Fa uns dies vaig encetar un llibre de contes que ja fa temps que la meva cunyada va regalar a la Jana, n’hi llegeixo un cada nit. Bé, això no és veritat del tot. Jo sí que en llegeixo un cada nit, a ella fa tres nits que li llegeixo el mateix perquè se m’adorma abans d’arribar a la meitat. Pobrissona, el seu dia deu ser esgotador!
Torno al tema: es tracta d’un recull de contes escrits per autors castellans, catalans, gallecs, bascos; cada conte està escrit en la seva llengua original i, llevat dels castellans, tots porten la traducció al costat (a mi em va molt bé perquè l’euskera no l’entenc). Són contes preciosos, tots els que he llegit fins ara m’han obert els ulls i l’ànima. El d’avui, d’en Joles Senell; la història d’un somriure perdut. Magnífic.
Si cau aquest llibre a les vostres mans no el deixeu escapar, llegiu-ne almenys una història. Si feu com jo i el llegiu al vespre, acabareu el dia sentint-vos una mica més feliços.
Cuentos a la orilla del sueño. 26 sonrisas y 1 ilusión, DIVERSOS AUTORS. Editat per la Fundació Theodora i Compromiso social Danone.
FIGUES AMB FORMATGE BLANC
Ingredients per a sis racions:
12 figues fermes
1 pot de formatge blanc, pot ser tipus Philadelphia o Quark
una punta de ratlladura de gingebre fresc
una culleradeta de sucre integral de canya
Tallo el coll de les figues i en buido la polpa amb un estri d’aquells de fer boles de patata. Vaig posant la polpa en un bol on, en acabat, afegeixo el formatge, el gingebre i una mica de sucre. Bato bé la barreja amb una forquilla. Amb energia. Amb una manega pastissera (també serviria una cullereta, per descomptat) vaig omplint el dotze abrics de figa.
Simple, bonic. Bo. I sa.
Qualsevo persona a qui agraden les figues sap que la millor manera de menjar-les és fresques, soles i amb el mínim de guarniment. Aquesta és només una manera més de portar a taula un postre vistós.
Aquí trobareu totes les propietats de les figues.
