La gent viu crispada, enervada, enfadada amb el seu entorn i fins i tot amb sí mateixos. Entenc que vivim un moment difícil en què moltes persones estan passant autèntics calvaris, ben a prop meu hi ha gent que no pot posar un plat a taula cada dia; i em sembla paradoxal que precisament són aquestes persones, les que ho estan passant pitjor, les que es mostren més humanes amb els seus iguals. Veig en general molt judici i molta crítica destructiva. Molta rabia continguda que s’ha començat a escapar per algunes escletxes; ràbia que ben conduïda podria donar bons fruits, però només escopida no ens durà enlloc.
Últimament llegeixo molt poques crítiques constructives. És una llàstima. Els punyals van d’una banda a l’altra sense que ningú s’aturi un moment a pensar que amb la visió tancada, el cap quadrat i les orelles sordes no avancem com a individus i no pot avançar la humanitat.
Sense voler semblar superificial, perquè la proposta que us faré no n’és en absolut, m’agradaria llançar un crit a la humanitat: fem-nos més l’amor. Literalment. El món ho necessita. De fet, tinc la sensació que allò que més necessita el món en aquests moments és l’energia sexual de les dones, així que dones: fem-nos l’amor, a nosaltres mateixes, a les nostres parelles, a qui ens demani el nostre cos i la nostra ànima.
PA DE PESSIC DE CARBASSA PER LLEPAR-SE’N ELS DITS
(Font: www.saludenvidiable.com, en aquesta recepta es fa servir la carbassa cuita, jo no)
Ingredients:
300 gr de carbassa
4 ous
150 gr de sucre
250 gr de farina
1 sobre de llevat químic
100 gr d’oli d’oliva suau
1/2 culleradeta de canyella
Abans de fer res, he engegat el forn, a 180º.
Amb la Thermomix he triturat la carbassa que previament he pelat i tallat a daus (si no es té aquest aparell es pot ratllar a mà, procurant que quedi el més fina possible). D’altra banda, he separat els rovells de les clares; les clares les he muntat i reservat i els rovells els he batut amb el sucre i la canyella. A aquesta darrera barreja hi he afegit l’oli i la carbassa i després de remenar-ho també hi he afegit la farina (ja barrejada amb el llevat). Quan tot ha estat ben homogeni hi he incorporat les clares amb compte.
He encamisat un motlle amb mantega i farina, hi he abocat la massa i ho he enfornat 3/4 d’hora. Abans de treure-ho m’he assegurat que era cuit clavant-hi un ganivet. Sí, ha sortit net.
Refredar i gaudir!
Bon profit
