Fa molt de temps que la meva padrina no em fa el dinar, no perquè no vulgui però no vivim a prop l’una de l’altra i quan compartim taula és en un restaurant. Enyoro la seva cuina i molts plats que fa habitualment (el trinxat és el seu plat estrella, és de la Cerdanya i s’hi nota!)
Tot el que fan les mares i les àvies és bo, per això de tant en tant es mereixen un homenatge, avui un de petit però sentit per a la meva padrina Rosita que és un sol i m’ha cuidat molt. Una recepta seva que quan la faig penso en ella i recordo les tardes que passava de petita amb ella.
T’estimo molt padrina!
ESCUDELLA D’OLI DE LA PADRINA
Ingredients:
Verdures variades (patata, pastanaga, col, api, coliflor; el que tinguem o ens agradi)
2 grans d’all, un de picat, l’altre aixafat
1/2 got d’oli d’oliva verge extra (per 1/2 kg de verdura hi he posat aprox. uns 100 gr d’oli)
aigua suficient per a cobrir les verdures i una mica més (una part d’evaporarà!)
julivert picat
En una cassola he posat totes les verdures tallades a “quadradets” no gaire grans i el més regulars possible, els 2 grans d’all, l’aigua, l’oli, sal i una mica de pebre acabat de moldre. Ho he posat al foc i un cop ha arrencat el bull ho he deixat a foc suau 25 minuts. Un cop fet ho he servit ben calent i amb el julivert picat per damunt.
Aquest plat pot augmentar el seu valor nutricional si hi afegim al final de la cocció un pot petit de cigrons (o de qualsevol llegum que tinguem obert a la nevera); i fins i tot convertir-se en un plat únic ben complet si també hi afegim una tassa petita d’arròs integral (tenint en compte que en aquest cas hi haurà d’anar més aigua i l’haurem de posar al principi de la cocció).
Aquest plat és sa, és bo i barat i a més, es cuina quan tenim restes vegetals a la nevera que sabem que acabaran a les escombraries si no els donem l’última oportunitat. Amb aquest entrada, a part de participar al Memòries d’una cuinera, espero contribuir encara que sigui en la més mínima mesura, a moure consciències, a fer reflexionar sobre el malbaratament alimentari i oferir-vos una idea de cuina d’aprofitament.
Crec que ja s’ha dit molt, però no està de més repetir-ho, de fet la nostra societat llença cada dia tones de menjar en perfecte estat:
Abans de fer la compra cal planificar-la, tant aquesta com el menú setmanal.
Quan fem la compra llegim les etiquetes, quan vegem el llistat d’ingredients molts productes ja quedaran fora de la nostra cistella; mirem les dates de caducitat i siguem realistes, sovint les ofertes acaben sent un engany i fan que comprem més del que necessitem.
A la cuina, calculem les quantitats, sempre fem més menjar del que acabem consumint.
Donem una segona vida a les restes. Trobareu moltes idees i receptes a la pàgina: De menjar no en llancem ni mica
