Ara que arriba la dèria de l’operació bikini, jo vinga a fer dolços… sort que visc envoltada de gormands i que jo m’ho passo més bé fent-ho que menjant-m’ho!
FLAM AROMÀTIC DE TARONJA I VAINILLA
Ingredients (6 flameres individuals):
1/2 l de llet fresca del Tros de Sort
1 taronja (de cultiu ecològic)
1 baina de vainilla
120 gr de sucre integral de canya
4 ous
4 cullerades de sucre blanc per fer el caramel
Per començar he posat al foc la llet amb la pela de tota la taronja (per treure la pela sense gens de blanc, que amargaria, el millor és fer servir un pelador de patates) i la baina de vainilla que he obert i n’he extret els granets amb la punta del ganivet (tot a la llet, baina i granets). Quan ha arrencat el bull ho he apartat del foc i ho he deixat atemperar.
He preparat el caramel en un cassó (sucre i unes gotes del suc de la taronja) a foc suau fins que ha tingut el color torradet. Quan ha estat l’he posat als motlles i els he reservat en una safata de pirex fonda.
Com que el sucre integral és gruixut i té uns grans més grossos que altres, l’he passat per la picadora i l’he deixat tant fi com he pogut. L’he barrejat amb els ous amb el turmix i hi he afegit la llet un cop l’he colada.
He posat aquesta barreja als motlles.
Per coure els flams he preescalfat el forn a uns 160º, mentre omplia la safata on tenia els motlles d’aigua. Ho he enfornat mitja hora llarga. Abans de treure’ls hi he clavat un ganivet per veure si estaven.
Els he deixat refredar i després els he guardat a la nevera. Un l’he deixat provar a un conillet d’índies que hi havia per aquí casa i els altres queden per passar la setmana… Si arriben a dimecres, serà molt!!
*Nota important: Segons la cocció el flam farà bombolletes o no. Es consideraria un flam com cal, un que no tingués bombolles, però en realitat això va a gustos. Si no volem bombolles hem d’evitar que el líquid arribi a bullir, això vol dir que hem de controlar la temperatura i assegurar-nos que l’aigua del bany maria arriba ben bé al mateix nivell del flam.
He de dir que a mi m’agrada sense bombolles, és més fi, però se me n’ha anat la mà posant potència al forn, tenia pressa i, ja se sap… la pressa és mala companyia a la cuina! De sabor ha sortit boníssim, proveu-lo i ja m’ho direu!
* Nota secundària: El mateix flam es podria fer amb sucre blanc (la mateixa quantitat) a la vista seria més clar i bonic però el sucre integral de canya (ha de ser de canya, no refinat i tenyit, que també existeix per extrany que soni) és molt especial, té un sabor profund i especiat. El sucre blanc simplement és dolç.
