’aquí faig un humil homenatge als amfitrions i especialment a la cuinera, la tieta Dolors que, com sempre, avui s’hi ha lluït! GRÀCIES PER LA SOPA DE FLAM, ESTAVA DELICIOSA!

Avui no hi ha recepta, no només per falta de temps, sinó perquè superar a la Dolors de l’Espanya resultaria tasca complicada…