La diferència entre home de la cançó i jo és que al meu jardí ja hi ha una flor. L’important no serà tant no trepitjar-la com va fer ell el matí que n’hi va sortir una, sinó saber donar-li a la meva flor allò que necessita, prou aigua perquè no passi sed, però no tanta com per ofegar-la; llum perquè creixi, abric perquè no es geli.
Estones, moltes estones d’atenció, perquè per mantenir viva qualsevol cosa cal saber què li passa.
TABULÉ PER COMPARTIR SOTA L’OMBRA D’UNA FIGUERA
Ingredients per a 4 persones:
2 tasses de cous-cous
2 tasses d’aigua
(o les proporcions que es recomanen al paquet)
1 culleradeta de mantega
1 nectarina, madura però ferma
1 tomàquet gran, un cor de bou, per exemple; sinó 2 de mitjans.
1 ceba tendra petita
1 manat de julivert
1 manat de menta
1 raig de llimona
1 bon raig d’oli
1 rajolí de vinagre de poma
sal
pebre negre
He cuit el cous-cous. En una paella he daurat lleugerament els grans i els he reservat en un bol de vidre. En una cassola, he posat l’aigua a bullir, quan ha arrencat el bull l’he volcat damunt de la pasta, ho he remenat i ho tapat amb un drap net. Passats uns 10 minuts, he posat la mantega al cous-cous i amb una forquilla he separat els grans ja cuits.
Per altra banda, he tallat el tomàquet, la nectarina i la ceba a daus. Quan el cous-cous ha estat fred hi he barrejat les verdures i ho he amanit amb l’oli, la llimona i el vinagre. Hi he afegit un cop de pebre i ho he deixat a la nevera fins al moment de servir o fins que arribi l’hora de preparar el cistell per anar al llac!
Un bon company per a aquesta amanida pot ser un lassi de pepino i iogurt amb quatre fulles de menta, si es fa amb antel·lació i es guarda ben fred a la nevera es pot passat a un termo i tenir-ho ben fresc per portar on sigui.
Bon profit, bon estiu!
