De vegades el subconscient ens juga males passades, avui m’explicava la meva padrina que quan era petita, al seu poble hi havia un capellà que no destacava, precisament, per la seva humanitat ni bones maneres. Renyava tot aquell que gosava entrar a l’església un cop encetada la missa i escridassava les noietes que volien lluir màniga cisada a la primavera.
Un dia, aquest servidor de Déu va posar-se ell sol en evidència. Era costum en aquest poble de la Cerdanya recomanar als joves que s’anaven a banyar al riu, que els nois ho fessin a la part més baixa i les noies a la zona alta -per allò d’evitar la temptació devia ser. La recomanació del capellà un dels primers dies de juny,a les acaballes de la missa, va ser la següent: “Ja sabeu, jovenets, què heu de fer si us aneu a refrescar al riu: pantalons avall, faldilles a dalt!”
Una bona recomanació, si més no més encertada que la del capellà, podria ser que abans de parlar val la pena pensar.
PA DE LLENTIES VERMELLES
(Font: Encontrar la felicidad en los detalles, és una recepta de Dan Lepard que la Sònia va provar, em va semblar que havia de ser bona i ja fa temps que aquest és un pa que faig de tant en tant. És bo, és sa i combina bé amb tot)
200 gr de llenties vermelles cuites i escorregudes
20 gr de mel
1 polsim de sal
10 gr de llevat de forner
100 ml d’aigua
200 gr de farina de força
50 gr de farina de sègol (de vegades la faig servir d’espelta, queda bé igual amb la mateixa quantitat)
En un bol gran barrejo les llenties amb la mel, l’aigua i el llevat. Un cop he mesclat les farines amb la sal les incorporo a l’altra barreja i remeno fins que agafa consistència, faig una bola i la deixo reposar 10 minuts.
Amb el taulell enfarinat amasso la massa una estona, 10 segons per posar una xifra i torno a deixar reposar 10 minuts.
Repeteixo i deixo reposar 1 hora.
Aplano la massa resultant, que ha crescut força i li dono una forma rectangular. Ho tapo amb un drap net de cotó i deixo que creixi, gairebé fins que dobla el volum.
Quan em sembla que ja està, engego el forn, a 200º, 210º
Amb un ganivet untat d’oli tallo la massa en 6 porcions i les poso a la reixeta. Enforno 20 minuts.
Ja freds, es poden obrir per fer entrepans de qualsevol cosa, nosaltres, avui, de brie i sobrassada i de mozzarella i pernil dolç amb orenga. Mmmmm…
